Revolucio Francesa

47° N, 2° E  /  47°N , 2°E  / 47; 2
Tipus	esdeveniment historic revolucio
Interval de temps	14 juliol 1789 - 9 novembre 1799
Data	5 maig 1789
Localitzacio	Franca (Franca)
Estat	Franca
Participant	Louis Antoine de Saint-Just
Cronologia
	Presa de la Bastilla
	Massacres del 2 de setembre
	Execucio de Lluis XVI
	Reaccio Termidoriana
	Cop d'estat del 18 de fructidor
	Cop d'estat del 18 de pradial
	Cop d'estat del 18 de brumari
Format per
Regnat del Terror proclamacio de l'abolicio de la monarquia

La Revolucio Francesa ( 1789 - 1799 ) es considera el model de revolucio politica de la seva epoca i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplacament de l' aristocracia i el clergat .

En acabar el segle  xviii , el regne de Franca , com la major part d' Europa , estava sotmesa a l' Antic Regim . Era, doncs, una societat estamental fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra. La monarquia absoluta de Lluis XVI era incapac de millorar la situacio de crisi financera, fam i debilitat de la vella estructura de classes. Aixi doncs, les classes socials quedaven dividides entre privilegiats (rei, noblesa i clergat), i els no privilegiats (burgesia, pagesos, etc). En aquest context es produeix un seguit de revoltes que conduiren a la revocacio de l'Antic Regim.

La primera etapa revolucionaria, la de la Monarquia constitucional (1789-1792), succei quan els membres del Tercer Estat realitzaren una revolta juridica i es constituiren en Assemblea Nacional. Aquesta assemblea proclama la sobirania nacional, la divisio de poders i el sufragi censatari, alhora que elimina tots els vestigis de l' Antic Regim i promulga la Declaracio dels Drets de l'Home i del Ciutada . Paral·lelament esclata una revolta popular en el camp i a Paris , revolta simbolitzada per la presa de la Bastilla . L'Assemblea Constituent, el 1791 , aprova la primera constitucio.

La segona etapa va ser la de la Convencio Republicana (1792-1794). Els problemes economics, socials i politics se sumaren a l'oposicio de la monarquia i l' aristocracia , i causaren una nova onada revolucionaria que desemboca en la instauracio d'una republica . El rei Lluis XVI va ser jutjat, condemnat i executat. La Convencio va tenir un caracter liberal , amb l'excepcio del violent periode jacobi .

La darrera etapa, la del Directori (1795-1799) va consolidar el poder de la burgesia que, per mantenir-se davant la pressio dels extrems monarquics i de l'esquerra jacobina, promogue un cop d'estat ( 1799 ) encapcalat per Napoleo Bonaparte , amb el qual finalitza el periode revolucionari.

La Franca de l'Antic Regim [ modifica ]

Historia de Franca
Edat antiga
Prehistoria
Gal·lia
Gal·lia romana (50 aC ? 486 dC)
Els Francs
Edat mitjana
Merovingis (481 ? 751)
Carolingis (751 ? 987)
Capets (987 ? 1328)
Valois (1328 ? 1498)
Edat moderna
Valois-Orleans (1498 ? 1515)
Valois-Angulema (1515 ? 1589)
Casa de Borbo (1589 ? 1792)
Revolucio Francesa (1789 ? 1799)
Segle XIX
Primera Republica (1792 ? 1804)
Convencio Nacional (1792 ? 1795)
Directori frances (1795 ? 1799)
Consolat frances (1799 ? 1804)
Primer Imperi (1804 ? 1814)
Restauracio (1814 ? 1830)
Revolucio de Juliol (1830)
Monarquia de Juliol (1830-1848)
Revolucio de 1848
Segona Republica (1848 ? 1852)
Segon Imperi (1852 ? 1870)
Tercera Republica (1870 ? 1940)
Comuna de Paris (1871)
Segle XX
Govern de Vichy (1940 ? 1944)
Govern provisional (1944?1946)
Quarta Republica (1946 ? 1958)
Cinquena Republica (1958 ? present)
Cronologia

Al final del segle  xviii , Franca i la major part d' Europa estava sotmesa a l' Antic Regim , pero ja es notaven les tensions motivades per les transformacions socials, com l'auge de la burgesia , i economiques, com el desenvolupament de nous sistemes de produccio industrial i de comerc. L'organitzacio social i politica de la monarquia absoluta de l'Antic Regim obstaculitzava l'acces de la burgesia a la plenitud del poder. Per la burgesia era necessari un canvi estructural d'acord amb la nova realitat social i economica; i les teories del liberalisme dels filosofs de la il·lustracio soscavaven els fonaments ideologics de l'Antic Regim. La carrega de la situacio social tambe pesava sobre les classes populars i pageses.

