El Sinn Fein va cristal·litzar a partir de la campanya politica d' Arthur Griffith i William Rooney a principis del segle? xx . Durant molts anys, el Sinn Fein va ser una federacio laxa de grups politics l'unica connexio dels quals real i inspiracio era el periodic editat per Griffith. La majoria dels historiadors coincideixen a assenyalar-ne el 28 de novembre de 1905 com la data fundacional perque, en aquell dia, Griffith va presentar per primera vegada la seva Politica del Sinn Fein . En els seus escrits, Griffth declarava que la Llei d'Unio de Gran Bretanya i Irlanda era il·legal i que, en consequencia, la monarquia dual angloirlandesa assentada sobre el Parlament de Grattan i la coneguda com a Constitucio de 1782 seguien vigents. Per tant, l'unic requisit per a assolir una Irlanda independent era creure-hi, ja que tot la resta acabaria en el seu lloc amb el temps. Els britanics van responsabilitzar ≪equivocadament≫ el Sinn Fein de l' Aixecament de Pasqua , amb el qual no va tenir cap relacio, nomes el fet que algunes de les seves idees -i no precisament la defensa de la monarquia dual angloirlandesa- van influir en alguns dels seus liders. En realitat, qualsevol grup que no estigues d'acord amb la politica constitucional a l'us rebia l'apel·latiu de Sinn Fein . El terme ≪rebel·lio del Sinn Fein≫ tambe era d'us habitual en els mitjans de comunicacio irlandesos, la policia britanica a Irlanda (Royal Irish Constabulary o RIC), la policia metropolitana de Dublin (DMP) i alguns dels implicats en l'alcament.

Els liders supervivents de l'alcament van prendre el partit a les ordres d' Eamon de Valera . De Valera va substituir Griffith en el carrec de president. Durant el seu congres ( Ard Fheis ) de 1917, el partit gairebe es divideix entre monarquics i republicans fins que, mitjancant una mocio de compromis, es va proposar l'establiment d'una republica independent en la qual el poble podria decidir si desitjava una monarquia o una republica, amb la condicio que si s'optava per la monarquia, cap membre de la familia real britanica podria ser proclamat monarca.

El Sinn Fein va rebre un espero amb l'execucio dels capitosts de l'alcament, encara que abans de les execucions la jerarquia catolica, el periodic Irish Independent (el diari mes venut d'Irlanda en l'epoca i avui dia) i moltes autoritats locals van advocar per l'execucio dels liders de la revolta. I si be la simpatia de l'opinio publica no es reflectia en un avantatge electoral decisiu per al Sinn Fein, l'organitzacio va presentar una dura batalla amb el Partit Parlamentarista Irlandes a carrec de John Redmond , mes tard John Dillon , i ambdos contendents van guanyar en eleccions menors. Nomes despres de la crisi del reclutament, en la qual el Regne Unit va amenacar d'imposar el servei militar obligatori per a contribuir al seu esforc de guerra, el suport popular es va decantar decisivament del costat del Sinn Fein.

El Sinn Fein va aconseguir un 70% dels escons irlandesos (un total de 73) en el parlament del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda en les eleccions generals de desembre de 1918 despres de l'obtencio de 497.107?vots, si be es dificil assegurar el veritable suport electoral perque la majoria dels escons (la majoria dels escons assolits per qualsevol partit) es van obtenir sense alternativa de vot real. Alguns no van tenir alternativa pel suport social generalitzat. Uns altres no van tenir alternativa perque els candidats rivals tenien por de presentar-se a l'eleccio. Estudis recents sobre els resultats electorals obtinguts pel Sinn Fein en eleccions tant nacionals com menors ≪amb alternatives≫ en el periode de 1917 a 1921 suggereixen que, en realitat, el partit tenia un suport d'entre el 45 i el 48%, es a dir, un avantatge considerable enfront de qualsevol altre partit, pero bastant inferior al 80 o 90% declarat pel Sinn Fein, encara que un estudi basat unicament en l'analisi dels resultats reals de les eleccions de 1918, i que parteix de pautes electorals similars per a tota l'illa, indica que el percentatge assolit pel Sinn Fein en cas que tots els escons haguessin estat disputats hauria estat igual o superior al 53%. Cal tenir en compte que les eleccions es van celebrar mitjancant el sistema electoral britanic first past the post , que no es proporcional i que pot propiciar la formacio de majories basades en nivells de vot bastant baixos (vegin-se els resultats de Margaret Thatcher en les eleccions generals del Regne Unit de 1983 o de 1987, o tambe els de Tony Blair en les eleccions generals del Regne Unit de 1997 o de 2001), cosa que provoca una distorsio poc probable en sistemes mes precisos i proporcionals.

