Aborigens australians

Tipus	etnia
Poblacio total	984.000 (2021)
Llengua	llengues australianes
Part de	indigenes australians
Geografia
Estat	Australia

Els aborigens australians son els habitants originaris d' Australia , tot i que ells prefereixen que els anomenin kooris . Aquesta nomenclatura inclou els indigenes del continent i Tasmania , pero no els illencs de l'estret de Torres , que viuen entre la punta del cap de York a Queensland i les illes de Nova Guinea i que tant linguisticament com culturalment i fisica se semblen mes als melanesis de Nova Guinea. Des del 1988 , en la diada del bicentenari d'Australia, molts d'ells rebutgen el mot aborigen (del llati ab origen , 'en l'origen', que defineix els autoctons en el poblament) i preferixen el de kooris ('el nostre poble', en moltes de les llengues australianes ). Per referir-se a tots els habitants d'Australia anteriors a la colonitzacio britanica es fa servir el terme indigenes australians .

Localitzacio [ modifica ]

Actualment, hom els troba arreu del pais, pero controlen un 29,7% del Territori del Nord (reserves d'Arnheim Land, Tanami i Uluru), part de Queensland (Cape York) i part d' Australia Occidental i d' Australia Meridional (Mosgrave).

Historia [ modifica ]

Origens [ modifica ]

Es creu que uns 40.000-50.000 anys enrere, en el Plistoce , van arribar els primers australians procedents del sud-est d' Asia . Aquells primers pobladors haurien viatjat d'illa en illa, utilitzant els ponts terrestres que unien moltes d'aquestes en aquella epoca, i recorrent curts trams maritims fins a arribar a l'extrem oriental de les Illes Petites de la Sonda i l'illa de Nova Guinea , per despres desplacar-se per la plataforma continental australiana , en aquells dies sobre el nivell dels mars. Les restes humanes mes antigues trobades fins a la data, l' huma de Mungo , ^[1] daten de fa 40.000 anys, ^[2] pero els experts consideren que les primeres migracions humanes podrien remuntar fins fa 125.000 anys, encara que aquesta data sigui controvertida. Les restes de l'huma de Mungo van ser trobades a la Regio dels llacs de Willandra Nova Gal·les del Sud , a uns 3.000 km de la costa nord d'Australia, on es creu que es van realitzar els primers assentaments humans.

Origens africans [ modifica ]

Segons un estudi del bioleg molecular de genetica forense de la Universitat de la Laguna ( Tenerife ), Juan J. Sanchez, els aborigens australians van arribar directament d' Africa fa uns 45.000 anys. Aquests tenen unes linies genetiques coincidents amb els primers colons que van sortir d'Africa. ^[3] Aquesta teoria contradiu la mes general que, fins ara, afirmava que aquests van arribar a Australia en diverses onades des d' India fa entre uns 50.000 i 75.000 anys, ja que Sanchez afirma que " no hubo un proceso de migraciones sucesivas desde La India a Australia " ("No existi un proces de migracions successives des de l'India fins a Australia"). ^[3] Aquesta investigacio es basa en l'analisi de 500 mostres del cromosoma Y i unes 100 mostres de l' ADN mitocondrial d'aborigens contemporanis en que no hi havia variacions especifiques indies. ^[3] Tot i aixo, al nord de l'illa hi ha detectades certes migracions des de Nova Guinea d'una epoca en que les dues illes estaven unides abans de la fi de l'ultima glaciacio . ^[3] Un altre fet que donaria suport a aquesta teoria es que els aborigens van desenvolupar la seva propia tecnologia . ^[3]

Australia aborigen [ modifica ]

Quan els anglesos van arribar a Australia , a finals del segle  xviii , s'estima que hi havia entre 300.000 i 750.000 aborigens, repartits en unes 250 nacions concentrades sobretot al sud i a l'est del pais. La major densitat de poblacio aborigen es trobava a la vall del riu Murray . Aquestes nacions estaven unides per aliances, i cadascuna tenia els seus propis costums i la seva propia llengua. Cada nacio es componia de diversos clans el nombre dels quals podia variar d'entre 5 o 6 a 30 o 40.