En aquest marc de tensions, el 1787, la crisi s'inicia per l'aspecte financer i economic de la monarquia de Lluis XVI , pero no sera l'unic element. Les causes que van possibilitar la Revolucio Francesa es poden sintetitzar en diversos factors estructurals: ^{[1] [2] [3]}

1. L'estructura de la societat francesa era estamental, fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra d'una minoria. La majoria de la poblacio vivia marcada pels tributs i la jurisdiccio senyorial mentre l'economia rural continuava ancorada en un sistema d'autosuficiencia amb tecniques endarrerides i crisis periodiques. La poblacio estava estructurada de forma jerarquica. Al capdamunt estava la noblesa i el clergat , propietaris de la major part de les terres, amb drets senyorials i exempts d'impostos, cobraven rendes feudals. El tercer estat representava el 96% dels francesos i reunia la pagesia, ^{[nota 1]} les classes populars urbanes (botiguers, artesans, advocats, metges, oficials) molt minoritaries pero que en les mobilitzacions socials esdevindran una forca temible, i la burgesia (la classe mes afavorida pel creixement economic del segle  xviii , que no participava del poder politic i desitjava suprimir els privilegis i conquerir la igualtat i la llibertat en tots els ambits), la classe a qui la filosofia de la Il·lustracio va proporcionar la ideologia per desprestigiar i destruir les bases de l' Antic Regim .
2. Les transformacions demografiques . El 1789 , Franca era el pais mes poblat d' Europa , amb 28 milions d'habitants, i gairebe la meitat de la poblacio tenia menys de 20 anys. L'increment demografic , amb una baixa taxa de mortalitat i una taxa de natalitat estable, va provocar lluites per la possessio de la terra i crisis alimentaries, situacio que un seguit de collites dolentes va agreujar, amb la corresponent pujada dels preus. Entre les classes populars urbanes i rurals hi havia fam i miseria, mentre que les classes benestants aconseguien els beneficis de la prosperitat economica.
3. El moviment de les idees , la lliure circulacio de noves idees, en clubs, associacions i vetllades socials, formaren el pensament social previ a la revolucio. Els estaments tradicionals (monarquia, clergat i aristocracia) perderen prestigi degut, entre d'altres, a les critiques dels filosofs de la il·lustracio .
4. L'evolucio politica . Lluis XVI de Franca governava com un monarca del segle  xvii : no tenia cap limitacio del seu poder car era una monarquia d'origen divi. La incapacitat de l' absolutisme per dur a terme qualsevol tipus de reforma, va abocar irremissiblement a una crisi estructural del sistema; el rei governava sense el seu parlament , els Estats Generals de Franca . La divisio de poders, que Montesquieu va proposar als monarques, els sembla un atemptat contra els seus drets historics.

La crisi i feblesa de la vella estructura estamental i els factors conjunturals van agreujar la situacio i van provocar l'esclat de les tensions socials. El 1780 aparegue una crisi de subsistencia per l'alca del preu dels cereals , ^{[nota 2]} la crisi viticola i la crisi industrial , que va comportar una alca del cost de la vida, el creixement de l' atur i l'augment de la miseria de les classes populars, amb el conseguent augment de la fam. ^[4]

A la crisi economica s'hi afegi la crisi financera de l'Estat, que ingressava menys del que gastava, ^{[nota 3]} provocant la fallida i fent necessaria una reforma fiscal. Les principals causes foren les despeses en la Guerra d'Independencia dels Estats Units (105 milions de lliures), altres despeses militars i diplomatiques (60 milions de lliures), les fastuoses despeses de la cort (36 milions de lliures) i la manca de pagaments d' impostos pel clergat i la noblesa, ^{[nota 4]} amb un deute acumulat de 310 milions. ^[5] Mentre els ingressos de l'Estat frances se seguien regint per una practica contributiva d'origen feudal, amb una liquiditat molt feble, les despeses publiques anaven creixent continuament.

D'una banda, el govern de Lluis XVI era incapac de millorar una situacio social en ebullicio sense tocar el sistema de l' Antic Regim ; de l'altra, la majoria de pagesos, classes populars urbanes, burgesia i el tercer estat desitjaven reformes socials i politiques, recolzats per alguns nobles amb problemes economics i pel baix clergat. Nomes s'oposaven a les reformes i a la perdua dels seus privilegis la resta de la noblesa i l'alt clergat.

La Franca de la Revolucio [ modifica ]

Les causes de la mateixa Revolucio Francesa varen ser ben diverses. La burgesia tenia beneficis elevats, pero el seu progres topava amb les reglamentacions que interferien en el lliure comerc i la lliure produccio. A mes, l'ordenacio estamental els impedia accedir al poder politic. Animats per les idees il·lustrades, els burgesos demanaren canvis politics. Per altra banda, l'aristocracia, s'aferrava a l'antic model feudal. Dins d'aquest context, una crisi economica bastant greu estava present a Franca. Les condicions de vida dels camperols es van agreujar a causa de l'augment de carregues feudals. Finalment, les finances del rei estaven en bancarrota perque l'aristocracia no pagava impostos, tan sols el tercer estat. La participacio francesa en la guerra d'independencia dels Estats Units (1776-1782) va fer que el deficit fora cronic.

El proces revolucionari es va desenvolupar en diverses fases revolucionaries. ^{[6] [7]} En els primers moments s'observen tres fases: l'aristocratica, la burgesa i la popular. ^[8] La primera es la revolta dels privilegiats, centrada en l'oposicio dels dos estaments superiors a les mesures reformistes de Turgot , Necker , Calonne i Brienne que volien posar remei al deficit estatal. Des del 1783 , Calonne va fer front a les dificultats economiques mitjancant prestecs de particulars a la corona, pero finalment va reconeixer que era indispensable una reforma fiscal i va proposar l'establiment de la subvencio territorial que haurien de pagar les propietats agraries segons la seva extensio.

• 1787-1788, plantejament inicial i revolta aristocratica
• 1789, Estats Generals i revolta burgesa
• 1789-1791, Assemblea Constituent, revolucio juridica i revolta popular;
• 1791-1792, monarquia constitucional i Assemblea Legislativa;
• 1792-1795, Convencio Nacional i Republica
• 1795-1799, Directori , que va donar pas al Consolat des de la fi de 1799.

