Albert Bastardas i Sampere
(
Gracia
, 26 de maig de
1871
? 12 de setembre de
1944
) fou un advocat i politic catala intensament dedicat a la promocio cultural i la reforma interior de Barcelona.
[1]
[2]
Fill d'
Albert Bastardas Sellares
, un humil treballador i membre historic del republicanisme de Gracia.
[2]
El 1907 es va casar amb
Dolors Parera i Bisbal
, pubilla de
Joan Parera i Vila
, del qual hereta les conegudes destil·leries Parera.
[2]
Tingueren set fills,
[
cal citacio
]
entre els quals el llatinista
Joan Bastardas i Parera
i el pintor
Rafel Bastardas
. Fou avi de l'arquitecte
Albert Bastardes i Porcel
, de l'historiador
Alfred Perez-Bastardas
, i del promotor cultural
Ramon Bastardes i Porcel
, el qual va reorganitzar, juntament amb
Max Cahner
, les revistes
Germinabit
i
Serra d'Or
i varen fundar Edicions 62.
De jove va estudiar a l'Institut de Segon Ensenyament de Barcelona, a on degue coneixer futurs companys i a la vegada rivals politics com
Enric Prat de la Riba
o
Amadeu Hurtado
, i col·legues com
Francesc Moragas i Barret
, entre d'altres. Es llicencia en dret a la
Universitat de Barcelona
i s'associa al Col·legi d'Advocats el
1893
, obtenint el 1894 la seva primera feina com a passant a la notaria gracienca de
Francesc Farres
.
[2]
Al llarg de la seva vida va treballar en carrecs judicials als partits de
Gracia
,
Rubi
i
Sant Marti de Provencals
, i tambe com a conseller, i mes tard vicepresident, de la
Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis
.
[1]
| Promotor del
mutualisme
|
|
Com a especialista en legislacio social, va treballar per promoure les assegurances i la prevencio d'accidents. Des del
1912
era vocal del Consell Directiu de la
Caixa de Pensions
: va fer una campanya activa per promoure la obertura de sucursals a tots els municipis catalans, per tal de fomentar les
assegurances
socials i les
pensions
pels obrers i les classes mitjanes. Per aixo tambe va participar en la Col·laboracio de Catalunya en la Ponencia Nacional per a la instauracio d'una asseguranca obligatoria del treball el
1918
, que havia d'incloure pensio d'invalidesa, maternitat i vellesa. El
1919
fou escollit president del
Patronat de Previsio Social de Catalunya i Balears
,
[1]
carrec des del qual aconsegui que fossin obligatoris el retir obrer i l'asseguranca de maternitat, ja que en fou el representant a l'
Institut Nacional de Previsio
. Entre el 1922 i el 1939 va ser membre de la seccio d'assegurances socials, la qual tambe s'encarregava de donar prestecs per obra social.
[2]
|
S'inicia en politica el
1901
com a militant del Centre Republica que hi havia a la placa del Teatre de Gracia. El
1903
va iniciar la seva carrera com a membre de la junta provincial del nou partit de
Salmeron
, la
Union Republicana
, pel qual va ser escollit regidor pel districte VIII (Gracia - Sant Gervasi) a l'
ajuntament de Barcelona
aquell mateix any.
[1]
[2]
Com a
tinent d'alcalde
, va poder esdevenir el primer
republica
(i obertament
laic
) que arriba a l'alcaldia barcelonina, fet que el converti en un personatge molt popular entre el republicanisme de la ciutat: La dimissio de l'alcalde conservador
Domenec Sanllehy
el
1908
en no poder aprovar el pressupost extraordinari de cultura al plenari, va comportar que la resta de regidors votessin un nou alcalde accidental per la ciutat en una epoca en que era un carrec d'eleccio reial.
[1]
[2]
[3]
Per aconseguir estabilitat politica, va pactar amb la
Lliga Regionalista
un programa de sanejament de la opaca hisenda municipal i de reformes urbanistiques.
[1]
[4]
La Mancomunitat
[
modifica
]
El 1910 fou un dels fundadors de la
Unio Federal Nacionalista Republicana
(UFNR), esdevenint-ne secretari el 1911, partit pel qual fou escollit
diputat provincial
el
1913
a la
Diputacio de Barcelona
pel districte I (Barceloneta - Poblenou).
[2]
Des d'aquesta institucio, es va aliar altre cop amb la Lliga durant el llarg proces per aconseguir crear la
Mancomunitat de Catalunya
, que va defensar des de les pagines d
el Poble Catala
, i de la qual fou finalment escollit vicepresident primer a l'Assemblea General del 1914 amb 22 vots.
[2]
Cal afegir que a l'assemblea hi va defensar una proposicio per abolir la odiada
Llei de Jurisdiccions
, juntament amb
Puig i Cadafalch
i
Valenti i Camp
. Li foren encarregats els serveis d'ensenyament i de beneficencia,
[1]
i va batallar per incrementar-ne els pressupostos.
[2]
Tambe fou en aquesta epoca que trava amistat amb l'advocat laboralista
Francesc Layret
, i es desencanta de la UFNR, que s'havia aliat amb els radicals de
Lerroux
mitjancant el
pacte de Sant Gervasi
. Per aixo veie amb simpatia l'aparicio del
Bloc Republica Autonomista
de Layret, i s'hi acaba adherint el
1917
quan es transforma en el
Partit Republica Catala
.
[2]
Durant tota la decada Bastardas desplega la seva activitat politica en aquells temes que mes el preocupaven: els serveis socials, la borsa de treball, l'educacio, les biblioteques publiques, la llengua catalana, el teatre... Per exemple, en una epoca en que
tabac
era un monopoli i n'abundava el contraban, es mostra partidari de liberalitzar-ne el cultiu com a sortida economica rendible per a la pagesia.
