L'
abadia de Murbach
es situada a Alsacia, en el fons de la vall de
Guebwiller
, als
Vosges
, despres del municipi de
Buhl
, en una bifurcacio que porta al municipi de
Murbach
. Des d'aquest indret son visibles les dues altes torres de gres, vestigis d'una celebre abadia
romanica
. L'abadia es trobava entre les mes riques i les mes influents del
Sacre Imperi Romanogermanic
.
Pirmi de Reichenau
va trobar aquesta petita vall encaixonada propicia per al passeig i la meditacio, per la qual cosa el
727
va decidir fundar-hi un monestir sota la proteccio del comte
Eberhard von Egisheim
, i que amb els anys es convertiria en una de les abadies
benedictines
mes influents de la regio.
[1]
Aquesta exercia la seva influencia sobre mes de 300 localitats dels voltants. Els abats, que procedien de bones families, posseien mines, una biblioteca impressionant i encunyaven la seva propia moneda. La gent del poble solia emprar la frase: "Mes orgullos que el gos de Murbach". I es que el blaso de l'abadia, sobre la
clau de volta
del
porxo
d'entrada, representa un llebrer negre disposat a abalancar-se sobre la seva presa, simbol de la noblesa dels clergues.
L'esglesia abacial Saint-Leger
[
modifica
]
L'estatua jacent del comte Eberhard
L'esglesia abacial de Murbach es considerada com una de les grans obres mestres de l'art romanic rena. Va ser construida a mitjan segle
xii
i va ser consagrada el
1216
pel bisbe de Bale, Heinrich, en honor de la Trinitat, de la Santa Creu, de la Verge Maria i de sant Leger.
Les tres naus van ser enderrocades el
1738
, per tal de deixar-hi lloc a un edifici barroc que no es va arribar a fer. L'esglesia abacial va esdevenir esglesia parroquial de Murbach el
1760
.
Ha estat restaurada en diverses ocasions, la darrera entre 1981-1986. Al final d'aquesta ultima restauracio, l'esglesia ha rebut dues noves portes en bronze i tres noves campanes. La capcalera es la part mes remarcable de l'edifici. El seu mur esta rematat per escultures disposades aparentment en fantasia en l'ampli triangle de sobre. Despres, una galeria de 17 columnes diferents estan disposades sobre dos pisos de finestres.
L'orgue
A l'interior, s'hi troba el
sarcofag
de set monjos morts pels
hongaresos
el
926
, l'estatua jacent del comte Eberhard (
segle
xiv
)
i un orgue
.
[2]