La revolta aristocratica (1787-1788) [ modifica ]

Per combatre la recessio economica, la fallida de les finances reials i la fam dels anys 1788 i 1789 , la monarquia nomes podia pensar en reformes que acabessin amb els privilegis fiscals de la noblesa i el clergat. Va reunir una Assemblea de Notables formada per princeps, membres de l'alta noblesa, consellers del rei, magistrats municipals i membres del clergat; l'Assemblea va presentar les reformes, al Palau de Versalles , entre el febrer i el marc de 1787 , va rebutjar totes les mesures de reforma fiscal, es nega a les pretensions reials i exigi la convocatoria dels Estats Generals , que no s'havien reunit des de l'any 1614 ; d'aquesta manera pretenien iniciar la reforma fiscal. Brienne va intentar que s'aprovessin les reformes en una assemblea a Paris on es van boicotejar tots els acords i es va aconseguir la convocatoria dels Estats Generals. Amb la revolta aristocratica s'iniciava el cami de la Revolucio car la burgesia i les capes populars aprofitaren les eleccions a diputats per mostrar la seva disconformitat amb els privilegis de l'Antic Regim i amb l'absolutisme monarquic.

El 1789 es van redactar els quaderns de queixes ( cahiers de doleances ) dels tres ordres: el clergat, la noblesa i el tercer estat. Els quaderns del clergat i la noblesa s'aferraren als seus privilegis, pero demanaren la fi de les despeses excessives, la regulacio de les duanes interiors, un sistema unitari de mesures, la llibertat de premsa i la reunio periodica dels Estats Generals. La burgesia i la noblesa defensaven la necessitat d'una monarquia constitucional i la necessitat d'emprendre reformes administratives segons les seves necessitats. El tercer estat va afegir la llibertat d'expressio, de reunio i de comerc, la igualtat dels tres estaments i l'abolicio del delme , la jurisdiccio i el monopoli de la caca. Els jornalers demanaren terres i mostraren la seva preocupacio pels preus i els salaris. Els pagesos propietaris exigien la supressio d'impostos i refermaren els seus drets davant qualsevulla reforma agraria.

El reglament electoral no fixava una unica data per la convocatoria, que depenia dels organismes locals, fet que amb la propaganda d'una consulta al poble, va provocar la intensificacio de l'atmosfera revolucionaria. Les eleccions es van celebrar la primavera de 1789 i els representants del poble van ser triats en assemblees. S'escolliren 1.139 diputats i es redactaren 40.000 quaderns que ens han permes de coneixer el clima existent a Franca abans de la revolucio. ^[9]

Els Estats Generals i la revolucio burgesa (1789) [ modifica ]

La reunio dels Estats Generals es va obrir al Palau de Versalles el 5 de maig i fou presidida per Lluis XVI de Franca . El Tercer Estat afronta la convocatoria dels Estats Generals amb el proposit de fer les reformes economiques i politiques que li convenien, i amb el convenciment que hauria d'enfrontar-se a l' aristocracia i a la monarquia . La convocatoria suposa, doncs, l'inici del proces revolucionari que havia de conduir la burgesia al poder.

Els gairebe sis-cents diputats del Tercer Estat igualaven als de la noblesa i el clergat i s'inclinaren per la reunio en una sola sala i la votacio per persona, mentre els privilegiats volien deliberar per separat i emetre vot per estament, com manaven les regles tradicionals. Era l'inici de la revolucio burgesa, en la qual es posava en joc la destruccio de l' Antic Regim i l'establiment d'un regim constitucional i el reconeixement de la sobirania nacional, sistema en que el poder no residis en el monarca sino en la nacio, i que l'exerceix per mitja dels seus representants.

Enfront de la resistencia oferta per la noblesa i del rei, els diputats del tercer estat, reunits el 20 de juny en un local improvisat, la sala del joc de pilota, ja que el rei havia tancat l'assemblea, i erigint-se com a interprets de la voluntat de la nacio, es van comprometre solemnement a donar una constitucio a Franca mitjancant el Jurament del jeu de paume . Alguns membres de la noblesa i el clergat s'hi afegiren. Els Estats Generals es convertiren, per voluntat del tercer estat, en Assemblea Nacional Constituent que volia transformar el pais en una monarquia constitucional i parlamentaria, i abolir les restes del feudalisme encara vigents.

L'Assemblea Nacional Constituent (1789-91) [ modifica ]

La presa de la Bastilla. [ modifica ]

Al mateix temps que es produi la revolucio juridica, s'inicia la revolucio popular a Paris i altres ciutats que consolida la revolucio burgesa davant la reaccio del monarca i dels privilegiats de l' Antic Regim . El poble tenia el convenciment que el rei, que acabava de canviar part del govern l' 11 de juliol ^{[nota 5]} atacaria als manifestants que s'estaven reunint davant l'ajuntament per protestar en contra d'aquesta mesura. Els sectors populars van acabar atacant l' Hotel des Invalides per agafar armes de foc amb que defensar la revolucio i, a continuacio, van robar la polvora emmagatzemada a la Bastilla , la fortalesa on arrestaven els detinguts politics i que havia esdevingut l'encarnacio del poder absolut del sobira. Dominada la reaccio, Lluis XVI torna a Paris i la noblesa inicia la fugida, i l'oposicio al nou regim.

