Amer
es una
vila
i
municipi
, a la
comarca
de
la Selva
, situat a l'extrem septentrional de la comarca. Amb una poblacio de 2.281 habitants (2014) i una superficie de 40,05 km², te una densitat de poblacio de 56,95 hab/km².
Amer, pertanyent al
bisbat de Girona
, es troba a 20 km de
Santa Coloma de Farners
, a 25 km de Girona i a 28 km d'
Olot
. El municipi se situa a la vall del riu
Brugent
; antigament anomenat Amera, afluent del
Ter
. El nucli de poblacio mes poblat es la vila d'Amer, amb 1.919 habitants, seguida de Solivent, amb 191, i la Costa de Santa Brigida, amb 50, tots situats a la riba del Ter.
Des de temps immemorials que les muntanyes d'Amer han estat poblades, anant agrupant la gent i creant l'actual vila. Als primers temps la vila va tenir un fort creixement, apareixent al segle
xii
les primeres dades del seu mercat setmanal. Des d'aleshores fins a l'actualitat el municipi ha estat marcat per diversos moments historics, com el
terratremol
del 1427.
[1]
L'origen del toponim d'
Amer
es desconegut; hi ha diverses teories que n'explicarien l'origen:
- La primera es que prove del llati
aquae merae
, que significa "aigues pures". Aquesta teoria es proposada per
Manuel de Montoliu
(1877-1961).
[2]
- L'altra soste que prove d'un nom de persona llati,
Amarius
,
derivat d'
Amarus
.
[2]
- Una altra teoria es que el terme prove del riu Amera, tal com s'anomenava antigament al riu Brugent, que travessa la vall.
[3]
Els
cingles de Sant Roc
.
Les traces mes antigues de poblament huma a Amer es troben als
cingles de Sant Roc
, a l'extrem nord-est del municipi. En una cavitat coneguda amb el nom de
Balma de la Xemeneia
ha estat localitzat un
jaciment
del
paleolitic superior
on s'han exhumat restes d'
industria litica
i de
fauna
. A l'altre vessant, i mes concretament en el desconegut pero alhora prolifer jaciment
Neolitic
del
Puig de les Sorres
[1]
es on apareixen altres restes mes contemporanies en edat de la mateixa epoca tambe es coneixen restes en
antigues col·leccions privades
procedents d'altres zones de la localitat d'Amer. Tambe cal destacar la presencia de diferents estrucrutres dolmeniques practicament arrasades.
[1]
Seguint amb el llistat de jaciments arqueologics, al Cau Negre de Sant Roc, l'any 1981 hom hi excava el que semblaven les restes d'una incineracio del
Bronze Final
(1200-650 aC).
De l'
epoca iberica
es troben importants vestigis al cim del
Puiggali
, altrement conegut com a Puig Dali o simplement poblat iberic d'Amer
[1]
a llevant del terme, una elevacio estrategicament situada entre les valls del
Ter
, del
Llemena
i del
Brugent
, amb un ample domini visual. Diverses recollides de material i alguna estructura encara visible permeten avancar l'existencia a l'indret d'un poblat iberic, pero el mes interessant es l'existencia d'una torre rectangular de 9,70 per 7,75 metres que, a manca d'excavacions arqueologiques, es pot interpretar com una torre romana de vigilancia dels segles II-I aC.
Epoca romana
[
modifica
]
Facana del monestir de Santa Maria d'Amer.
En
epoca romana
, el poblament degue ser intens al fons de la vall, seguint el curs del Brugent. Si be manquen encara troballes concretes i especifiques, toponims com els dels importants masos de Gallissa i Palou, documentats ja els anys 949 i 860, respectivament, fan pensar-hi amb certesa, aixi com la troballa d'enterraments en
tegula
en el subsol de l'
esglesia de Santa Maria
. Aquestes tombes son anteriors a la fundacio del monestir, l'any 949, i possiblement tambe a la de la cel·la de "Santa Maria vora el riu Amera", dependent del monestir de Sant Medir (
Sant Gregori
, Girones) i coneguda des de l'any 840.
