Al-Jahidh

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
(S'ha redirigit des de: Al-Jahiz )
Infotaula de personaAl-Jahidh

Modifica el valor a Wikidata
Nom original (ar) ???? ?? ??? ?? ????? ??????? ?????? Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement 775 (Gregoria) Modifica el valor a Wikidata
Bassora (Califat Abbassida) Modifica el valor a Wikidata
Mort desembre 868 Modifica el valor a Wikidata (92/93 anys)
Bassora (Califat Abbassida) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mort Mort accidental Modifica el valor a Wikidata ( Mort per caiguda Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
Grup etnic Arabs Modifica el valor a Wikidata
Religio Islam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treball Teologia islamica i pensament islamic Modifica el valor a Wikidata
Ocupacio filoleg , bioleg , zooleg , poeta , escriptor , historiador Modifica el valor a Wikidata
Genere Satira Modifica el valor a Wikidata
Professors Ibrahim an-Nazzam Modifica el valor a Wikidata
Nom de ploma ?????? Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Abu-Uthman Amr ibn Bahr ibn Mahbub ibn Fazzara al-Laythi al-Kinani al-Basri ( arab : ??? ??????? ??????? ?? ???? ?? ????????? ?? ??????? ??????????? ???????????? ??????????? , Ab? ?U?m?n ?Amr b. Ba?r b. Ma?b?b b. Fazz?ra al-Lay?? al-Kin?n? al-Ba?r? ), mes conegut pel seu laqab com al-Jahidh ( arab : ?????? , al-J??i? ) ( Bassora , 781 ? 869 ), fou un famos intel·lectual arab , que hom creu que tenia ascendencia afroarab d' Africa oriental . [1] [2] Fou un escriptor de prosa en arab i autor d'obres sobre literatura , biologia , zoologia , historia , filosofia islamica , psicologia , kalam (teologia) mutazilita i polemiques politicoreligioses.

Biografia [ modifica ]

El sobrenom al-Jahidh significa ‘el que te les cornies sortides’. [3]

Poc se sap de la infancia d'al-Jahidh: una familia pobra, un avi esclau zanj . De petit va vendre peix als canals de Bassora per guanyar-se la vida. al-Jahidh es va unir a Bassora a un grup de joves de la mesquita principal que debatien sobre ciencia i va assistir a cursos de filologia, lexicografia i poesia.

Els seus estudis es van allargar vint-i-cinc anys, durant els quals va adquirir un profund coneixement de la poesia i la filologia arabs, la historia preislamica dels arabs i perses, l' Alcora i els hadits . Tambe va estudiar textos de ciencia i filosofia traduits del grec, incloent-hi les obres d' Aristotil . La seva educacio es va veure facilitada pel fet que el Califat Abbassida , en plena revolucio cultural i intel·lectual, promovia la difusio dels llibres.

Quan encara vivia a Bassora, al-Jahidh va escriure sobre la institucio del califat, obra que es considera l'inici de la seva carrera d'escriptor. Sembla que la seva mare li va oferir una cistella plena de quaderns i li va dir que es guanyaria la vida escrivint. Al-Jahidh va escriure mes de dos-cents llibres sobre temes tan diversos com la gramatica de la llengua arab, la zoologia i la ramaderia, la poesia, la lexicografia i la retorica. [4] De tots aquests textos ens n'han arribar nomes una trentena. Al-Jahidh va ser tambe un dels primers escriptors arabs que va suggerir una revisio completa del sistema gramatical de la llengua arab, tot i que aquesta revisio no es duria a terme fins a dos-cents anys despres, amb el linguista Ibn Mada . [5]

Al voltant de 816 , al-Jahidh es va traslladar a Bagdad , la capital califal, amb motiu de la fundacio de la Casa de la Saviesa . Gracies al mecenatge del califa abbassida, al-Jahidh es va establir a Bagdad, i mes tard a Samarra . El califa al-Mamun va valorar convertir al-Jahidh en tutor dels seus fills, pero va canviar d'opinio quan li va veure els ≪ulls protuberants≫ ( arab : ???? ??????? , jahidh al-aynayn ), la qual cosa li va valer el sobrenom.