Els sans-culottes , els aturats, els sectors mes miserables de les ciutats, que s'organitzaren en clubs i societats fraternals, foren un factor decisiu en els successos revolucionaris, ^{[2] [10]} i aquest aspecte del moviment popular, amb la fam com a fons, va estar present en l'assalt a la fortalesa de la Bastilla.

La Gran Por [ modifica ]

La revolta sorgida del Parlament s'estengue per la Franca rural i, a les provincies, les masses camperoles s'incorporaren a la revolta contra els senyors, periode conegut com la Gran Por de l'estiu de 1789. Els camperols creien que els nobles havien contractat bandolers i prengueren les armes i es revoltaren; tot i no trobar els suposats bandolers, atacaren els senyors i cremaren els castells on es guardaven les llistes on s'inscrivien rendes i obligacions feudals.

Els grups politics [ modifica ]

Els revolucionaris van concebre la transformacio de la nacio de formes diferents. A l' Assemblea Constituent els constitucionalistes exerciren una influencia notable, dirigits per Mirabeau i La Fayette , partidaris d'una monarquia moderada amb el control d'una constitucio. Una part de l' aristocracia s'integra en aquest grup.

• Els girondins representaren el sector moderat. La seva personalitat mes destacada es Jacques-Pierre Brissot i els seus membres mes rellevants formaven part de l'alta burgesia de la Gironda , de Bordeus i Nantes , que havien intervingut en el comerc d'ultramar. Aquest grup era partidari de realitzar la revolucio emprant les lleis, desaprovaven el terror i defensaven la propietat; creien que les idees revolucionaries tenen un valor universal i donaven importancia a un increment del poder de les provincies davant el centralisme de la capital, Paris .

• Els jacobins representaren la burgesia mitjana i les classes populars. La figura mes representativa d'aquesta ideologia va ser Maximilien de Robespierre . Aquest grup pensava que la revolucio havia d'assolir els seus objectius per qualsevol mitja; demanaven actuacions i no teories. Eren centralistes i eren de l'opinio que la revolucio s'havia de fer des de Paris, on controlaven l'ajuntament. Estaven disposats a limitar la propietat privada i la llibertat individual.

• Els democrates , el sector mes exaltat, liderat per Lazare Nicolas Marguerite Carnot , defensaven el sufragi universal i l'assumpcio directa de la sobirania pel poble. El grup de Jean-Paul Marat estava relacionat amb els democrates, pero actuaven de forma preferent al carrer, en lloc de fer-ho a l'Assemblea.

L'obra de l'Assemblea Constituent (1789-1791) [ modifica ]

Els incendis i les morts de l'estiu de 1789 provoquen la jornada de la Constituent, que la nit del 4 d'agost de 1789 decreta l'abolicio dels privilegis feudals: ^[11] l'Assemblea Nacional suprimeix del tot el regim feudal i decreta que els drets i deures, tant feudals com censals, son abolits sense indemnitzacio, i tota la resta declarats redimibles, i que el preu i el mode de redempcio seran fixats per l'Assemblea Nacional (Article primer). Alhora, totes les justicies senyorials son suprimides sense cap indemnitzacio (Decret del 4 d'agost de 1789, Article quart)

El 26 d'agost de 1789, l'assemblea constituent aprova la Declaracio dels Drets de l'Home i del Ciutada . El nou text recull la influencia de la Declaracio d'Independencia dels Estats Units d'America (1776) i del pensament dels filosofs il·lustrats del segle  xviii . La Declaracio francesa reconeix drets inalienables i imprescriptibles: llibertats individuals, igualtat civil davant l'impost i davant la llei. En concret, proclama la igualtat de tots els homes (article 1) i dels seus drets naturals i inalienables, com la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistencia a l'opressio (article 2); declara la preeminencia de la sobirania de la nacio; assevera que la llei ha d'esser l'expressio de la voluntat general (article 6); instaura la llibertat d'opinio, d'impremta i religio, estableix la separacio de poders i, en el darrer article, conclou en la inviolabilitat del dret de propietat. Aquest text fonamental va ser utilitzat com a preambul de la constitucio del 1791 i va inspirar totes les lluites per la llibertat a Europa durant el segle  xix , i encara avui es un document cultural i politic de gran interes.

El Regne de Franca es va convertir per accio de la constitucio promulgada l'any 1791 en una monarquia constitucional que va reordenar el territori, sanejar la justicia, unificar els codis de lleis i reestructurar el sistema fiscal d'acord amb la igualtat entre els ciutadans. Per resoldre els problemes financers de l'Estat, les propietats de l'Esglesia van ser expropiades i declarades bens nacionals

La constitucio de 1791 es un assaig de monarquia liberal. Els seus punts mes importants son:

• Divisio de poders. El poder del rei esta limitat per la Constitucio i pel control d'una Assemblea triada per la nacio.

• Descentralitzacio de l'Administracio, idea girondina. Es va reordenar el territori a partir de 83 departaments ; els ajuntaments incrementen les seves atribucions; es va sanejar la justicia, es van unificar els codis de les lleis i es va reestructurar el sistema fiscal d'acord amb la igualtat entre els ciutadans. Per resoldre els problemes financers de l'Estat van ser expropiades les propietats de l'Esglesia i declarades bens nacionals.

• Constitucio civil del clergat . Els capellans es consideren funcionaris publics i han de jurar fidelitat a la Constitucio. ^[12]

• Categoria de ciutadans actius tots aquells que posseeixin drets politics. Han de ser majors de 21 anys i pagar una determinada renda. Per sota queden sense drets politics; es l'anomenat quart estat. La protesta popular per aquesta decisio van comportar la Llei Chapelier, que prohibeix les coalicions de treballadors.