A continuacio, el Sinn Fein va sofrir diverses escissions (1922, 1926 i 1970), de les quals van sorgir diversos partits com ara Cumann na nGaedhael , Fianna Fail i el Sinn Fein Oficial, que mes tard seria batejat com a Sinn Fein Partit dels Treballadors , conegut avui dia com a Partit dels Treballadors d'Irlanda .

En acabar les negociacions del tractat Angloirlandes (desembre de 1921 ) entre representants del govern britanic i el govern republica d' Eamon de Valera (triat per Dail Eireann), l'assemblea constituida per diputats del Sinn Fein i l'aprovacio del tractat amb escas marge per la Dail Eireann , es va fundar el que es va anomenar Estat Lliure d'Irlanda . Irlanda del Nord (l'estat regional de sis comtats sota jurisdiccio britanica en va quedar exclos en virtut de la Llei de Govern d'Irlanda de 1920, tal com considerava el tractat). Una breu pero amarga Guerra civil irlandesa (de juny de 1922 a abril de 1923 ) va esclatar entre partidaris i detractors del tractat. De Valera va dimitir com a president de la Republica i es va alinear amb els detractors del tractat. El bandol victorios, a favor del tractat, que incloia la majoria dels parlamentaris del Sinn Fein i de l'electorat, van constituir l'Estat Lliure Irlandes. Molts d'aquells parlamentaris del Sinn Fein que estaven a favor del tractat van fundar el seu propi partit, Cumann na nGaedhael , i crearen en els anys 30 la coalicio Fine Gael . Despres d'abandonar les accions armades en l'Estat Lliure, el moviment va tornar a dividir-se amb la marxa al marc de 1926 del seu president Eamon de Valera i altres defensors de la participacio en politica constitucional, que van fundar el partit Fianna Fail i van accedir al parlament irlandes (Dail Eireann) a l'any seguent, i arribaren a formar govern el 1932.

Despres d'alguns intents frustrats d'insurreccio armada, inclosa una desastrosa alianca en els 40 entre alguns membres del Sinn Fein (el cap de l'IRA Sean Russell ) i l'Alemanya nazi (de qui pensaven que podrien ajudar-los a prendre l'estat irlandes del sud), el partit va escorar cap a l'esquerra al llarg de la decada dels 60, adoptant una analisi propera al marxisme. El 1970 , es va produir una nova escissio entre l'IRA mes marxista ( IRA Oficial ) i el Sinn Fein Oficial d'una banda, i l' IRA Provisional , de republicanisme mes tradicional i el seu brac politic el Sinn Fein Provisional, des del qual el Sinn Fein Oficial va evolucionar fins al Sinn Fein Partit dels Treballadors , que va guanyar alguns escons en les eleccions al Dail Eireann, el 1981-82. Mes tard, van retirar l'etiqueta ≪Sinn Fein≫ del nom del partit, passant aixi a anomenar-se Partit dels Treballadors . Una altra divisio es va produir a principis dels 90, en la qual el secretari general del Partit dels Treballadors i tots excepte un dels seus parlamentaris van abandonar el partit i van crear-ne un de nou: Democratic left . Va participar en el govern al costat de Fine Gael i el Partit Laborista (1994-97) abans de fusionar-se amb el Partit Socialista Irlandes . En l'actualitat, el president, el secretari general i el portaveu del grup parlamentari del Partit Socialista son tots membres de l'extinta Esquerra Democratica.

Amb el rebuig de la violencia dels ≪oficials≫ el 1972 , el Sinn Fein Provisional va esdevenir la veu de la minoria nacionalista del nord, que veia en els atacs de l'IRA un mitja per a forcar la fi del govern britanic i de la dominacio protestant del majoritari Partit Unionista de l'Ulster , aixi com de la discriminacio contra els nacionalistes del nord (en la practica, la comunitat catolica ), que havia convertit Irlanda del Nord, en paraules del Premi Nobel de la Pau i unionista de l'Ulster David Trimble , en una ≪casa freda per als catolics≫. Mai no van tenir en compte la majoria dels nacionalistes, que votaven al Partit Socialista de John Hume . Una petita minoria votava al Partit de l'Alianca d'Irlanda del Nord . El rebuig nacionalista a la defuncio de deu vaguistes de fam de l'IRA reclosos en presons britaniques el 1981 va suposar per al Sinn Fein un trampoli des del qual abordar la politica al nord. Una lluita interna pel poder entre un grup del sud liderat per Ruairi O Bradaigh i altre del nord per Gerry Adams va donar com a resultat el fet que O Bradaigh i els seus associats abandonessin el partit per a formar el Sinn Fein Republica el 1986, del qual afirmaven que era el ≪veritable≫ Sinn Fein. Part de l'escissio va ser ocasionada per la decisio d'Adams i el Sinn Fein d'abandonar l' abstencionisme (aixo es, la negativa a acceptar-ne la legitimitat i a participar en els parlaments del Regne Unit i de la Republica d'Irlanda ).