Tambe es tenen Noticies d'una batalla que va tenir l'exercit de
Carlemany
contra els moros l'any 785 en el Indret de Sant Corneli a la localitat de
Sant Climent d'Amer
.
[4]
Va ser precisament la consagracio del monestir de
Santa Maria d'Amer
, promogut per la mateixa comunitat de Sant Medir, el 9 de novembre de 949, el que va marcar l'evolucio historica de la poblacio durant molts segles. Els dominis del monestir s'estengueren al llarg de l'edat mitjana per tota la vall i mes enlla, i l'abat exerci la jurisdiccio civil del poble durant tota l'epoca feudal, essent-ne, per tant, el senyor jurisdiccional.
Edat mitjana
[
modifica
]
L'evolucio medieval d'Amer es coneguda per diversos fets ben significatius, i els segles XII a XIV se'ns presenten com una etapa de gran activitat. En primer lloc, ja es te noticia de l'existencia d'un mercat des del segle
xii
, el mateix moment en que es reforma i s'amplia el mateix conjunt monastic. Es consagra, tambe, l'esglesia parroquial de Sant Miquel, avui desapareguda. Fora del nucli, prengueren forma les parroquies de Sant Agusti de Lloret Salvatge i Sant Genis Sacosta, i tambe es te noticia de la capella de Sant Marcal. El
castell d'Estela
vigilava el terme des del cim de la carena que, al sud-oest de la vila, separa les valls del Ter i del Brugent, i a Sant Climent, la familia Roca-salva, pertanyent a la petita noblesa, hi basti la seva casa forta.
Al segle
xiii
l'abat d'Amer obtingue privilegi de notaria (1228) i de justicia (1237), pero les carregues feudals que suportava la poblacio motivaren un cert despoblament, que no cessa fins que, l'any 1335, l'abat renuncia als mals usos sobre la poblacio remenca del terme. La recuperacio que segui a aquesta mesura, tanmateix, s'acaba sobtadament, colpejada primer pels fortissims terratremols de 1427 i despres pels greus conflictes remences, dels quals Amer en fou escenari privilegiat.
El 15 de marc de 1427, una serie de
terratremols
[5]
[6]
va destruir bona part del complex monastic (el claustre, per exemple, desapareixeria per sempre), l'esglesia de Sant Miquel i una vuitantena de cases del poble, sense comptar els estralls esparsos arreu del terme. La recuperacio va ser lenta, i mes tenint en compte el context de crisi general que afecta tot el pais en aquells moments finals de l'edat mitjana i les diverses pestes que se succeiren, entre les quals en destaca una d'esdevinguda l'any 1483.
Les
guerres remences
, que afectaren amb forca aquests encontorns, afegiren un nou factor de crisi. Amer, tanmateix, tingue un paper important en la resolucio del conflicte, ja que primer fou escenari de diverses reunions dels pagesos revoltats, i despres a dues bandes amb els representants del rei
Ferran el Catolic
. El proces culmina amb el compromis d'arbitratge del monarca en el conflicte en una reunio mantinguda a la vila el 8 de novembre de 1485, que obri la porta a la resolucio definitiva de la revolta l'any seguent.
Placa de la Vila
Aquests anys tambe foren importants de cara a la reestructuracio de l'administracio local d'Amer. L'any 1461 el princep
Carles de Viana
atorga a la vila el privilegi de nomenar dos consols i sis consellers, i altres tants per a la vall i el terme. El 1481 el rei
Joan II
hi afegi els drets de taverna, fleca, tall de carns, pa, pastat, peix, cansalada i civada. Finalment, el 1493, el rei
Ferran II
concedi a Amer el privilegi de nomenar batlle amb basto reial, assistit per un jutge, un escriva i un agutzil. El primer batlle fou Antoni Concs, pero aixo enceta un conflicte amb la ciutat de
Girona
(que pretenia conservar la jurisdiccio sobre Amer obtinguda unes decades abans, en plena crisi), que no es va resoldre fins al 1512.