Per la burgesia girondina, que dominava l'Assemblea, la llibertat de disposar plenament dels seus bens era essencial. La igualtat que havien reclamat contra l'aristocracia no podia tractar-se mes que d'igualtat civil. La llei era igual per a tothom, pero les diferencies economiques continuaven mantenint una forta desigualtat social. La igualtat politica tampoc no s'aconsegui, car el sufragi fou organitzat amb el cens i el dret de vot queda restringit als propietaris, sinonim de ciutadans actius. Van quedar exclosos del dret de sufragi la majoria de la poblacio.

Les potencies europees, espantades pels successos revolucionaris, decideixen intervenir i el 27 d'agost de 1791 , l' emperador Leopold , germa de la reina i el rei Frederic Guillem II de Prussia , despres d'haver consultat nobles francesos emigrats, promulgaren la declaracio de Pilnitz , segons la qual, els monarques europeus es mostraven interessats en la proteccio de Lluis XVI i la seva familia, i, vagament, s'hi amenacava amb greus consequencies si els passava res. ^[13] Per la banda francesa, la guerra fondra la causa revolucionaria amb la nacional. Davant l'esclat bel·lic les visions seran oposades: Robespierre la tem, el rei la desitja, els girondins confien a estendre la croada revolucionaria a Europa i els mes moderats creuen que la guerra estabilitzara el regim. En aquest context, l'Assemblea Constituent es dissol i es convoquen eleccions per una nova Assemblea.

La Monarquia Constitucional i l'Assemblea Legislativa (octubre 1791-agost 1792) [ modifica ]

Malgrat la situacio de crisi, el mes d'octubre de 1791, comenca a funcionar l'Assemblea Legislativa i la nova Monarquia Constitucional. En la nova composicio de l'Assemblea dominen encara els propietaris i el sector legalista de la burgesia, els advocats. La majoria dels diputats son joves. En la seva composicio politica poden distingir-se quatre tendencies: la dreta, partidaria d'una monarquia limitada (264 diputats); l'esquerra, en la seva major part de la Gironda, dirigida per Jacques-Pierre Brissot i Condorcet (136 diputats); l'extrema esquerra, dirigida per Carnot , que demana el sufragi universal (amb un nombre minoritari i indeterminat de diputats); i el centre, majoritari amb 345 diputats, independents i constitucionals, homes notables vinculats a la revolucio, pero sense opinions clares, basculant entre conservadors i exaltats.

L'Assemblea decreta el segrest dels bens dels emigrats i la deportacio dels clergues que no han acceptat la constitucio civil del clergat. Pero la fita de fer funcionar aquest nou regim es va veure afectada per multiples factors que van acabar radicalitzant el proces: la divisio de la burgesia en diferents grups i tendencies; la pressio del moviment popular de caracter republica; el descontentament de les capes mes baixes davant la persistencia de la crisi economica per una collita dolenta; l'amenaca exterior i la declaracio de guerra amb Austria l'abril de 1792 i Prussia ; l'enfrontament del monarca amb l'Assemblea, qui mantenia una postura declaradament anticonstitucional i havia demanat ajut militar a les monarquies absolutes d'Europa. ^[14]

Lluis XVI de Franca i la seva dona, la reina Maria Antonieta d'Austria , van fugir de Paris la nit del 20 de juny del 1791 reconeguts i detinguts a Varennes , van haver de retornar a Paris el 25 de juny al capvespre quedant confinats al Palau de les Teuleries . Els parisencs, silenciosos i hostils, restaven per primer cop, davant del rei, sense treure's el barret. L'Assemblea Nacional Constituent va acordar que el rei podria ser restaurat al poder si acceptava la constitucio pero diverses faccions de Paris com els Cordeliers i els jacobins no estaven d'acord, i aixo va provocar una protesta al Camp de Mart; la protesta es va tornar violenta, resultant en la Massacre del Camp de Mart el 17 de juliol . ^[15] Les potencies europees, espantades pels successos revolucionaris, decideixen intervenir. Per la banda francesa, la guerra fondra la causa revolucionaria amb la nacional. Davant l'esclat bel·lic les visions seran oposades: Robespierre la tem, el rei la desitja, els girondins confien a estendre la croada revolucionaria a Europa i els mes moderats creuen que la guerra estabilitzara el regim.

La revolucio del 10 d'agost de 1792 [ modifica ]

Els jacobins, amb el suport dels elements mes radicals de la burgesia, s'oposen energicament al poder de la burgesia girondina i mobilitzen el desencis popular per portar mes enlla la revolucio. Danton , Maximilien Robespierre , Camille Desmoulins , Fabre d'Eglantine , Marat … agiten les masses. Durant l'estiu de 1792 , els clubs politics ja discutien de manera oberta sobre la possibilitat de destronar Lluis XVI; el 3 d'agost , Petion , en nom de la Comuna de Paris (govern municipal), va proposar, a l'Assemblea Legislativa l'abolicio de la Monarquia. El poble, pero, no estava pas disposat a seguir el legalisme de Petion. El 10 d'agost de 1792 , aprofitant un imprudent manifest del comandant prussia el duc de Brunswick que amenacava de destruir Paris si s'exercia violencia contra Lluis XVI, provoca que les masses populars de Paris assaltin el Palau de les Teuleries. ^[16] Davant l'esclat revolucionari, Lluis XVI va decidir traslladar-se amb la seva familia a la cambra de l'Assemblea Legislativa per demanar-hi proteccio. Pero, el poder estava en mans dels insurgents i la Comuna de Paris que van demanar la deposicio del rei. L'Assemblea va prendre la mesura de convocar l'eleccio d'una convencio nacional, destituir el govern i suspendre, que no deposar, al rei.