[2]
Inicialment fou contrari a la
Primera Guerra Mundial
, pero el
1916
va anar a l'acte de
Perpinya
per mostrar el seu suport als voluntaris catalans. Com a membre de la Diputacio de Barcelona i la Mancomunitat va formar part de nombroses comissions, juntes i patronats. Cal destacar que durant els debats per crear la futura
caixa d'estalvis de la Diputacio de Barcelona
, Bastardas va argumentar que havia de ser mancomunal i no provincial per tal garantir la continuitat de la Mancomunitat, pero la idea fou descartada.
[2]
Els convulsos anys 20 i 30
[
modifica
]
La
dictadura de Primo de Rivera
, pero, va intervenir aquest primer govern catala el 1923, i el dissolgue definitivament el 1925: En aquest parentesi Bastardas esdevingue membre de la junta del
Col·legi d'Advocats de Barcelona
(1924-1926) la qual va desafiar el regim publicant la
Guia Juridica
en
llengua catalana
, motiu pel qual fou castigat amb l'
exili
al municipi aragones de
Sarinyena
,
[1]
com la resta de la junta. Va tornar-ne el 1930.
Despres de les transcendentals
eleccions municipals del 1931
Granollers
va elegir-lo com a diputat a la Diputacio Provisional de la Generalitat de Catalunya,
[1]
una institucio temporal que va fer les funcions de Parlament de Catalunya fins a la celebracio de les
eleccions al Parlament de Catalunya de 1932
, pero en aquestes Bastardas no va sortir escollit diputat ja que la
Concentracio Catalanista Republicana
de
Claudi Ametlla
fou derrotada, aixi que abandona la politica. Malgrat tot, es mantingue com a membre del
Partit Catalanista Republica
, que acaba sent Accio Catalana.
[1]
[2]
El
1936
va participar al
Primer Congres Juridic Catala
per presidir la seccio de legislacio obrera, a la qual hi havia dedicat la carrera. Tambe aquell any era membre de la
Junta de Museus
i del Patronat d'Aprenents, i el patronat de la
Casa de la Caritat
.
Durant la
Guerra Civil Espanyola
Bastardas va protegir diversos capellans i monges a casa seva.
[2]
Despres de la guerra, el 1939 fou desposseit de tots els carrecs que ocupava, tot i que no fou oficialment depurat, i a partir de llavors es dedica a l'advocacia.
[1]
Fons personal
[
modifica
]
L'
Arxiu Historic de la Ciutat de Barcelona
conserva el fons personal d'Albert Bastardas i Sanpere que inclou documentacio familiar i personal, correspondencia (familiar, de l'Ajuntament de Barcelona, d'altres administracions i d'institucions i entitats) i de la seva activitat politica vinculada a l'Ajuntament de Barcelona (dossiers tematics i politics, d'altres administracions i de mitjans de comunicacio).
[5]
- ↑
1,00
1,01
1,02
1,03
1,04
1,05
1,06
1,07
1,08
1,09
1,10
1,11
Mestre, 1998
: p. 110, "Bastardas i Sampere, Albert"
- ↑
2,00
2,01
2,02
2,03
2,04
2,05
2,06
2,07
2,08
2,09
2,10
2,11
2,12
2,13
2,14
2,15
2,16
Puigventos, 2015
: "Bastardas i Sampere, Albert"
- ↑
Perez-Bastardas, 1980
: p. ?
- ↑
Julia Celia, 2013
: p. 115
- ↑
Inventari del fons personal d'Albert Bastardas i Sampere
Arxivat
2015-10-01 a
Wayback Machine
. Arxiu Historic de la Ciutat de Barcelona
Fonts referenciades
[
modifica
]
- Celia Canyelles
, Julia.
Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930)
. Ajuntament de Barcelona, 2013.
ISBN 978-84-9850-461-3
.
- Mestre i Campi
, Jesus (director).
Diccionari d'Historia de Catalunya
. Edicions 62, 1998, p. 1.147 p..
ISBN 84-297-3521-6
.
- Perez-Bastardas
, Alfred
.
L'Ajuntament de Barcelona a primers de segle (1904-1909): Albert Bastardas i Sampere, primer Alcalde Popular
. Edicions 62, 1980, p. v.
ISBN 8429716629
.
- Puigventos
, Eduard ≪
Bastardas i Sampere, Albert
≫.
Els diputats de la Mancomunitat de Catalunya
, 22-10-2015. Arxivat de l'
original
el 2016-10-02 [Consulta: 2 octubre 2016].
Bibliografia
[
modifica
]
- Mendoza
, Cristina.
Ramon Casas, Retrats al carbo
. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (cataleg
MNAC
).
ISBN 84-8043-009-5
.
- Alfred Perez-Bastardas
Els republicans nacionalistes i el catalanisme politic : Albert Bastardas i Sampere (1871-1944) : una biografia politica
(1987); proleg de
Josep Termes
.
Edicions 62
, Barcelona.
- (Alfred Perez-Bastardas), "Barcelona davant el pressupost extraordinari de cultura de 1908", Editorial Mediterranea, Barcelona 2003
- (Alfred Perez-Bastardas), "Albert Bastardas i Sampere, Alcalde popular per Barcelona", en el cinquantenari de la seva mort. Arxiu Albert Bastardas i Sampere i Ajuntament de Barcelona. Proleg de Pasqual Maragall. Edicio no venal, 1994.
- (Alfred Perez-Bastardas), "Els Bastardes, estudi genealogic d'una familia catalana". Edicio privada no venal. 1991
Enllacos externs
[
modifica
]