Edat moderna
[
modifica
]
El
segle
xvi
va veure com el proces de recuperacio i reconstruccio es consolidava, i torna una normalitat que no fou estroncada fins a la
Guerra dels Segadors
. L'any 1640, Amer ja fou l'escenari d'una de les primeres batalles de la contesa entre els revoltats i els "tercios", als quals es nega, amb exit, l'entrada i allotjament al poble pocs dies despres d'esclatar la revolta a Santa Coloma i Riudarenes. Una de les principals consequencies d'aquest conflicte, que s'allarga fins al 1659 i en el qual Amer oferi una important resistencia a les tropes castellanes, fou la destruccio de l'esglesia parroquial de Sant Miquel, que ja no fou reconstruida. Les funcions parroquials passaren llavors a l'esglesia del monestir i el solar de l'antic temple es va convertir, fins avui, en una placa. La
guerra contra Franca
de 1690-1697 tambe afecta molt seriosament la vila, que fou saquejada i incendiada, de tal manera que va caldre un nou proces de reconstruccio en els anys immediatament posteriors.
El segle
xviii
, en canvi, fou tranquil i els grans conflictes sembla que van afectar el poble de manera molt lleu. Aquest segle, de fet, es conegut a Amer per diverses obres de relleu. Fou ara quan la placa de la Vila adquiri la seva fesomia definitiva i quan s'ampliaren les estances del monestir i es reforma l'esglesia, que s'enriqui La costa de Santa Brigida, amb l'ermita al cim Cingles de la Barroca amb diversos altars i
retaules
d'estil
barroc
,
rococo
i
neoclassic
. Pero on la prosperitat del segle
xviii
queda mes clarament reflectida es en el nombre d'habitants del terme, que passa de 515 l'any 1718 a 1498 l'any 1787. Aquesta poblacio, a grans trets, es va mantenir durant les decades subseguents, donat que la
Guerra del Frances
(1808-1814) tampoc va afectar especialment la vila.
Edat contemporania
[
modifica
]
L'any 1835 es produi l'exclaustracio del monestir i l'abolicio definitiva dels poder feudals que mantenia sobre el terme, un fet que va canviar radicalment la vida d'Amer, que es va haver d'adaptar als nous temps. La momentania recessio que es produi a les decades centrals del segle
xix
, a mes, vingue acompanyada de l'ocupacio carlina de la poblacio durant la
Guerra dels Matiners
(1848-1849), en que Amer fou durant un temps centre d'operacions de les tropes
carlines
, comandades pel general Cabrera, fins que foren derrotades a la
batalla del Pasteral
, esdevinguda el 26 de gener de 1849.
Via verda del Carrilet
Malgrat tot, l'empenta economica i demografica que havia comencat al segle
xviii
va permetre contrarestar perfectament aquests successos a Amer, que (amb
Sant Julia del Llor
inclos) l'any 1860 ja tenia 3005 habitants. La prosperitat de l'agricultura va convertir el mercat d'Amer en un dels mes importants de la rodalia, i va anar acompanyada ben aviat per una incipient industrialitzacio. El proces es va accelerar a partir de 1894 amb l'arribada de la linia de
ferrocarril
Girona-Olot, de la qual l'estacio d'Amer en fou una de les mes actives i importants, ja que comptava tambe amb un taller de reparacio de vagons i maquines.
Segles XX i XXI
[
modifica
]
Una de les activitats afavorides per l'arribada del tren va ser la creacio d'un
balneari a la Font Picant
, que va ser declarat d'utilitat publica l'any 1903, gracies a les propietats de la seva aigua carbonica. L'hotel "Amer Palatin", bastit l'any 1930, en fou l'edifici mes notable, pero tot el conjunt va desapareixer despres de la
Guerra Civil
, amb la decadencia generalitzada de l'us dels balnearis.