La Comuna de Paris [ modifica ]

Despres del 10 d'agost , l'unic poder efectiu era el de la Comuna de Paris qui, a mes a mes, havia aconseguit que Lluis XVI li fos lliurat com a presoner. El 2 de setembre de 1792 , arriba a Paris la noticia que les tropes del duc de Brunswick havien pres la ciutat fortificada de Verdun. Com a consequencia, entre el 2 i el 7 de setembre de 1792, una onada de violencia va sacsejar Paris per por que volguessin col·laborar amb els prussians. El balanc de les massacres del 2 de setembre fou l'assassinat de la meitat de la poblacio reclusa de Paris, unes mil dues-centes persones, incloent-hi dones i joves. ^[17]

Tanmateix, aquell mateix mes de setembre les tropes prussianes son detingudes a la Batalla de Valmy mentre a la capital s'ha constituit un govern revolucionari, la Comuna de Paris . La revolucio entrava en una nova etapa que tindria uns nous protagonistes: els sans-culottes (poble baix), que esperaven de la revolucio la llibertat, la igualtat i la fraternitat . La monarquia havia estat enderrocada. S'inicia la Primera Republica Francesa .

La revolucio democratica, Convencio i Republica (1792-1795) [ modifica ]

Durant el govern de la Convencio es distingeixen tres fases que corresponen al predomini successiu de cadascun dels tres partits presents a la Convencio: girondins, jacobins i burgesos i republicans de caracter moderat. Aquesta s'inicia el 21 de setembre, quan la Convencio Nacional , que acaba de ser elegida, fa la seva entrada a la sala del rei destronat. Son set-cents cinquanta membres distribuits en tres grups. A baix seuen la "plana". Son els burgesos moderats que pensen que la revolucio ja ha arribat a la seva culminacio, amb la fi de la monarquia i de la noblesa, amb el traspas dels drets al tercer estament: voldrien mes que res contenir de bell nou el corrent avalotat i defensar allo que tenen assegurat. Nicolas de Condorcet , Madame Roland , els girondins , en son els cabdills, els representants de la intel·lectualitat i de la classe mitjana. A dalt de tot de l'amfiteatre s'asseuen els de la "muntanya" que volen continuar impulsant l'onada revolucionaria. Jean-Paul Marat , Danton i Robespierre volen la revolucio total, radical, fins a l'ateisme. Despres del rei, volen abatre els altres poders de l'Estat: el diner i Deu. ^[18]

La Convencio de la Gironda (1792-93) [ modifica ]

Els burgesos de la Gironda van dominar la Convencio Nacional des de la seva constitucio el mes de setembre de 1792 fins al mes de maig de 1793 . En aquests primers mesos es declara l'abolicio de la monarquia i es proclama la Republica el 21 de setembre. Alhora, entre desembre de 1792 i gener de 1793, es realitza el proces contra el rei Lluis XVI de Franca que va ser guillotinat , a Paris , el 21 de gener del 1793 .

A partir de 1792, els revolucionaris han d'enfrontar-se al perill d'una invasio exterior per les potencies estrangeres. Pero, gracies a les lleves forcoses, el fervor revolucionari i a importants innovacions militars, aquestes guerres revolucionaries van dur Franca a continues victories. Aixi, el 20 de setembre de 1792, els grans exercits revolucionaris francesos obtenen la victoria decisiva de Valmy sobre els prussians. De victoria en victoria, la Franca revolucionaria s'annexiona territoris a les fronteres exteriors: Savoia , Nica , a la zona esquerra del Rin … Malgrat els exits militars, la guerra te un cost, que afegit a la revolta de La Vendee , fa que la revolucio passi per moments dificils. Davant el perill exterior i interior, la pressio popular obliga a prendre mesures de salut publica de caracter revolucionari. Amb l'ajut dels sans-culottes , els jacobins assoleixen el poder en les jornades revolucionaries de juny de 1793 .

Pel que fa a Espanya, amb la decapitacio de Lluis XVI , la monarquia del Borbo Carles IV d'Espanya va declarar la guerra a Franca. La coneguda com a Guerra Gran va durar dos anys, del 1793 al 1795. ^{[nota 6]} Les batalles es van succeir a les comarques pirinenques, pero no arribaren enlloc. Quan la guerra va acabar, els Borbo es van apropar a la posicio francesa fins que finalment van canviar de bandol.

La Convencio jacobina (1793-94) [ modifica ]

La direccio politica de la revolucio estara ara en mans dels jacobins que promouen una nova constitucio que reconeix el sufragi universal i estableix una democracia mes directa, organitzant un govern revolucionari format pel Comite de Salut Publica i el Comite de Seguretat Nacional, per salvar Franca dels perills que l'aguaiten: crisi economica, contrarevolucio interior i guerra exterior. Amb aquestes mesures, els jacobins aconsegueixen que la revolucio es faci democratica i social, vinculada als sectors populars.