Si be la politica abstencionista cap al parlament britanic de Westminster va continuar, en el cas del Dail Eireann fou abandonada. Sota la presidencia (des de novembre de 1983) de Gerry Adams , alguns liders del Sinn Fein van intentar explorar majors nivells de compromis politic, de la qual cosa va resultar el proces de pau per a Irlanda del Nord dels anys noranta. Aquest moviment tambe va ser provocat per una serie de desastrosos atacs de l'IRA, entre aquests la matanca d'un grup de gent que assistia a la cerimonia del Dia del Record a Enniskillen . Adams, que progressivament havia anat apartant el moviment del compromis militar, va aconseguir guiar-lo a un punt algid de popularitat, i a obtenir 5 escons dels 166 del Dail Eireann en les eleccions generals de 2002 . El partit va superar el seu rival nacionalista, el Partit Socialista Irlandes , i va esdevenir el partit nacionalista mes votat en les eleccions a l'Assemblea d'Irlanda del Nord el 2003 , liderat per Martin McGuinness , generalment considerat un ministre d'educacio d'exit encaminat a arribar a primer ministre en el Comite Executiu d'Irlanda del Nord, en cas que aquest fos reformat. No obstant aixo, es una opinio estesa que l'exit electoral del Partit Unionista Democratic (opositor radical de l'acord) en comptes del Partit Unionista de l'Ulster i el seu posicionament com a primer partit unionista fa menys probable la perspectiva d'erigir un nou executiu.

Alguns sectors que critiquen el Sinn Fein al·leguen que la victoria electoral del PUD, i la conseguent amenaca per a l'acord, va ser resultat del fracas de l'IRA en el desarmament, un fet que va obstaculitzar notablement la capacitat de David Trimble (a favor de l'acord) per a guanyar el suport de la majoria de la comunitat unionista. El Sinn Fein mai va acceptar aquesta al·legacio. El Sinn Fein tambe va guanyar un nombre considerable d'escons en les eleccions de 2001 al parlament de Westminster. No obstant aixo, el partit continua practicant la seva politica abstencionista i no pren possessio dels escons del parlament britanic de Westminster.

El partit s'ha compromes amb la politica constitucional des de l' acord de Divendres Sant d'abril de 1998, si be el fracas de l'IRA per a desmantellar el seu armament de manera acceptable per als liders unionistes (les critiques dels unionistes envers l'IRA i la seva lentitud en el desmantellament de l'armament van ser protegides pel Taoiseach (primer ministre) Bertie Ahern , el lider del Partit Socialista Mark Durkan i el primer ministre britanic Tony Blair en public a l'octubre de 2002) ha dut a diverses suspensions del proces de pau. Alhora, aparegueren algunes escissions dins el partit contraries als acords, com la del Moviment per la Sobirania dels 32 Comtats . Per fi, l'IRA va comencar a desmantellar el seu armament despres dels atacs terroristes de l'11 de setembre de 2001 , que va donar com a resultat l'augment de la pressio nord-americana per a avancar en el proces i l'evaporacio de bona part del suport que previament gaudia als Estats Units. No obstant aixo, el descobriment d'un cercle d'espies amb contactes en el Sinn Fein que treballava en llocs del funcionariat d'Irlanda del Nord va dur a la suspensio de l'executiu i la restauracio del govern directe d'Irlanda del Nord, una suspensio que ja estava a punt de ser imposada per les amenaces de dimissio del primer ministre David Trimble a causa de la lentitud en el desarmament de l'IRA.

