Celebi Lutfi Pa?a
, en antic otoma
Lutfi Pasha ibn Abd al-Muin
, (1488-1562/63) fou un home d'estat i gran visir otoma d'origen albanes de
Vlore
. El seu nom
Celebi
vol dir persona refinada i de bones maneres.
De la seva infantesa no se sap res. Es va educar al palau de
Baiazet II
i va ocupar diversos carrecs. El seu primer nomenament extern fou el de
sandjakbegi
de
Kastamonu
i despres se sap que va ser
beglerbegi
de
Karaman
, dades que ell mateix aporta a la seva biografia pero sense esmentar les dates dels nomenaments. Sota el sulta
Selim I
diu que va lluitar contra els
safavides
a
Anatolia
i contra els mamelucs a
Siria
i
Egipte
, sota
Solima I
diu haver participat en la campanya de
Belgrad
(
1521
), en la de
Rodes
(
1522
), a la de
Mohacs
(
1526
) i a les de
Buda
i
Viena
(
1529
). Potser fou tambe
sandjakbegi
d'
Aydın
i de
Janina
doncs s'esmenta un Lufti Beg que va participar com
sandjakbegi
d'Aydin al setge de Rodes el 1522 i un Lufti Beg,
sandjakbegi
de Janina, que va participar en el
setge de Viena
el 1529 i com ell mateix diu, va participar en aquests campanyes encara que no esmenta quin carrec exercia. El
1532
va participar en la campanya de
Guns
i la guerra contra els
safavides
el
1533
i els anys seguents fins a
1536
, segurament com a
beglerbegi
de
Karaman
i va comandar la rereguarda otomana a
Tabriz
el setembre/octubre de
1534
, participant tambe a les operacions al
llac Van
fent construir una flota a
Tatvan
.
El 1534/
1535
fou nomenat tercer visir i va dirigir la flota que va sortir d'
Istanbul
l'
11 de maig
de
1537
per reunir-se a Valona (Avlonya, moderna Vlore) a l'exercit manat pel mateix sulta que hi havia arribat per terra. Mentre el
kapudan pasha
Khayr al-Din Barba-rossa
anava a
Egipte
a buscar provisions, i les forces que van quedar sota Lutfi van fer diversos atacs a la
Pulla
. Despres del retorn de Khayr al-Din, es va produir un atac d'
Andrea Doria
a dues galeres manades pel
ketkhuda
de
Gal·lipoli
, i un segon atac contra una galera enviada per Lutfi Pasha a
Corfu
amb missatges, i aquestos atacs van donar excusa a Lutfi per atacar l'illa de Corfu on Lutfi va desembarcar el
25 d'agost
de
1537
, pero no van poder ocupar la fortalesa i per orde del sulta, tot i les objeccions de Lufti i de Khayr al-Din, es van haver de retirar el
7 de setembre
de
1537
, retornant llavors a Istanbul.
A la mort de Mustafa Pasha el
30 de maig
de
1538
Lutfi Pasha el va substituir com a segon visir. En aquest carrec va acompanyar a l'exercit a la campanya de
Moldavia
sortint d'Istanbul el
9 de juliol
de
1538
, creuant el
Prut
per un pont que va fer construir. Aquell hivern en tornar a Istanbul es va casar amb Dewlet Shahi Sultan que era germana del sulta.
El gran visir
Ayas Mehmed Pasha
va morir el
7 de juliol
de
1539
i el dia
13 de juliol
Lutfi Ali va rebre el segell i el va succeir en el carrec. Va dirigir les negociacions que van posar final a la guerra de Venecia signant el tractat de pau el
20 de novembre
de
1540
pel qual Venecia cedia
Monembasia
i
Nauplia
(
Navplion
) i totes les places que ja havia perdut durant la guerra i pagava una indemnitzacio de 300.000 ducats (o 200.000 segons declara ell mateix a la seva biografia) rebent ell personalment dels venecians deu mil ducats. Tambe va negociar amb els
Habsburg
en relacio a les reclamacions que l'arxiduc
Ferran I
havia fet sobre el territori hongares que
Janos Zapolyai
havia governat com a vassall otoma i del que era hereu; no hi va haver acord i va esclatar la guerra. L'exercit otoma va sortir cap a
Hongria
el maig de
1541
pero abans de sortir el sulta va revocar a Lutfi Pasha (finals d'abril) i el va substituir per
Hadim Suleyman Pasha
tot i que a les seves memories Lutfi diu que va renunciar voluntariament per quedar protegir dels enganys de les dones. De fet el seu cessament va seguir a una violenta disputa amb la seva esposa, germana del sulta que li retreia el maltractament humiliant que havia infringit a una prostituta. Lutfi Pasha es va retirar a la seva hisenda a
Dimetoka
. Va sortir amb permis del sulta per fer el pelegrinatge el
1547
i despres va retornar a Dimetoka on va escriure algunes obres entre les quals la seva biografia,
Asaf-name
i una historia acabada el
1554
.
Durant el seu govern va fer algunes reformes en relacio als cavalls pels correus (establint un sistema de relleus regulars i prohibint apropiar-se de cavalls), va reduir les despeses de l'estat limitant el nombre de tropes, deixant superavit al pressupost (quan va arribar hi havia deficit), va ser moderat en els impostos i va insistir en la importancia de la flota.
Va morir vers
1562
/
1563
a
Dimetoka
.
Bibliografia
[
modifica
]