Sebastia Gabriel de Borbo i de Braganca
(
Rio de Janeiro
,
4 de novembre
de
1811
-
Pau
,
11 de gener
de
1875
) va ser Infant de Portugal i d'Espanya. Nascut durant l'exili de la familia reial portuguesa al Brasil, va instal·lar-se a
Madrid
des de
1816
. A la mort de
Ferran VII
va donar suport a la causa carlina i va marxar a
Roma
, pero acabaria tornant despres de la seva reconciliacio amb la reina
Isabel II
. Despres de la caiguda dels Borbons el 1868, va exiliar-se a Franca, d'on no tornaria ja a causa de la seva mort. Va destacar per ser un notable mecenes de les arts, reunint una important col·leccio de pintura que va ser venuda i dispersada pels seus descendents.
Va neixer el 4 de novembre de 1811 a Rio de Janeiro, fill de
Pere Carles de Borbo
, infant d'Espanya, i de
Maria Teresa de Braganca
, infanta de Portugal i princesa de Beira.
[1]
La familia reial portuguesa s'havia refugiat al Brasil arran de l'ocupacio del pais per part de la tropes napoleoniques. Era net per via paterna de l'infant
Gabriel de Borbo
i de la infanta
Maria Anna Victoria de Braganca
i per via materna del rei
Joan VI de Portugal
i de la Infanta
Carlota Joaquima d'Espanya
.
Va rebre el titol d'infant de Portugal el 9 de novembre de 1811.
[1]
Molt ben format, tenia amplis coneixements en idiomes, dominava el castella, el portugues, l'angles, el frances i l'alemany, forma una tertulia d'intel·lectuals al seu voltant.
L'any
1816
s'establi a la Cort espanyola. Arriba a
Madrid
amb la seva mare, la infanta Maria Teresa de Portugal i la seva tia, la infanta
Maria Francesca de Portugal
que acabava de contraure matrimoni amb l'infant
Carles Maria Isidre de Borbo
. A la mort del rei
Ferran VII d'Espanya
va fugir de la capital i s'instal·la a
Roma
on s'uniria formalment i a la practica a l'exercit del pretendent carli, el seu oncle, l'infant
Carles Maria Isidre de Borbo
.
El 8 d'abril de 1824 se li atorga el titol d'
infant d'Espanya
. Addicionalment va ser elegit cavaller del
Toiso d'Or
, pero el 1836 se li va retirar la distincio pel suport a la causa carlina i nomes fou rehabilitat el 1861, quan es va reconciliar amb Isabel II. Tambe va ser Gran Prior de Castella i Lleo de l'
Orde de Sant Joan de Jerusalem
.
[1]
Carrera militar
[
modifica
]
Participa activament a la lluita carlista en el segon setge de
Bilbao
i despres de la
desfeta de Luchana
fou nomenat General en cap de l'exercit del Nord. Lluita tant contra el general
Espartero
com contra el general Sarsfield. El seu paper fou decisiu en la
victoria d'Oriamendi
on les seves tropes destrossaren la Legio Auxiliar Britanica a les portes de
Sant Sebastia
.
L'any
1837
, el pretendent carli li conferi l'ordre d'organitzar l'exercit carli per l'
Expedicio Reial
[2]
que el conduiria fins a les envistes de
Madrid
. El fracas de l'expedicio, a causa de fets basicament d'indole politica i no militar, feren caure en desgracia a l'infant Sebastia que es veie relegat del seu carrec a l'exercit del pretendent.
En mantingue fidel al costat del pretendent carli fins a l'any
1839
, any del
Conveni de Vergara
, any en que abandona la peninsula per establir-se a
Napols
. No fou fins a l'any
1859
que pogue retornar a la Peninsula despres d'una amnistia promoguda per la reina
Isabel II d'Espanya
.
L'any
1868
, despres del derrocament de la reina
Isabel II d'Espanya
, s'oferi a
Sant Sebastia
per organitzar escamots contrarevolucionaris junt amb els generals carlistes Elio i Perula. L'any
1868
s'instal·la a la ciutat bearnesa de
Pau
on es dedica a intentar reconciliar les dues branques borboniques, els carlistes i els isabelins, sense gaire sort.
Mori l'any
1875
al seu exili bearnes com a consequencia d'una complicacio en una malaltia pulmonar.
Casat el dia 26 de maig de
1832
amb la princesa
Maria Amalia de Borbo-Dues Sicilies
, filla del rei
Francesc I de les Dues Sicilies
i de la infanta
Maria Isabel de Borbo
. Del matrimoni no van neixer fills i l'infant es va casar a Madrid el 19 de novembre de 1860 en segones nupcies amb la infanta
Maria Cristina de Borbo
, filla de l'infant
Enric
, duc de Sevilla.
[1]
La parella va tenir cinc fills:
[3]
- Francesc Maria de Borbo
, duc de Marchena (Madrid, 1861-Neuilly-sur-Seine, 1923)
- Pere d'Alcantara de Borbo
, duc de Durcal (Madrid, 1862-Paris, 1892)
- Lluis Jesus de Borbo
, duc d'Ansola (Madrid, 1864-Alger, 1889)
- Alfons Maria de Borbo
(Madrid, 1866-1934)
- Gabriel de Borbo
(Pau, 1869-Madrid, 1889)
Pintor i academic, va ser un dels mecenes importants del moment. Va reunir una col·leccio notable de pintura classica, a mes de fixar-se en pintors contemporanis, alguns dels quals va donar proteccio, com
Lluis Ferrant
o
Ramon Marti
.
[4]
Despres de la seva mort, la col·leccio seria venuda i dispersada per la seva vidua i els seus fills, moltes obres van acabar a subhasta, si be algunes van passar a mans de l'estat i van ingressar al
Museu del Prado
.
[5]
[6]
- ↑
1,0
1,1
1,2
1,3
Marhuenda Garcia
, Francisco. ≪El infante Don Gabriel y el Priorato-Infantazgo≫. A:
La Orden de Malta en Espana (1113-2013)
(en castella). Madrid: UNED i Sanz y Torres, 2015, p. 393.
- ↑
Condado Madera
, Emilio.
La intervencion francesa en Espana, 1835-1839
(en castella). Editorial Fundamentos, 2002, p. 75.
ISBN 8424509102
.
- ↑
Robles de Campo
, Carlos ≪
Los infantes de Espana tras la derogacion de la Ley Salica (1830)
≫.
Anales de la Real Academia Matritense de Heraldica y Genealogia
, num. 12, 2009, pag. 332, 349.
ISSN
:
1133-1240
.
- ↑
Fontbona
, Francesc ≪
Comercio y difusion del arte en la Espana del siglo XIX
≫.
XV Congres Nacional d'Historia de l'Art
. Universitat de les Illes Balears, vol. 1, 2008, pag. 544.
- ↑
≪
Coleccion del infante Sebastian Gabriel de Borbon
≫ (en castella). Museu del Prado. [Consulta: 9 juny 2021].
- ↑
Wilson-Bareau
, Juliet.
Goya in the Norton Simon Museum
(en angles). New Haven i Londres: Yale University Press, 2016, p. 282.