Per fer front a la contrarevolucio es va decretar el Regnat del Terror ^[19] amb la fita d'acabar amb tots els sospitosos de fer costat a la causa reial. ^{[nota 7]}

Davant la situacio de guerra civil contrarevolucionaria, es va intensificar la lluita contra els rebels i la repressio:

• En politica, els revolucionaris van obtenir victories sobre la Vendee i sobre els exercits exteriors, van liquidar als girondins, exterminar faccions politiques i realitzaren processos i execucions com les de la reina Maria Antonieta d'Austria que tingue lloc el 16 d'octubre del 1793 .
• En materia religiosa, es van adoptar mesures descristianitzadores com el tancament d'esglesies i la supressio del culte catolic, mentre es va adoptar el culte a la Llibertat i a la Rao, la llibertat de culte i un nou calendari.
• En economia, llei sobre preus i salaris. L' economia dirigida , que fixava uns maxims pels preus i pels sous i que perseguia estraperlistes i especuladors, alhora que pretenia alleugerir la miseria de les classes populars. ^{[nota 8]}
• En materia militar, per oposar-se a la invasio estrangera, es va crear un exercit de nou tipus decretant la lleva en massa i democratitzant el seu funcionament.

Aquestes mesures van donar un seguit de victories exteriors contra la Primera Coalicio a Belgica , Paisos Baixos , el nord d' Italia i a la riba esquerra del Rin . Pero a nivell intern, quan els principals perills semblaven que s'havien superat, el juliol de 1794 la burgesia es va sentir amb la forca suficient per posar fi a l'experiencia jacobina i per fer tornar la revolucio a la seva etapa anterior. El cop d'estat de Termidor va eliminar el jacobinisme i els seus principals dirigents. El 27 de juliol del 1794 es va aprovar el processament de Robespierre i els seus seguidors. Els principals dirigents van ser executats a la guillotina: Robespierre , Saint-Just i 84 dels seus partidaris son executats l'endema (28 de juliol).

La Convencio Termidoriana (1794-95) [ modifica ]

Entre juliol de 1794 i octubre de 1795 la Convencio es dirigida per la burgesia moderada. Desenvolupen una politica conservadora: depuracions i proscripcions de jacobins i poble baix; canvis essencials en Comites i Tribunals; reaccio economica i reaccio moral i social amb el "terror blanc" i reaccio religiosa. En els primers mesos de 1795, les dificultats economiques i la inquietud social van plantejar problemes a la Convencio quan aquesta ha d'enfrontar-se als darrers aixecaments populars, que son esborrats amb l'ajut de l'exercit. La politica repressiva i reaccionaria de la Convencio va portar a una alianca entre l'exercit i la burgesia de dretes que s'imposa al moviment popular. A mes, les victories en les guerres europees sobre Prussia , Holanda i Espanya, que es concreten en els tractats de 1795, donen pas a una burgesia conservadora triomfant. ^{[nota 9]} En resum, la reaccio Termidoriana va representar el triomf de la burgesia moderada, que va iniciar l'eliminacio del moviment dels sans-culottes i l'opcio per una revolucio democratica i popular. Des d'aquesta situacio limit, es va iniciar un lent proces contrarevolucionari que va anar consolidant, de forma gradual, el poder de la burgesia conservadora.

La reaccio conservadora. El Directori (1795-1799) [ modifica ]

Durant l'estiu de 1795 , la burgesia termidoriana va elaborar una nova Constitucio (1795) en la qual es va consagrar el predomini dels propietaris. Un cop aprovada per plebiscit, la Convencio es dissol el mes d'octubre de 1795 i va comencar a funcionar un nou regim: un Directori de cinc membres, que intentava ser una republica d'ordre, conservadora i solida , oposada tant al reialisme i a l'aristocracia com a la democracia popular i al jacobinisme. Aquesta pluralitat de cinc membres reflecteix el temor al poder excessiu d'un home, record de la dictadura de Robespierre. Amb l'eliminacio del moviment popular, la reaccio s'intensifica. I els problemes van fent evolucionar al nou regim cap a un autoritarisme que acabara per imposar a l'exercit al capdavant del poder en un desplacament continu cap a la dreta politica.

Les dificultats a l'interior s'agreugen per problemes economics i financers; l'oposicio jacobina es mante activa i ha d'esser reprimida; la revolta a la Vendee ressorgeix i, amb la intervencio de l'exercit, es dominada. Pel vessant exterior, l'exercit tambe es el protagonista, car les guerres continuen amb el Sacre Imperi Romanogermanic i el Regne d'Anglaterra . Entre 1796 i 1797, les victories franceses sobre els austriacs finalitzen amb un tractat de pau i el paper destacat d'un jove general Napoleo Bonaparte . El 1797 el Directori organitza una politica expansiva i annexionista. La resposta dels estats europeus es la formacio de la Segona Coalicio, formada a les acaballes de 1798. L'any seguent la guerra torna a Europa on els exercits francesos ocupen el Regne de Napols . La campanya contra Anglaterra obliga a enviar l'expedicio a Egipte l'any 1798 , tambe sota el comandament de Napoleo. L'exercit ja ocupa el primer pla.

A nivell interior hi ha la necessitat d'una mes gran estabilitat governamental i la realitzacio de reformes, el desig de la burgesia conservadora d'afermar-se en el poder i la temenca de nous rebrots revolucionaris dels jacobins. En aquest ambient es duu a terme un revisionisme constitucional on, una altra vegada, la politica es monopolitzada per les classes benestants, mentre els ciutadans sense rendes son ciutadans passius. Nomes el pagament d'una determinada contribucio permet accedir a la politica. Ha passat definitivament la fase dels moviments populars. La revolucio inicia una era d'ordre i d'autoritarisme car la burgesia francesa comenca a considerar l'estabilitat com el valor suprem de la societat politica.