Segle  xviii i xix : la colonitzacio britanica [ modifica ]

El 1770 , el capita James Cook va prendre possessio de les dues terceres parts d'Australia en nom de la corona d'Anglaterra, a partir del principi de Terra nullius , que pressuposava que la terra no tenia amo.

El 1788 , es va iniciar la colonitzacio britanica amb el desembarcament a l'actual Nova Gal·les del Sud de la First Fleet ('primera flota'), una flota d'onze vaixells amb gairebe 1.500 persones a bord. Eren presos deportats que havien estat autoritzats a fundar una primera colonia penitenciaria.

Davant l'arribada sobtada dels colons britanics, els aborigens van tenir reaccions diverses, pero es van tornar inevitablement hostils quan van haver de competir per conservar els seus recursos vitals, i quan van assistir a l'ocupacio i segrest dels seus territoris segons anava avancant la "frontera" cap a l'interior del continent. Per als colons, es podia expulsar els aborigens de les terres que volien destinar a l'agricultura i a la ramaderia, perque eren nomades i ignoraven el concepte de possessio de la terra. Pero la cultura aborigen estava intrinsecament relacionada amb la terra en que vivien, de manera que en haver d'abandonar els seus territoris tradicionals no podien mantenir les practiques socials i espirituals que asseguraven la cohesio dels clans i les interrelacions entre els grups. A mes de la desestructuracio de la societat aborigen, la perdua dels seus territoris de caca i de collita va provocar una greu fam.

Malalties [ modifica ]

L'any seguent de l'arribada dels primers colons, una epidemia de verola va posar fi a la vida del 90% del poble aborigen darug que habitava la regio. Els britanics van atribuir mes endavant l'epidemia a pescadors macasars procedents de les illes Celebes , ^[4] encara que no es van veure embarcacions macasars mes enlla de les regions del nord d'Australia fins al 1869 . ^[5]

Les malalties europees que els colons portaven amb si (com la verola , la varicel·la , el xarampio , la grip i la tuberculosi ) van posar fi a la vida de milers d'aborigens. A les regions on cohabitaven ambdues comunitats, les malalties veneries van reduir greument la taxa de fertilitat i la taxa de natalitat aborigens. Amb els colons, els aborigens van descobrir tambe l'alcohol, el tabac i l' opi , l'abus de substancies toxiques que es va generalitzar al llarg del segle  xix continua sent un problema molt estes entre les comunitats indigenes australianes del segle  xx .

Els efectes combinats de les malalties, de la perdua de les seves terres i de la violencia directa va reduir la poblacio aborigen en un 90% entre 1788 i 1900 .

La resistencia aborigen [ modifica ]

A diferencia de Nova Zelanda , on el tractat de Waitangi va ser percebut com una legitimacio de la colonitzacio, a Australia no es va signar cap tractat amb els pobles autoctons, i aquests mai van permetre ni acceptar la colonitzacio del seu pais. L'unic cas documentat de pacte amb les poblacions autoctones va ser el conegut com tractat de Batman , pel qual el granger i negociant John Batman va comprar 2.000 km² al poble Wurundjeri el 1835 , a la regio de Port Phillip . ^[6] El governador de Nova Gal·les del Sud va anul·lar aquest tracte per contravenir la doctrina Terra nullius . ^[7]

Si no hi va haver guerra de conquesta propiament dita, els britanics, pero, van haver-se d'enfrontar a molts episodis de resistencia. Entre 1790 i 1802 , Pemulwuy , un aborigen d'etnia Bidjigal o Bediagal , va dur a terme repetits atacs contra assentaments britanics, generalment en resposta a assassinats d'aborigens o segrestos de nens. Va ser abatut el 1802 , i es considerat com el primer heroi de la resistencia aborigen.

Entre les lluites de les moltes comunitats aborigens que es van oposar a l'avanc dels colons, destaca tambe la dels noongar liderada per Yagan , que va ser abatut el 1833 .

