Margit Kaffka
(Nagykaroly,
Romania
,
10 de juny
de
1880
-
Budapest
,
Hongria
,
1 de desembre
de
1918
) fou una
escriptora
i
poeta
hongaresa
.
[1]
[2]
Va naixer al si d'una familia burgesa. Son pare, fiscal general, mori al 1886 sent encara jove i deixant la familia en una situacio economica prou delicada, la qual cosa feu que Margit Kaffka es preparara per a mestra al convent de les Germanes de la Misericordia de Szatmar, on n'obtingue el titol al 1898. Estudia un any mes a
Miskolc
i aconsegui una beca per cursar la titulacio superior a
Budapest
, i aixo li permete treballar com a professora d'ensenyament secundari.
Al
1905
es casa amb l'enginyer forestal Frohlich Bruno. Al 1906 tingueren un fill i al 1910 es divorcia. Continua treballant a Budapest com a professora i aquest mateix any la revista
Nyugat
('Occident') l'accepta com a col·laboradora permanent i va aconseguir amb les seues publicacions fama i reconeixement dels seus col·legues.
Al 1913 es casa amb Ervin Bauer, metge bioleg, germa menor de l'autor
Bela Balazs
. Al 1914, durant el seu viatge de nuvis a Italia, esclata la
Primera Guerra Mundial
. El seu marit s'incorpora a files i Margit Kaffka abandona el treball de professora i es va dedicar exclusivament a la literatura. Al 1918, el seu marit torna ferit del front pero al cap de pocs mesos, ella i el seu fill moriren victimes de l'epidemia de
grip espanyola
.
[3]
El poeta
Endre Ady
l'anomenava "la grandissima escriptora". Les seues primeres influencies foren el poeta Jozsef Kiss i el cercle d'escriptors de
La Setmana
(A Het) a mes de, segons la seua confessio, Mihaly Szabolcska.
Obres principals
[
modifica
]
Escrigue algunes novel·les, relats i poemes.
Publica la primera novel·la
Colors i anys
(
Szinek es evek
) al 1912, en que descriu la manera de viure de la noblesa hongaresa de la decada de 1890, empobrida i sense valors, i les estrictes regles morals i socials que regien la vida de moltes dones d'aquesta classe social.
[3]
La seua novel·la
Formiguer
(
Hangyabol
) de 1917 es basa en les seues experiencies com a alumna del convent de les Germanes de la Misericordia de Szatmar, on estudia per a professora.
[4]
Hi descriu l'ambient asfixiant, les relacions entre monges i alumnes, les seues il·lusions i aspiracions, les lluites de poder, les rigides regles del convent i l'amor entre dones.
[5]