[7]
Es va mantenir i potenciar, tanmateix, la planta embotelladora d'aigua, que va canviar el nom pel de "Fonter", i que encara avui es ben activa.
El setembre de l'any 1926 Hi hagueren unes fortes riuades, conegudes a Catalunya com aiguats de Sant Ramon. Aquestes a Amer no ocasionaren victimes mortals, pero si unes destrosses importants, enduent-se els ponts i modificant sensiblement la llera del riu Brugent. Riu avall ja en el
ter
va afectar a
Girona
. Aquest fet va ser fotografiat per
Valenti Fargnoli i Anneta
.
[8]
Amer tambe participa en els importants canvis politics esdevinguts als anys 30: les
eleccions de 1931
, que comportaren la proclamacio de la
Segona Republica
, foren guanyades a Amer per
Esquerra Republicana de Catalunya
per amplia majoria (80,5%), i la mateixa forca politica, tot i que de manera mes mitigada, fou predominant al llarg dels anys successius. L'esclat de la
Guerra Civil
comporta la destruccio de bona part del mobiliari liturgic i de l'arxiu de l'esglesia, i la mort d'alguns amerencs al front, encara que la poblacio es deslliura de ser bombardejada. La
postguerra
i la repressio, com a tot arreu, tambe s'hi feren sentir: l'any 1940 31 persones (el 0.9% de la poblacio) foren empresonades per motius politics.
Sota la llarga alcaldia de Narcis Junquera i Rigau (1939-1973) comencaren a produir-se les transformacions de la segona meitat del segle
xx
que, com a tot arreu, canviaren definitivament la fesomia del terme, la poblacio del qual ana augmentant, encara que d'una manera moderada. La industrialitzacio, si be no excessiva, provoca l'arribada de fabriques i empreses a la zona baixa de la vall, a banda i banda de la carretera, en un proces que, sobretot, s'accelera a partir dels anys.
Entre les industries sorgides a Amer en aquests moments destaquen les
textils
i les de productes farmaceutics. La consolidacio de l'eix Girona-Olot per carretera i l'auge del transport privat van comportar, a mes, la crisi i el tancament, l'any 1969, de la linia del ferrocarril que feia mes de setanta anys que funcionava i que tant havia influit en l'Amer de les primeres decades del segle.
Parc de Bombers, en els antics tallers del Carrilet.
Paral·lelament, les grans transformacions al mon agrari comportaren l'abando de les petites explotacions rurals tradicionals tant del pla com, sobretot, de la muntanya, i els amerencs passaren a treballar en massa al sector industrial o de serveis. Aixi, el poblament del terme s'ana concentrant al nucli urba, i els diversos veinats i agregats, llevat dels mes propers a la carretera, van iniciar un acusadissim proces de despoblament, culminat els darrers vint anys. L'excepcio fou la construccio de la Colonia de la Hidroelectrica als anys 60, una urbanitzacio ubicada al sud del terme, ben planificada, creada per allotjar personal que treballava a la
presa de Susqueda
.
L'expansio del nucli urba que han comportat tots aquests canvis s'ha concentrat, sobretot, a banda i banda de la carretera i tambe cap a l'altra riba del Brugent, a la zona coneguda com a Solivent, en una urbanitzacio endegada l'any 1979 i avui en ple funcionament. Aquesta darrera etapa historica ha vist tambe l'aparicio a Amer de diversos serveis i equipaments, dels quals l'Institut d'Ensenyament Secundari en fou dels pioners. Inaugurat l'any 1966 com a CLA (col·legi lliure adoptat) dependent de l'Institut Montsacopa d'Olot, esdevingue definitivament institut l'any 1980. Els anys 80 veieren tambe la regularitzacio del poligon industrial i l'inici d'arranjament del nucli urba, especialment els entorns del monestir, treballs que foren enllestits al llarg de la decada seguent. La
Placa de la Vila
es va pavimentar segons el projecte de Carles Bosch, Joan Lluis Frigola, Francesc Hereu i Joaquim Espanyol.