A partir de 1813 , quan els britanics van franquejar les muntanyes Blaves de Nova Gal·les del Sud per endinsar-se al territori dels Wiradjuri , aquests els van oposar una forta resistencia, fins que Windradyne , el seu cap, acaba pactant amb el governador angles.

La conquesta de l'illa de Tasmania, a partir de 1803 , va ser tambe motiu de greus i prolongats conflictes als quals es va donar el nom de Black War (Guerra negra). El 1830 , despres de gairebe 20 anys de guerra, un defensor dels aborigens, George Augustus Robinson , va intervenir per salvar el centenar d'habitants aborigens (dels 6.000 habitants inicials) que havien sobreviscut a la massacre, i els va traslladar a l' Illa Flinders fins que acabes la guerra. Desterrats i abandonats a la seva sort, molts van morir d'epidemies i els escassos supervivents mai van poder tornar a la seva terra. Robinson va recorrer en un principi a l'ajuda d'una mediadora aborigen de Tasmania, Truganini , per traslladar els seus congeneres i intentar despres crear un campament al continent australia on allotjar els refugiats de Tasmania. La Guerra negra es considerada com un genocidi, ja que va portar a la total extincio dels aborigens de l'illa. Truganini, morta el 1876 , va ser l'ultima supervivent.

Els conflictes van continuar fins al segle  xx . El 1884 , es va posar fi a la resistencia del poble Kalkadoon de Queensland amb una massacre de mes de 200 persones a Battle Mountain . Una altra massacre d'aborigens va tenir lloc el 1928 a Coniston , al Territori del Nord .

Les xifres de morts violentes d'aborigens a ma de colons blancs es encara tema de debat. Alguns historiadors com Henry Reynolds avancen que van poder ascendir a 10.000 o 20.000 persones. Tambe estimen que les lluites a la frontera van fer unes 3.000 victimes entre els colons blancs. ^[8]

Primers indicis d'integracio [ modifica ]

D'altra banda, des dels primers anys de la colonitzacio, diversos aborigens es van fer celebres actuant com a intermediaris amb els britanics: Baneelon o Bennelong (1764-1813), un eora que va ser el primer aborigen que va aprendre a escriure en angles, Bungaree , un diplomatic i explorador de la tribu de Broken Bay mort el 1830 , i Mokare , un noongar mort el 1831 .

A partir del 1834 , ^[a] els colons van comencar a recorrer a guies aborigens per explorar i orientar-se en l'interior d'Australia. Se'ls utilitzava tambe per a rastrejar els nombrosos bandits, anomenats bushrangers , que escapaven a la justicia refugiant-se en l'interior de les terres.

El 1838 , a consequencia d'un informe elaborat a peticio de la Cambra dels Comuns del Regne Unit sobre la greu situacio dels aborigens, el secretari britanic de la Guerra i les Colonies recomana el nomenament de "protectors dels aborigens" ( Protector of Aborigines ), que governarien unes zones anomenades protectorats . El primer cap protector dels aborigens va ser George Augustus Robinson. Els protectors havien d'aprendre l'idioma dels aborigens vivint en el seu protectorat, i havien de vetllar perque no es violessin els seus pocs drets ni se'ls espolies . Exercien tambe un paper crucial en la integracio dels aborigens en la societat colonial. Aquesta figura, que va existir fins al 1970 , ha estat molt controvertida a causa de l'excessiu control que han exercit sobre els aborigens i els seus bens, i a causa de la seva poca efectivitat. A partir de la decada de 1860 , amb l'auge dels estudis antropologics , es van donar molts casos d'investigadors internacionals que van desenterrar cranis i esquelets aborigens, particularment a l'illa de Tasmania , per al seu estudi i posterior exhibicio en museus europeus. Des de finals del segle  xx , s'estan duent a terme campanyes reclamant la devolucio d'aquests cossos al seu lloc d'origen per donar-los una sepultura digna.

Els pobles aborigens es van veure relegats als llocs mes inhospits del pais, vivint en reserves o refugiats en missions on se'ls proporcionava menjar i roba. Algunes missions van obrir escoles per a indigenes i orfenats. La implantacio de noves granges ramaderes i zones de pastures va ser en un principi motiu d'atacs i de conflictes, fins que amb el temps els ramaders van comencar a emprar els aborigens com a pastors i vigilants del bestiar. Privats dels seus mitjans tradicionals de subsistencia, els aborigens van haver de dependre cada vegada mes dels colons.