El cop d'Estat de Napoleo [ modifica ]

La debilitat politica del Directori i el manteniment de la guerra a Europa van fer que l'exercit adquiris mes i mes importancia. Napoleo Bonaparte , un general victorios, amb el suport d'una part de la burgesia que pretenia consolidar les seves conquestes davant de l' Antic Regim , dels jacobins i amb la col·laboracio de Joseph Fouche , cap de la policia, ^{[nota 10]} va donar un cop d'Estat el 18 de Brumari ( 9 de novembre del 1799 ), va dissoldre el Directori, va concentrar tot el poder en les seves mans i es va erigir consol . La Revolucio ha acabat:

Expulsats els Cinc-cents, dissolt el Directori, tota l'autoritat requeria sobre un Consolat provisional compost per tres persones: Sieyes, Roger-Ducos i Bonaparte. Aixo significa la fi de la Republica burgesa i el pas del poder a mans d'un dictador militar.

Tres setmanes mes tard hom redacta i presenta a les Assemblees una nova Constitucio cesarista, acompanyada d'una proclamacio dels Consols, la qual corria el telo sobre deu anys d'historia: ≪La Revolucio s'ha establert sobre els principis que l'originaren: la Revolucio ha acabat≫. ^[20]

• 
  Marques de la Fayette
• 
  Georges Jacques Danton
• 
  Madame Roland , portaveu dels girondins.
• 
  Robespierre
• 
  Jean Paul Marat
• 
  Louis Antoine de Saint-Just
• 
  Napoleo Bonaparte
• 
  Joseph Fouche

Herencia de la Revolucio [ modifica ]

L'any 1789 , un vell ordre politic i social s'havia enfonsat i malgrat el triomf sobre Napoleo de les tropes absolutistes, l' Antic Regim mai no va poder ser restablert del tot, ja que les monarquies europees hagueren de fer concessions de tipus liberals ; ^{[nota 11] [21]} a mes la Revolucio Francesa servi de model i motor a les que havien d'arribar en el futur. ^{[nota 12] [22]}

La Revolucio francesa havia transformat la concepcio politica i ideologica del mon contemporani. ^[23] I va proporcionar el vocabulari i els programes dels partits politics liberals, radicals i democratics de la major part del mon, els codis de lleis o els conceptes de liberalisme i de nacionalisme, ^[24] pero els conceptes de llibertat i drets de l'home que se'n deriven han estat usats per justificar mesures tiraniques. ^[25]

Pel que fa a algunes consequencies sobre la societat francesa foren exagerades. Per exemple, la noblesa no va ser destruida. De les 30.000 persones executades durant el Terror nomes coneixem l'origen social d'unes 14.000, de les quals al voltant de mil son nobles. Per tant, podem calcular en dos mil els nobles executats i, aproximadament 16.000 els exiliats, d'un cens de 350.000. Les transferencies de propietat foren importants, pero nomes es van vendre les propietats dels emigrats, i es calcula que la quarta part de les finques subhastades foren novament adquirides per nobles. ^[26] Altres consequencies si que foren profundes, ja que amb la Revolucio l'individu havia conquerit la seva independencia. Tots els ciutadans eren iguals davant la llei, la justicia i els impostos. La llibertat individual, de consciencia i d'expressio havia estat proclamada com a dret fonamental a defensar. La burgesia havia establert la llibertat de produccio, de comerc i el dret de propietat, que amb l'abolicio del sistema feudal havia permes el desenvolupament del capitalisme liberal.

La Revolucio havia construit una republica indivisible, sense els particularismes feudals. S'havia consagrat la separacio entre l'Esglesia i l'Estat, s'havia secularitzat l'ensenyament i s'havia reorganitzat l'administracio estatal. Alhora, les constitucions havien assentat els principis de la sobirania nacional i de la divisio de poders.

La societat s'havia transformat profundament, el clergat havia perdut els seus privilegis, la noblesa havia desaparegut com a estament i la burgesia, en alliberar-se dels obstacles que suposaven l'aristocracia i la monarquia absoluta, es va refermar i va prosperar. El seu ascens social ja no es podia aturar.

En darrer lloc, la Revolucio havia provocat el despertar i el descobriment d'esperances noves en els pobles i les idees sembrades a Europa des del 1789 fins al 1815 van germinar al llarg de tot el segle  xix . Neix una nova Europa amb constitucions que limiten el poder dels sobirans, amb divisio de poders, eleccions, partits, publicitat en la vida politica, diaris. L'herencia d'aquests sis anys d' historia de Franca es percep a tota la historia contemporania d'Occident.

Notes [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Drets de la dona a la revolucio francesa
• Calendari republica frances
• Guerres Napoleoniques
• Occitania durant la Revolucio Francesa . Per coneixer les consequencies humanes i de substitucio linguistica de la Revolucio Francesa a Occitania.
• La Guerra Gran (1793-1795). Per coneixer les consequencies de la guerra de la monarquia del Borbo Carles IV contra els revolucionaris francesos a les comarques de banda i banda dels Pirineus.
• Llista de persones relacionades amb la Revolucio Francesa
• Assignat
• Bens nacionals

Bibliografia [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

• Explicacions sobre la Revolucio Francesa en catala (pagina web allotjada a Buxaweb.com)

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons