Adolf II de la Mark

Biografia
Naixement	agost 1288
Mort	3 novembre 1344 (56 anys) Clermont-sous-Huy ( Engis )
Sepultura	Catedral de Sant Lambert (Lieja)
Bisbe de Lieja
16 abril 1313 ? ←  Teobald de Bar ? Engelbert de la Mark  → Diocesi: bisbat de Lieja
Princep-bisbe Principat de Lieja
1313 (Gregoria)  ? 1344 (Gregoria) ←  Teobald de Bar ? Engelbert de la Mark  →
Bisbe
Diocesi: bisbat de Lieja
Dades personals
Residencia	Lieja
Religio	Catolicisme
Es coneix per	Pau de Fexhe (1316)
Activitat
Ocupacio	bisbe catolic  (1313–) , sacerdot catolic
Consagracio	Berengarius, Cardinal Fredoli
Familia
Familia	House Mark (en)
Pares	Eberhard II   i  Irmengarde van Limburg-Berg (en)
Germans	Engelbert II de La Marck i Conrad de La Mark

Adolf de la Mark (altres ortografies van der Mark, von der Mar(c)k), (±1288- 1344 ) princep-bisbe del Principat de Lieja de 1313 fins a la seva mort. ^[1]

Jovinesa [ modifica ]

Sort de la nissaga dels comtes de la Mark . Era el segon fill d' Erard II de la Mark i d' Imgard de Berg , el vei occidental. Com de costum, per lui nomes quedava la carrera eclesiastica, com que la successio al comtat era reservat al primogenit. Ja de jove va col·lectar prebendes , a Munster , al prebostat de Sant Severi a Colonia que li garantiren ingressos respectables. El 1300 va ser promogut prebost de la col·legiata de Sant Marti de Worms . ^[2] El 1310 va esdevenir canonge del capitol de Colonia . El 1313 parti estudiar a la universitat d'Orleans .

Investidura [ modifica ]

A la mort de Teobald de Bar el capitol de Sant Lambert va elegir el prebost Arnold de Blankenheim, pero la noblesa no va reconeixer aquesta eleccio i va proposar Arnold de Loon . Al mig del conflicte entre els estaments el papa Climent V va nominar el 4 d'abril de 1313 Adolf, recomanat pel rei de Franca , Felip IV . Com que la seu d'emperador del Sacre Imperi Romanogermanic era vacant, el papa tambe va atorgar la regalia . Per accelerar el procediment, Guillem Madagot, cardenal de Palestrina va acordar els ordes menors i majors per tal que fou consagrat sacerdot del 9 de juny seguent. L'endema, el cardenal de Frascati va consagrar-lo bisbe a l'edat de 25 anys. ^[3] Segons l'historiador Kupper, la ciutat va veure l'entrada al seu territori del ≪princep el mes bel·licos i autoritari d'aquest segle≫. ^[4]

Un episcopat conflictiu [ modifica ]

Els seus procuradors van ocupar el principat des del juliol seguent. Ell mateix va arribar el 26 de desembre, en una processo solemne. Influenciat pel seu protector Felip IV, va conduir una politica absolutista i quan era necessari la defensava amb mitjans militars. Sense merce va arrossegar el pais de Lieja en un decenni de conflictes i rebel·lio, fins que el maig de 1315 va haver de fugir la ira del seu poble i cercar asil al ducat de Brabant . El seu exili va durar fins al 13 de juny de 1316 quan va concedir a concloure la Pau de Fexhe amb els tres estaments . Aquest tractat organitza un repartiment dels poders, una llibertat individual, una limitacio de l' absolutisme i una justicia mes imparcial a tots els ciutadans.