En aquella epoca, els treballadors aborigens de les granges van comencar a practicar el criquet , esport en el qual destacaven per les seves habilitats fisiques. En una epoca en que gairebe no hi havia trobades esportives internacionals, el primer equip australia de criquet que va viatjar a Anglaterra va ser un equip totalment compost de jugadors aborigens, el 1868 .

A partir de 1850 , les colonies australianes van adquirint a poc a poc un sistema d' autogovern , i els estats d' Australia del Sud , Nova Gal·les del Sud , Victoria i Tasmania concediren el dret a vot a totes les persones de mes de 21 anys, incloent-hi els aborigens, encara que no se'ls animava a inscriure's en les llistes electorals. Al Territori del Nord , a Queensland i a Australia Occidental , en canvi, se'ls va negar el dret de vot. ^[b]

Segle XX [ modifica ]

A principis de la decada de 1920, s'estima que la poblacio aborigen australiana s'havia reduit a entre 50.000 i 90.000 persones, i el sentiment general entre la poblacio europea era que estaven abocats a desapareixer. Malgrat l'impacte dels assentaments i de la manera de vida europeus, algunes comunitats aborigens que estaven aillades en regions remotes sobrevivien mantenint la seva forma tradicional de vida fins ben entrat el segle  xx . D'altra banda, la seva immunitat davant les malalties havia millorat, de manera que la taxa de natalitat aborigen va comencar a tornar a creixer a partir dels anys trenta .

En iniciar-se el segle  xx , la majoria dels aborigens vivien en reserves i en zones controlades, i els seus desplacaments estaven limitats per llei. Tenien poques possibilitats laborals i seguien ocupant-se de les explotacions agricoles on no percebien sou (en alguns casos, se'ls donava una petita compensacio) i rebien menjar, roba i allotjament a canvi del seu treball.

El 1901 , Australia es va constituir en federacio i la Constitucio de la Commonwealth va entrar en vigor. La Commonwealth Franchise Act , aprovada el 1902 , va negar el dret de vot als aborigens llevat que haguessin estat inscrits en les llistes electorals d'un estat abans del 1901, la qual cosa en deixava fora la immensa majoria. A partir del 1915 , se'ls va permetre votar amb limitacions en alguns estats, pero els seus pocs drets civils variaven molt d'un estat a un altre.

En els anys 1932 - 1934 , una serie d'assassinats en legitima defensa perpetrats per aborigens del Territori del Nord, aixi com els seus judicis corresponents, van marcar un gir en les relacions entre aborigens i no aborigens. Coneguts com a crisi de Caledon Bay , aquests esdeveniments i tot el seu desenllac van suposar un alleujament passatger en les tenses relacions entre ambdues comunitats.

Es en aquesta mateixa decada que les lluites a favor dels drets civils dels aborigens van comencar a prendre certa rellevancia. El 1938 , amb motiu del 150 aniversari del desembarcament de la First Fleet , el moviment Aborigines Advancement League (AAL) ('Lliga per l'Avenc dels Aborigens'), fundat pel futbolista d'etnia Yorta Yorta, Douglas Nicholls , va organitzar una manifestacio per celebrar el que van anomenar Day of Mourning ('Dia de Dol'), i va fer una crida a favor dels drets civils dels aborigens. A partir dels anys 1940, el professor A. P. Elkin ^[c] i diverses associacions australianes pro drets civils van intensificar les campanyes perque milloressin les condicions de vida dels aborigens i van aconseguir el dret al vot en tot el territori nacional. La vaga de Pilbara va contribuir a la millora dels seus drets laborals.

A la primera i la Segona Guerra Mundial , molts aborigens s'havien allistat a l'exercit, tot i que van existir limitacions al seu allistament fins a 1917 . El 1949 , es va atorgar la nacionalitat australiana als pocs excombatents aborigens, pero en aquella epoca els aborigens de Queensland, Territoris del Nord i Australia occidental continuaven sense poder votar.

Anys seixanta: cami de la reconciliacio [ modifica ]

No es fins a 1960 quan el govern australia comenca a reconeixer les demandes territorials dels aborigens. Aquesta situacio va canviar mitjancant un referendum nacional, la qual cosa va permetre un cens de la poblacio i que es veiessin reconeguts drets primaris com el dret de vot.

Demografia [ modifica ]

Es calcula que el 1992 hi havia 275.000 aborigens a Australia (1,5% de la poblacio total australiana), molt mestissada. El 25% viu als suburbis de les grans ciutats, el 33% viu a les arees rurals, i el 15% a les reserves seguint la manera tradicional (uns 40.000 individus). El 1996, havien augmentat a 353.000 individus, dels quals nomes 40-50.000 parlaven llengues autoctones.

Pel que fa a l'antiguitat, es calcula que a Nova Gal·les del Sud n'hi havia uns 7.434 el 1901, a Victoria uns 586 el 1921 (es calculaven 15.000 l'any 1834) i uns 20.000 a Queensland el 1911. Es calcula que pel 2006 arribaran als 470.000 individus. D'ells, el 12% parla regularment alguna de les llengues aborigens, d'ells 20.833 (12,06%) homes i 21.552 (12,09%) dones, tot i que es creu que el nombre d'aborigens que es capac de parlar alguna de les llengues pot arribar al 21% (51.000 persones el 1996).

L'augment fort (del 42,4%) que els ha fet passar de l'1,1% de la poblacio total australiana a l'1,44% (el 22% al Territori del Nord i el 75% a Kimberley), s'ha produit no sols pels naixements sino tambe perque ja no els fa por declarar-se aborigens. Un 15% dels aborigens viu a Sydney o Melbourne.

Els diversos pobles aborigens [ modifica ]

Hi ha mes de 400 pobles aborigens australians, cadascun amb trets culturals diferenciats i una localitzacio geografica propia. ^[10] Se'ls identifica pel nom de la seva llengua indigena o per la paraula amb la qual ells s'autodenominen. Entre els principals tenim:

• Koori (o Koorie ) a Nova Gal·les del Sud i Victoria
• Murri a Queensland
• Noongar al sud de l' Australia occidental
• Yamatji a l'Australia occidental central
• Wangkai als Camps Daurats de l'Australia occidental
• Nung al sud de l' Australia meridional
• Anangu a la part nord de l'Australia meridional i en les parts veines de l' Australia occidental i del Territori del Nord
• Arrente a la serralada Macdonnell
• Yapa al territori del nord-oest central
• Yolngu a l'est a la Terra d'Arnhem (NT)
• Palawah (o Pallawah ) a Tasmania

Aquests grups poden ser al seu torn dividits en subgrups. Per exemple, els Anangu (que significa 'persona de la regio del desert de l'Australia central') inclou les subdivisions locals Yankunytjatjara , Pitjantjatjara , Ngaanyatjara , Luritja i Antikirinya .

Llengues [ modifica ]

Abans de la colonitzacio europea, es parlaven mes de 250 llengues aborigens d'Australia , que al segle  xx s'han reduit a menys de 20 (i algunes en greu perill d'extincio).

Alguns linguistes consideren que gairebe totes les llengues aborigens estan emparentades, encara que llunyanament, ^[11] i les classifiquen en dues grans families: les llengues pama-nyunganes , parlades en la major part d'Australia, i les llengues no pama-nyunganes , parlades al nord del pais. Pero a causa de la dificultat d'establir una filogenia clara, d'altres estimen que les llengues aborigens no formen veritables families linguistiques , sino que constitueixen una area linguistica , es a dir, un grup d'idiomes semblants a causa de la seva proximitat geografica i als contactes frequents. ^[12]

Algunes llengues aborigens son considerades com a llengues aillades , com es el cas de la llengua Tiwi parlada a l' illa del mateix nom , al Territori del Nord . Pel que fa a les llengues dels aborigens de Tasmania , es coneixen massa poc per relacionar-les.