[9]
Amb la recuperacio de l'antiga linia del
Carrilet Olot-Girona
como
via verda
es va reformar l'
antiga estacio
i en el seu entorn s'ubicaren varis equipaments com el Parc de Bombers, que ocupen els antics tallers ferroviaris reformats per Mizien arquitectura, el Poliesportiu Municipal i el Centre de Salut. En aquesta zona del Nord de la vila, s'ubiquen tambe les instal·lacions de l'empresa farmaceutica biotecnologica
Hipra
i el poligon industrial del Rieral.
Des de les primeres eleccions democratiques, l'any 1979, el govern municipal d'Amer ana a carrec de la llista local de la coalicio
Convergencia i Unio
. Sota el govern de Josep Puigdemont, Sant Julia del Llor i Bonmati, que fins aleshores havien format part d'Amer, es constituiren en municipi independent. L'any 1999, les urnes donaren per primer cop la victoria a una llista independent, encapcalada per Joan Guell i Panosa. El va succeir a l'alcaldia Xavier Targa (ERC). El 2011 va accedir a l'alcaldia Alba Serra (CiU), la primera dona alcaldessa d'Amer. Per renuncia de Serra a l'alcaldia, hi accedeix el 2013 Albert Plana, fins a les eleccions municipals de maig de 2015, en que CiU torna a guanyar l'alcaldia que actualment ocupa M. Rosa Vila.
- Llista de toponims d'Amer
(Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglesies, etc).
El terme municipal d'Amer, de 40,05 km², limita al sud amb els municipis de
Sant Julia del Llor
i
Bonmati
i
la Cellera de Ter
, a ponent amb el de
Susqueda
, a llevant amb el municipi gironi de
Sant Marti de Llemena
i al nord amb els municipis de
Sant Aniol de Finestres
i
les Planes d'Hostoles
, pertanyents a la comarca de la
Garrotxa
. S'esten per la vall baixa del riu
Brugent
, que en entrar a la Selva forma la vall d'Amer, d'acusat caracter
volcanic
, entre els darrers contraforts de
les Guilleries
(els vessants orientals del pla de
Sant Marti Sacalm
) i un sector molt planer obert vers la depressio gironina, fins a la desembocadura al
Ter
, aigua avall del
panta del Pasteral
, les aigues del qual son en una bona part dins el municipi d'Amer i subministren l'aigua potable a la ciutat de
Girona
. El territori es en bona part muntanyos, especialment al nord i a ponent, cobert de boscos de
castanyers
,
alzinars
i
pins
. Hi abunden les fonts d'aigua mineral.
Estacio de l'antiga linia Girona-Olot
El terme compren la vila i cap de municipi d'Amer, els veinats del Colomer, la Costa de Santa Brigida, la Jonquera, Lloret Salvatge, el Mont, Palou, Sant Climent d'Amer i Sant Genis Sacosta i les urbanitzacions de Solivent i la Colonia de la Hidroelectrica. Fins al 1983, data en que es constituiren en municipi independent, tambe en formaven part com a agregats els pobles de Bonmati i Sant Julia de Llor.
Vies de comunicacio
[
modifica
]
La principal via de comunicacio es la carretera
C-63
procedent de
Lloret de Mar
i en direccio a terres olotines, que travessa el terme de sud a nord-oest. Paral·lel a aquesta carretera corria el ferrocarril de Girona a Olot, que funciona entre el 1895 i el 1969. Una antiga pista de muntanya que ha estat condicionada mena a
Sant Marti Sacalm
i diversos camins veinals uneixen masies i agregats.
Antigament hi havia dos camins rals que unien Amer amb
Girona
, un a cada banda del riu
Ter
. El de la riba dreta (per
Angles
) tambe era conegut com a via moneria, i tenia diversos obstacles importants. El de la riba esquerra (per
Sant Gregori
i
Sant Julia del Llor
) era menys dificultos.