Com que l'administracio bisbal ni el princep no van respectar les condicions del tractat, els estats generals del 10 d'agost de 1324 li van llevar el dret de jutjar a tot el territori del principat de Lieja, concorde amb els estatuts de la pau de Fexhe. Setze delegats dels estaments i quatre funcionaris bisbals van redactar la famosa lletra dels XX amb les condicions per a governar el pais i per a evitar que el princep pogues tornar a abusar el seu poder. Adolf va refusar aquesta proposicio i va haver de fugir altre cop el 24 de desembre seguent, aquesta vegada cap a Huy . Va sortir Huy fora de la lliga de les Bones Viles ^[5] i va declarar penes canoniques severes: l' interdicte (interdiccio de celebrar els oficis religiosos catolics) a tota la ciutat i excomunio dels jutges, canonges i mestres dels gremis d'artesans. ^[6]

Van seguir una era de batalles i revoltes, de treves pactades i de tractats trencats. El 1326, el papa Joan XXII va emetre l'abat de l'Abadia de Sant Nicaise, prop de Reims , per a mitjancar, pero la temptativa va romandre infructuosa. El 25 de setembre de 1328 va tenir lloc la batalla d'Hoeselt a la qual l'exercit bisbal, aliat amb els nobles dels comtats d' Haspengouw , la Mark , Julich , Gueldre i Berg va infligir una desfeta humiliant a les milicies de Lieja i de les Bones Viles. El conflicte va conduir cap a la Pau de Wihogne el 4 d'octubre de 1328 . Aquest tracta va reinstaurar l' oligarquia d'antany i no responia gaire a les aspiracions del tercer estat i dels petits . Des d'aleshores, la ciutat estava governada per un consell constituit dels dos burgmestres, del jurats bisbals i de 24 consellers, 12 dels oficis grans i 12 dels oficis petits . ^[7] La ciutat esta tambe condemnada a indemnitzar el princep amb 32000 tournois ^[8] i el pais de Lieja amb 25.000. ^[9] Despres de set anys d'exili, el 26 d'abril de 1332 Adolf va tornar per primera vegada a la capital del seu principat en una nova processo solemne, acompanyat de Joan el Cec i de Raul de Brienne que fastuosament va baixar el carrer Pierreuse cap al palau de Lieja . ^[10]

Poc abans, despres de la mort de l'arquebisbe de Colonia el 6 de gener de 1332, Adolf, sostingut altra vegada per a Felip IV de Franca, va postuar en va la seu vacant , Joan XXII va preferir Walram de Julich . Al mateix nom, el seu nebot (i successor) va esdevenir prebost al capitol de Sant Lambert.

Durant el seu regne va reformar unes regles de la justicia eclesiastica de la seva diocesi, tot i preferir les campanyes militars amb el seu amic Felip IV. No va ocupar-se gaire de la gestio quotidiana que deixa a les mans del coadjutor , dels vicaris i de l'administracio bisbal. A l'inici de la guerra dels Cent Anys va aliar-se amb el rei de Franca i va participar amb ell a les negociacions de pau a Esplechin el 1340. Per a obtenir el suport del duc de Brabant, Joan III , que era al camp del rei d' Anglaterra , va acceptar la creacio del Jutjat dels XXII , un tribunal independent que havia d'ocupar-se dels errors i abusos de l'administracio bisbal, el que, una vegada mes, va minvar el seu poder. La seva jurisdiccio era embolicada: com a princep i bisbe era competent per a les coses civils i eclesiastics dins del seu principat. La diocesi de Lieja, a la qual nomes tenia la jurisdiccio eclesiastica, cobria un territori molt mes extens i grans trossos de Brabant i de Guelre, fins a l'estuari del Mosa . D'aquesta situacio complicada sortien tota una serie de conflictes d'interessos. Poc abans de morir va dissoldre aquest tribunal que Joan d'Arkel va tornar a instaurar el 1373 .

El 3 de novembre de 1344, Adolf va morir al castell de Clermont i va ser sebollit a la catedral de Sant Lambert. El seu nebot Engelbert va heretar el principat molt endeutat.

Referencies i bibliografia [ modifica ]