한국   대만   중국   일본 
Inigo Cavero Lataillade - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Inigo Cavero Lataillade

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaInigo Cavero

(1981) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement 1r agost 1929 Modifica el valor a Wikidata
Sant Sebastia (Guipuscoa) Modifica el valor a Wikidata
Mort 25 desembre 2002 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
   Ministre de Cultura i Benestar
9 de setembre de 1980  –  2 de desembre de 1981
   Ministre de Justicia [1]
6 d'abril de 1979  –  9 de setembre de 1980
   Ministre d'Educacio
4 de juliol de 1977  –  5 d'abril de 1979
← nou carrec
   President del Consell d'Estat
29 de maig de 1996  –  25 de desembre de 2002
Dades personals
Formacio Universitat Complutense de Madrid
Universitat de Deusto
Universitat d'Estrasburg
Colegio Nuestra Senora del Recuerdo Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacio politic , advocat , jurista Modifica el valor a Wikidata
Ocupador Universitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Partit UCD / CDS / PP
Membre de
Familia
Fills Pablo Cavero Martinez de Campos Modifica el valor a Wikidata
Premis

Inigo Cavero Lataillade , Baro de Carondelet i de la Torre i Marques d'Aysa , ( Sant Sebastia , 1 d'agost de 1929 - Madrid , 25 de desembre de 2002 ) fou un politic , advocat i noble basc , que fou ministre i president del Consell d'Estat .

Biografia [ modifica ]

Va neixer l' 1 d'agost de 1929 a la ciutat de Sant Sebastia . Va estudiar dret a la Universitat de Deusto , on es va llicenciar, i posteriorment realitza el seu doctorat a la Universitat de Madrid . Va ampliar aquest estudis a la Universitat de Toulouse i la Universitat d'Estrasburg .

Va ser professor de dret politic i de dret Constitucional a la Universitat Complutense de Madrid . Va morir el 25 de desembre de 2002 a la seva residencia de Madrid a consequencia d'un infart de miocardi provocat per un vessament cerebral .

Activitat professional [ modifica ]

Va comencar la seva activitat professional l'any 1963 com a auditor de l'Academia de Dret Internacional de La Haia . Despres es va incorporar a l'empresa privada on va ocupar carrecs de direccio a Barreiros-Diesel, S.A. i Chrysler-Espanya, S. A., quan la multinacional nord-americana es va instal·lar a Espanya, a mes de ser vocal en la Comissio d'Educacio del Pla de Desenvolupament impulsat durant el govern franquista per Laureano Lopez Rodo .

Activitat politica [ modifica ]

En el terreny politic va militar en organitzacions vinculades a la democracia cristiana des de la seva joventut, assistint l'any 1962 al Congres del Moviment Europeu de Munic on es va iniciar un moviment de resistencia a la dictadura franquista , que fou conegut amb el nom de Contuberni de Munic per part la propaganda franquista). Al seu retorn fou desterrat durant sis mesos a l' illa d'El Hierro .

Es va incorporar al Partit Democrata Cristia encapcalat per Jose Maria Gil-Robles , per a passar poc despres a Izquierda Democratica, abandonant-la el 1975 quan la formacio es va integrar en la Coordinacio Democratica . Al costat de Fernando Alvarez de Miranda va fundar el Partit Popular Democrata Cristia que es va integrar en la Unio de Centre Democratic ( UCD ) a les eleccions generals realitzades el 15 de juny de 1977 . En aquestes eleccions fou escollit diputat al Congres per la provincia de Madrid i nomenat Ministre d'Educacio en el primer gabinet d' Adolfo Suarez .

En la I Legislatura va ser novament elegit diputat, en aquesta ocasio en representacio de les Illes Balears , i nomenat Ministre de Justicia , per a passar a dirigir el Ministeri de Cultura el 1980 . Amb la crisi de la UCD l'any 1981 i despres del Cop d'estat del 23 de febrer , fou escollit de forma provisional President del partit i despres Secretari General, pero el desastre electoral de 1982 el va dur a dimitir i es va apartar de l'activitat politica fins al 1985 que es va integrar en el Partit Democrata Popular (PDP) d' Oscar Alzaga que, en coalicio amb Alianca Popular , es va presentar a les eleccions generals de 1986 ( Coalicio Popular ). Inigo Cavero fou escollit novament diputat per Madrid, integrant-se en el Grup Mixt del Congres despres de la ruptura entre Alianca Popular i el PDP, per a incorporar-se mes tard al renovat intent d'Adolfo Suarez per tornar a la vida politica amb la creacio del Centre Democratic i Social ( CDS ). Finalment, l'any 1991 es va afiliar al Partit Popular , 2019 [ cal citacio ] sent escollit el 27 de maig de 1996 President del Consell d'Estat , [2] carrec que desenvolupa fins a la seva mort el 2002 .

Referencies [ modifica ]

  1. Governs d'Espanya 1931-2008
  2. Perez de Lama , Ernesto (dir.). Manual del Estado Espanol 1999 . Madrid: LAMA, 1998, p. 125. ISBN 84-930048-0-4 .  

Enllacos externs [ modifica ]


Carrecs publics
Precedit per:
Aurelio Menendez
Ministre d'Educacio

1977 ? 1979
Succeit per:
Jose Manuel Otero Novas
Precedit per:
Landelino Lavilla Alsina
Ministre de Justicia

1979 ? 1980
Succeit per:
Francisco Fdz. Ordonez
Precedit per:
Ricardo de la Cierva
Ministre de Cultura i Benestar

1980 ? 1981
Succeit per:
Soledad Becerril
Precedit per:
Fernando Ledesma Bartret
President del Consell d'Estat

1996 ? 2002
Succeit per:
Jose Manuel Romay Beccaria
Premis i fites
Precedit per:
Luis Diez del Corral i Pedruzo
Reial Academia de Ciencies Morals i Politiques
Medalla 25

2000 - 2002
Succeit per:
Landelino Lavilla Alsina