[10]
El regim de pluges es produeix basicament durant la primavera, tot i que durant la tardor tambe es detecta un increment de les precipitacions. Al llarg del mesos d'estiu (juny - juliol) es produeix un periode de
sequera
. Les temperatures mitjanes anuals oscil·len entre els 9 °C durant l'hivern i els 22 °C a l'epoca mes calida. Els mesos en que es donen les maximes temperatures son el juny i l'agost, amb 32,9 °C i 34,8 °C respectivament. I els que representen unes temperatures mitjanes minimes son el gener i el febrer, amb -6,2 °C i -5,4 °C.
[11]
La
humitat relativa
mitjana que presenta Amer es relativament elevada al llarg de l'any, amb uns valors d'entre el 70 i 80% durant els periodes mes freds (tardor i hivern). El
vent
es un altre factor que condiciona la climatologia d'Amer, la mitjana mensual de la velocitat del vent va disminuint, des del gener amb el valor mes elevat (2,3 m/s), al desembre (1,2 m/s). Les direccions dominants del vent son SE i NO.
[11]
| Entitat de poblacio
|
Habitants
|
| Amer
|
1.919
|
| la Costa de Santa Brigida
|
50
|
| Lloret Salvatge
|
4
|
| Palou
|
37
|
| Sant Climent d'Amer
|
35
|
| Sant Genis
|
0
|
| el Colomer
|
6
|
| la Jonquera
|
20
|
| el Mont
|
15
|
| Solivent
|
191
|
|
|
Evolucio demografica
| 1497
| 1515
| 1553
 | 1787
| 1887
| 1900
| 1920
| 1950
| 1970
| 2010
| 2023
|
| 71
| 145
| 134
| 1.498
| 2.705
| 2.688
| 3.277
| 3.316
| 3.631
| 2.306
| 2.423
|
El 1553 incorpora
Lloret de la Muntanya
i
Sant Genis Sacosta
; el 1857,
la Jonquera
,
Sant Climent d'Amer
i
Sant Julia del Llor i Bonmati
que es desagrega el 1983.
Fills il·lustres
[
modifica
]
Terra de presidents
[
modifica
]
Dos
presidents de la Generalitat
han nascut a Amer, i altres cinc hi van estar vinculats com a abats del monestir de
Santa Maria d'Amer
:
- Arnau Descolomer
(Amer, ? - ?,
1410
), 10e president de la Generalitat (
1384
-
1389
).
- Dalmau de Cartella i Despou
(?, segle
xiv
-
Ripoll
,
1439
), abat de
Santa Maria d'Amer
(
1404
-
1409
) i 16e president de la Generalitat (
1422
-
1425
).
- Francesc Giginta
(
Perpinya
, segle
xvi
- ?,
1579
), abat de
Santa Maria d'Amer
(
1536
-
1579
) i 68e president de la Generalitat (
1566
-
1568
).
- Miquel d'Alentorn i de Salba
, abat de
Santa Maria d'Amer
i de
Roses
(
1621
-
1639
) i 93e president de la Generalitat (
1635
-
1638
).
- Andreu Pont
(
Oceja
,
1606
-
Perpinya
,
1653
), abat de
Santa Maria d'Amer
i de
Roses
(
1643
-
1653
) i 98e president de la Generalitat (
1640
-
1643
).
- Josep Sastre i Prats
(?, segle XVII - ?, segle
xvii
), abat de
Santa Maria d'Amer
i de
Roses
(
1660
-
1668
) i 109e president de la Generalitat (
1680
-
1683
).
- Carles Puigdemont i Casamajo
(Amer,
1962
), alcalde de
Girona
i 130e president de la Generalitat des del
12 de gener
del
2016
fins al
27 d'octubre
de
2017
, dia en que va declarar la independencia de Catalunya i es va suspendre l'autonomia.
Agermanaments
[
modifica
]
Amer mante una relacio d'agermanament amb les seguents localitats:
[13]
Llocs d'interes
[
modifica
]
Restes fossils del Sireni de Santa Brigida d'Amer. Situades en les coordenades UTM 31N, datum ETRS89: E(X) 467.767 / N(Y) 4.652.171 / H (Z) 450 metres.
