Laia Noguera i Clofent
(
Calella
,
4 de marc
de
1983
) es una
filologa
,
poeta
,
dramaturga
,
traductora
i
musica
catalana.
[1]
Noguera cursa a Calella l'
ensenyament primari
i el
secundari
i hi inicia la seva formacio musical. Entre el 2001 i el 2005 estudia a la Facultat de
Filologia Catalana
de la
Universitat de Barcelona
i hi obtingue el titol de
llicenciada
amb
Premi Extraordinari de Fi de Carrera
. Durant aquest periode universitari prepara els seus primers poemaris complets i rebe el primer premi literari de relleu, l'
Amadeu Oller
del 2002 per
L'oscultor
, que a mes li permete publicar el primer llibre de poesia. D'aleshores enca la produccio poetica ha continuat amb altres llibres i guardons, juntament amb altres activitats artistiques i professionals en el camp de la filologia, com ara la codireccio amb
Esteve Plantada
de l'edicio catalana de la revista digital
Barcelona Review
.
[2]
L'obra poetica editada de Laia Noguera inclou els poemaris
L'oscultor
(premi Amadeu Oller 2002,
ex aequo
, publicat per Editorial Galerada el 2002),
[3]
Fuga evasio
(Premi Recull de poesia 2003, publicat per
Pages Editors
el 2004), la plaqueta
Incendi
(
Cafe Central
, 2005),
No et puc dir res
(
premi Marti Dot
2006, publicat per
Viena Edicions
el 2007),
Els llops
(La Garua, 2009; escrit conjuntament amb
Esteve Plantada
i
Joan Duran
),
Triomf
(
premi Miquel de Palol
2009, publicat per
Columna
),
L’U
(
Arola Editors
, 2010, amb fotografies de
Fiona Morrison
),
Parets
(
Edicions 96
, 2011),
Caure
(
Premi Ausias March
2011),
L’intrus
(
Premi Narcis Punes i Boloix
,
Editorial Meteora
, 2020).
[4]
[5]
[6]
Tambe ha publicat, entre d'altres, a les
antologies
Singulars d'un plural
(Festival de Poesia de Girona, 2004),
Joves poetes catalans
(Brosquil Edicions, 2004),
Los versos de los acrobatas
(Fronteras Movedizas, 2005),
Solstici d'estiu
(Fundacio A.C.A., 2006),
Bellesa ferotge
(
Editorial Fonoll
, 2006),
Erotiques i despentinades
(
Arola Editors
, 2008) i
De l'Atles a Formentor
(Rema/Tira, 2008).
[7]
Pel que fa a produccio dramaturgica, ha preparat, juntament amb
Albert Mestres
, una versio teatral de
Disputa de l'ase
, d'
Anselm Turmeda
, i el llibre de poesia i teatre
Ah!
(Edicions Poncianes, 2013). A mes, ha estat
guitarra solista
del grup de
thrash metal
Red for more.
[1]
Ha traduit del basc
Kirmen Uribe
,
Miren Agur Meabe
,
Leire Bilbao
i
Itxaro Borda
; de l'
italia
, Teresa di Cosimo i Luigi Manzi; del
gallec
,
Xavier Rodriguez Baixeras
, i de l'
occita
, Aurelia Lassaque.
Obra publicada
[
modifica
]
- L'oscultor
. Galerada, 2002.
- Fuga evasio
. Pages Editors, 2004.
- Incendi
. Cafe Central, 2005.
- No et puc dir res
. Viena Edicions, 2007.
- Els llops
(amb Esteve Plantada i Joan Duran). La Garua, 2009.
- Triomf
, Columna. 2009.
[8]
- L'U
(amb fotografies de Fiona Morrison). Arola Editors, 2010.
- Parets
. Edicions 96. La Pobla Llarga. 2011.
- Caure
. Edicions 62, 2011.
- Rius soterrats
. Petjades d'Art, 2011.
- Ah!
. Edicions Poncianes, 2013.
- Caida precedido de Triumfo
(versio castellana de
Triomf
i
Caure
). Amargord Ediciones, 2015.
- Que extrana ventana
. La Garua poesia, 2016.
- Amor total
. Tanit, 2016.
[9]
[10]
- De rerum natura
(amb
Maria Espeus
). Pages Editors, 2019.
[11]
- L'intrus
. Editorial Meteora, 2020.
- ↑
1,0
1,1
≪
Laia Noguera
≫. Elixir. Festival Poetic Terrassa. [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑
Subirats i Sebastia
, Emigdi. ≪
Poetes catalanes (206): Laia Noguera i Clofent
≫. Vilaweb, 15-12-2020. [Consulta: 27 juny 2022].
- ↑
≪
Laia Noguera i Clofent
≫.
La poeta del mes
. Ciutat Oci, Octubre 2007. Arxivat de l'
original
el 2013-11-13. [Consulta: 13 novembre 2013].
- ↑
≪
Seixanta poemes per dir el triomf de l'existencia
≫.
El Punt Avui
, 09-10-2009. [Consulta: 11 novembre 2013].
- ↑
≪
Laia Noguera
≫. Versos.cat. [Consulta: 7 gener 2021].
- ↑
≪
Laia Noguera i Clofent guanya el IV Concurs de Poesia Narcis Lunes i Boloix 2019
≫. Ajuntament de Sant Vicenc dels Horts, 29-11-2019. [Consulta: 7 gener 2021].
[
Enllac no actiu
]
- ↑
≪
Laia Noguera guanya el premi Miquel de Palol de Poesia 2009 | Diari Maresme
≫. diarimaresme.com. Arxivat de l'
original
el 2010-01-03. [Consulta: 27 desembre 2016].
- ↑
≪
Laia Noguera porta a Vic el seu guardonat ≪Triomf≫
≫. Nacio Digital, 09-03-2010. [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑
Ginabreda
, Francesc. ≪
‘Amor total', el riu poetic de Laia Noguera
≫. Nuvol, 07-01-2017. [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑
≪
Escriure poesia em posa en contacte amb mi mateixa
≫.
El Temps
, 06-02-2017. [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑
Monclus
, Judit. ≪
‘De rerum natura’ o l'art d'interpel·lar la subjectivitat
≫, 04-09-2019. [Consulta: 25 abril 2020].
Enllacos externs
[
modifica
]