Despres de mes de cinquanta anys a Bagdad, al-Jahidh va tornar a Bassora, on va morir a finals del 868 o principis del 869 . No es coneixen les causes exactes de la seva mort; pero segons la tradicio popular hauria mort esclafat a causa de la caiguda dels llibres de la seva biblioteca. Segons una altra versio, va morir de malaltia a l'edat de noranta anys.

Obra destacada [ modifica ]

Kitab al-hayawan (Llibre dels animals) [ modifica ]

Kitab al-hayawan es una enciclopedia de set volums amb anecdotes, proverbis i descripcions poetiques de 350 varietats d'animals. Els comentaristes moderns han comparat els seu relat de la ≪lluita per l'existencia≫ en el regne animal amb el marc de la teoria de l'evolucio . [6]

Kitab al-bukhala (Llibre dels avars o dels miserables) [ modifica ]

Kitab al-bukhala es una col·leccio d'histories sobre l'avaricia. Utilitza un to humoristic i satiric i es el millor exemple de la prosa de l'autor. En el llibre, ridiculitza mestres, mendicants, cantants i escribes pel seu comportament avar.

Des de novembre de 2019 existeix la versio en catala, Llibre dels avars , publicat per Adesiara editorial , traduida de l'arab per Margarida Castells Criballes i amb introduccio de la traductora ( ISBN 9788416948376 ).

Kitab al-bayan wa-t-tabyin (Llibre de l'eloquencia i la demostracio) [ modifica ]

Kitab al-bayan wa-t-tabyin es una de les seves ultimes obres. Hi escriu sobre epifanies, discursos retorics, liders sectaris i princeps. Aquesta obra es considera el primer pas en la teoria literaria arab que segueix un model sistematic i formal. [7] Al-Jahidh defineix l'eloquencia com la capacitat del parlant de produir un missatge eficac de manera breu i elaborada. [8]

Kitab mufakharat al-jawari wa-l-ghilman [ modifica ]

Kitab mufakharat al-jawari wa l-ghilma es una obra sobre concubines i mossos adolescents. Les histories erotiques que la componen revelen una sensualitat desfrenada i mostren com es percebia la sexualitat en aquella epoca.

Rissalat mufakharat as-sudan ala-l-baydan [ modifica ]

Rissalat mufakharat as-sudan ala-l-baydan es una obra que celebra la superioritat de la raca negra a la blanca. [9]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ James E. Lindsay, Daily Life in the Medieval Islamic World (2005), p. 72.
  2. ↑ Al-Jahiz: INTRODUCTION." Classical and Medieval Literature Criticism . Ed. Daniel G. Marowski. Vol. 25. Gale Group, Inc., 1998. eNotes.com. 2006. 13 de setembre del 2007
  3. ↑ Pellat, ≪ ≫,, BrillOnline, , , Charles. al-?j???i? (en frances). Encyclopedie de l'Islam. Bibliotheque universitaire des langues et civilisations - BULAC.  
  4. ↑ Stiles , Paula R. Animal husbandry (en angles). vol. 1 (A-K). Medieval Islamic Civilization. Nova York: Josef W. Meri Ed., p. 46-47. ISBN 0-415-96691-4 .  
  5. ↑ Shawqi Daif . Introduction to Ibn Mada's Refutation of the Grammarians (en angles), 1947, p. 48.  
  6. ↑ Zirkle , Conway ≪Natural Selection before the "Origin of Species"≫ (en angles). Proceedings of the American Philosophical Society , 84, 1, 25-04-1941, pag. 71?123. JSTOR : 984852 .
  7. ↑ Van Gelder , G. J. H.. Beyond the Line: Classical Arabic Literary Critics on the Coherence and Unity of the Poem (en angles). Brill, 1982, p. 2. ISBN 978-9004068544 .  
  8. ↑ van Gelder , G.J.. Brevity in Classical Arabic Literary Theory. . Proceedings of the Ninth Congress of the Union Europeenne Des Arabisants Et Islamisants, 1978, p. 81.  
  9. ↑ Ben-Jochannan , Yosef A.A.. African Origins of Major Western Religions . Black Classic Press, 1991, p. 231 i 238.. ISBN 978-0933121294 .  

Bibliografia [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Al-Jahidh&oldid=32140185 ≫