Fets rellevants
[
modifica
]
- El 18 de juny de 2022 es va proclamar "territori alliberat" d'Espanya i municipi de la Republica Catalana. Fou un acte simbolic.
[16]
- ↑
1,0
1,1
1,2
1,3
≪
Amer: Origens i Historia
≫.
Fuentes Buxo, Raimon & Fuentes Buxo, Alex. 2017. Amer: Origens i Historia. 472 pagines.
, 2017, pag. 417.
- ↑
2,0
2,1
≪[
http://dcvb.iec.cat/results.asp?Word=amer&Id=10365&search=amer
Diccionari Catal?-Valenci?-Balear]≫. [Consulta: 29 gener 2017].
- ↑
≪
El riu Brugent
≫. [Consulta: 19 juliol 2020].
- ↑
Fuentes Buxo
, Alex;
Fuentes Buxo
, Raimon ≪
Carlemany i els Cartella, Sant Climent d'Amer i la capella de Sant Corneli; de l'any 823 al 1626.
≫.
Amera, la revista d'Amer
, 27, 2022, pag. 33-42.
PMID
:
2022
.
- ↑
COLECCION DIPLOMATICA DEL Condado de Besalu
, por D. Francisco Monsalvatje y Fossas; Tomo XIII; Olot, 1906, p.359
- ↑
COLECCION DIPLOMATICA DEL Condado de Besalu
, por D. Francisco Monsalvatje y Fossas; Tomo XIII; Olot, 1906, p.353
- ↑
Domenech i Domenech
, Antoni.
Font Picant: Amer Palatin
. [S.l.: s.n.], D.L. 1987, p. 21 (Col·leccio Imatges d'Amer; 1).
- ↑
Buxo
, Raimon Fuentes ≪
Els aiguats del 1926 a Amer, fotografiats per Fargnoli. On son els ponts?
≫.
Fuentes Buxo, Raimon i Fuentes Buxo, Alex. 2023. Els aiguats del 1926 a Amer, fotografiats per Fargnoli. On son els ponts? Amera, la revista d'Amer. Num. 29. p. 19-21.
, 01-01-2023.
- ↑
≪
Cercador Inventari del Patrimoni Arquitectonic. Fitxa
≫. [Consulta: 25 desembre 2022].
- ↑
Palau
, Ricard Teixido ≪
El cami ral de Girona a Amer
≫.
Quaderns de la Selva
, 28, 2016, pag. 87?109.
ISSN
:
2385-4480
.
- ↑
11,0
11,1
AGENDA 21 LOCAL D'AMER
, Juny 2010, pag. 6.
- ↑
≪
Fuentes Buxo, Raimon & Fuentes Buxo, Alex. 2016. Pere Buxo Domenech. Biografia. Amer. 11 de novembre. 7 pp.
≫.
Pere Buxo Domenech. Biografia
, 2016, pag. 7 pp..
- ↑
≪
Historia d'Amer - AMER
≫.
AMER
.
- ↑
AADD
.
Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya
. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001, p. 11.
ISBN 84-393-5437-1
.
- ↑
Fuentes-Buxo, R., Fuentes-Buxo, A. 2016. Troballa de restes de sireni al Lutecia (Eoce mitja) de Santa Brigida (Amer, La Selva, Girona). Treballs del Museu de Geologia de Barcelona, 22: 19-24 .
https://www.academia.edu/33278040/Troballa_de_restes_de_sireni_al_Luteci%C3%A0_Eoc%C3%A8_mitj%C3%A0_de_Santa_Br%C3%ADgida_Amer_La_Selva_Girona_
- ↑
≪
Amer, segon municipi "alliberat" de la Republica catalana
≫, 18-06-2022. [Consulta: 18 juny 2022].
Enllacos externs
[
modifica
]
Viccionari