Adagi

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Maximes (adagis) de Santiago Rusinol publicades a Barcelona l'any 1927

Un adagi (del llati adagium ), altrament dit maxima , es una sentencia moral, un refrany o una norma, manifestada en llenguatge concis i ponderat, que conte una regla de comportament moral o profitos.

Un adagi , per tant, es una expressio curta, facil de memoritzar que conte algun element de coneixement o experiencia important, considerat cert per molta gent, i / o que ha guanyat certa credibilitat a traves del seu us continuat.

Els adagis poden ser observacions interessants, guies etiques practiques, o comentaris pessimistes sobre la vida en general o algun dels seus aspectes. Alguns adagis son producte de la saviesa popular , que intenta resumir alguna veritat basica; aquest tipus es coneix generalment com a proverbi o refrany .

Per la seva banda, una expressio no necessariament molt bonica o graciosa, pero que gaudeix d'una especial profunditat o un bon estil, es coneix com a aforisme , mentre que una amb humor o ironia rep el nom de epigrama . A traves de l'us excessiu, un adagi pot esdevenir un clixe .

Al llarg de la historia [ modifica ]

Les Maximes de La Rochefoucauld , publicades l'any 1664, van ser traduides al catala i publicades a Barcelona l'any 1906 dins la col·leccio Biblioteca Popular de L'Avenc

Els adagis que van ser recopilats i utilitzats per antics escriptors van inspirar a l'humanista holandes Erasmus Roterodamus a publicar la seva propia col·leccio. Va revisar el seu volum de 800 entrades diverses vegades fins que l'edicio final d' Adagia , publicada el 1536, incloia mes de 4.000 adagis. [1] Des de llavors hi ha hagut moltes col·leccions, normalment en llengues vernacles.

En l'actualitat [ modifica ]

Els adagis emprats poden rebre noms propis i ser anomenats "lleis", en una imitacio humoristica de les lleis fisiques , o principis . Alguns adagis, com la Llei de Murphy , son formulats de manera informal i despres reben un nom, mentre que altres, com el Principi de Peter , tenen noms ja des de la seva mateixa formulacio; es pot argumentar que el segon tipus no constitueix un adagi "veritable", pero ambdos tipus solen ser dificils de distingir.

Usos [ modifica ]

Els adagis formulats en obres de ficcio populars solen derivar cap a la cultura popular , especialment quan hi ha una subcultura devota del genere que correspongui, com es el cas de les novel·les de ciencia-ficcio . Moltes professions i subcultures creen els seus propis adagis, que poden llavors ser considerats com una mena d' argot ; aquest tipus d'adagis poden arribar a ser emprats pel public en general, a vegades sent alterats en el proces. Les comunitats virtuals com les que es desenvolupen en forums o Grups de noticies d' Internet , tambe solen crear els seus propis adagis. [2]

Referencies [ modifica ]

  1. Speroni , Charles. Wit and wisdom of the Italian Renaissance . Berkeley, CA: University of California Press, 1964.  
  2. Merriam-Webster's Dictionary of English Usage , 1994. ISBN 0-87779-132-5 .  

Vegeu tambe [ modifica ]

  • Apotegma : Ensenyament breu i graciosa, de vegades anecdotica.
  • Aforisme : Expressio d'un principi de manera concisa i coherent que generalment es resultat de l'experiencia.
  • Paremia : Qualsevol enunciat breu, sentencios i enginyos que transmet un missatge instructiu, incitant a la reflexio intel·lectual i / o moral. Pot tractar-se d'un refrany, una maxima, un proverbi, 1 apotegma, etc.
  • Proverbi : Sentencia d'origen popular que expressa un pensament moral, consell, ensenyament o critica de manera culta.
  • Refrany : Dit de sapiencia popular i tradicional escrit en un sol vers i amb rima.

Enllacos externs [ modifica ]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Adagi
Vegeu Adagi en el Viccionari , el diccionari lliure.