Cultura [ modifica ]

La cultura aborigen es va desenvolupar de manera autarquica , donant lloc a una gran varietat de llengues i cultures amb trets comuns, i es la cultura viva mes antiga del planeta. Els aborigens portaven una vida de cacadors-recol·lectors , i vivien en grups semi nomades que recorrien amplis territoris cacant amb llances i bumerangs , pescant en canoes i recollint fruits i plantes. En no tenir llengua escrita, transmetien el seu coneixement per mitja de relats i cancons.

El Temps del somni [ modifica ]

El Temps del somni ( Tjukurpa en llengua anangu o Dreamtime en angles) es un conjunt de llegendes aborigens que expliquen els seus origens, les seves relacions amb el seu entorn natural i el seu futur. Aquesta tradicio religiosa constitueix el nucli de la cultura aborigen i els serveix de guia en la seva vida quotidiana. El seu lloc sagrat es la formacio rocosa anomenada Uluru (tambe coneguda com a Ayers Rock ), classificada per la UNESCO des de 1989 com a lloc natural Patrimoni de la Humanitat , i des de 1994 com lloc cultural. Una de les divinitats essencials de la seva mitologia es la Serp de l'arc de Sant Marti .

Musica [ modifica ]

El mes conegut dels instruments musicals aborigens es el didgeridoo , tocat tradicionalment per la gent de la Terra d'Arnhem i de la regio de Kimberley , al nord d'Australia. Aquest instrument s'ha divulgat en el mon sencer, i te una creixent popularitat entre musics tant de musica tradicional com de rock , pop i jazz .

Pintura [ modifica ]

La pintura aborigen es un art de tradicio mil·lenaria. Els motius representats solen relatar les llegendes del Temps del somni , de manera que s'ha assimilat de vegades a una forma d'escriptura. Es realitza majoritariament sobre roques, escorces i teles. Amb excepcio de les pintures rupestres , es tractava tradicionalment d'un art efimer: dibuixos a la sorra i pintures corporals.

El pintor aborigen Albert Namatjira ( 28 de juliol de 1902 - 8 d'agost de 1959 ) es un dels pintors australians mes prestigiosos. L'estil de les seves aquarel·les va inspirar l'escola Hermannsburg d'art aborigen.

Esports [ modifica ]

El llancament del bumerang es la practica esportiva preferida dels aborigens australians, seguida pel futbol australia , el rugbi i el criquet . Des de la decada dels seixanta , s'ha anat incrementant el nombre d'esportistes aborigens olimpics en diferents disciplines.

Cuina aborigen [ modifica ]

El bush Tucker designa el conjunt de les especies animals i vegetals australianes que permeten a l'individu sobreviure en la natura, i el seu coneixement es part integral de la cultura aborigen. Els aliments poden ser rostits sobre brases, o embolicats en escorces per ser cuits en forns excavats a terra.

Des de finals del segle  xviii , la perdua dels seus territoris tradicionals de caca i recol·leccio va impedir que els aborigens conservessin les seves tradicions alimentaries. D'altra banda, el menyspreu manifest dels colons europeus cap a aquest tipus d'alimentacio, i la introduccio d'aliments nous no aborigens va conduir a la progressiva desaparicio del bush Tucker , especialment a les zones altament poblades del sud-est australia.

En els anys setanta , diversos estudis de botanica i horticultura avivaren l'interes per l'alimentacio tradicional aborigen i la van posar de moda. A partir de la decada de 1990 , va ser rebatejada com a bushfood i va comencar a apareixer en la carta d'alguns restaurants gastronomics de Sydney , en llibres de cuina i en programes culinaris de televisio. La creixent demanda en ingredients silvestres australians va impulsar, llavors, la creacio de cultius industrials basats en els coneixements dels aborigens, sense que aquests participessin en aquest nou i prosper negoci. Des de principis del segle  xxi , alguns organismes australians estan promovent la incorporacio de les comunitats aborigens en la produccio i comercialitzacio d'aliments tradicionals aborigens.

Notes [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Bumerang
• Didjeridu

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Aborigens australians