En les eleccions generals i municipals de 2001 en el Regne Unit, el partit va superar el seu rival, el SDLP, i va esdevenir el partit nacionalista mes votat, guanyant quatre escons enfront dels tres del SDLP. No obstant aixo, el partit continua subscrivint una politica abstencionista en el parlament britanic de Westminster, ja que per a ocupar els escons obtinguts haurien de jurar fidelitat a la monarquia britanica i renunciar als seus principis republicans. El partit te, aixi mateix, cinc escons des de les eleccions generals de 2002 en la Republica d'Irlanda, un augment de quatre parlamentaris pel que fa als anteriors comicis.

Amb el temps, el seu ascendent entre els votants nacionalistes a l' Assemblea d'Irlanda del Nord no ha fet sino augmentar sota el guiatge de Martin McGuinness , generalment considerat un bon ministre d'Educacio i possible candidat al lloc de Primer Ministre en el Comite executiu d'Irlanda del Nord, en cas que sigui reformat. No obstant aixo, l'exit electoral del Partit Unionista Democratic , que s'oposa fortament a l'acord, i que va superar tambe al Partit Unionista de l'Ulster com a partit unionista hegemonic a les eleccions, sembla reduir les possibilitats d'establir un nou executiu. Alguns critics del Sinn Fein adduixen que l'exit electoral del DUP i la subseguent amenaca per a l'acord es en part resultat del fracas de l'IRA a l'hora de desarmar-se, un error que va deteriorar seriosament les possibilitats de guanyar el suport de la comunitat unionista d'un dels promotors de l'acord, David Trimble . El Sinn Fein no accepta aquesta teoria i afirma no apreciar diferencies substancials entre ambdos partits unionistes. Si be el Sinn Fein ha estat tradicionalment un dels unics partits irlandesos amb representants electes a banda i banda de la frontera (els Verds tenen representants als ambdos costats tambe), i Fianna Fail ha inaugurat recentment una oficina del partit a Derry i ha comencat a reclutar membres en el campus de la Queens University de Belfast .

Quan el Sinn Fein i el DUP es van alcar com els majors partits d'ambdues comunitats, es va fer evident (donada la majoria exigida en l'acord de Divendres Sant) que no es podria arribar a cap tracte sense el suport d'ambdos. Al novembre de 2004 van estar a punt d'assolir un nou acord, pero la insistencia del DUP que se li presentessin proves grafiques del desarmament, tal com exigiria el reverend Ian Paisley , va suposar el fracas de la negociacio. El robatori de 38,7?milions d'euros del Northern Bank de Belfast al desembre de 2004, en el qual dos membres de la plantilla van ser obligats a participar sota amenaca de mort per a ells i les seves families, va tirar per terra les esperances d'arribar a un acord quan el cap de policia d'Irlanda del Nord en va culpar l'IRA. El comissionat del cos de policia de la Republica d'Irlanda es va fer eco d'aquesta informacio, i els dos governs mes totes les forces politiques, inclos el mateix Sinn Fein, han pres el testimoniatge per cert. El cap de policia d'Irlanda del Nord i el Comissionat de la Garda van informar conjuntament al primer ministre britanic, al secretari d'estat per a Irlanda del Nord, el president de la Republica, el ministre de Justicia i el ministre d'Afers exteriors en una reunio a Downing Street a principis de febrer de 2005. A la fi de gener de 2005, Gerry Adams es va reunir per separat amb els primers ministres Tony Blair i Bertie Ahern . Ambdos van informar el lider del Sinn Fein de la seva conviccio que l'IRA estava implicat en el robatori, i van advertir que les suposades accions de l'Exercit Republica Irlandes podrien acabar amb l'esperanca de restablir el govern basat en el repartiment de poder.

Despres de la revolada causada pel robatori, es va produir una nova controversia quan, en el programa Questions and Answers de la televisio publica irlandesa , el delegat del Sinn Fein Mitchel McLaughlin va insistir que el polemic assassinat per part de l'IRA d'una mare de deu petits, Jean McConville , a principis dels anys 70 no es va tractar d'un ≪crim≫, encara que va estar ≪malament≫. El ministre irlandes de Justicia, Michael McDowell, va assenyalar al public i als teleespectadors que, vist des del punt de vista del Sinn Fein o de l'IRA, res del que fan es un crim (ja que, des del seu punt de vista, actuen com a govern legitim de tota Irlanda). No obstant aixo, es va negar a respondre a la pregunta de si tambe considerava criminal la violencia de l'≪antic≫ IRA, quan mataven espies i agents britanics durant la Guerra anglo-irlandesa . Els politics de la republica i els mitjans de comunicacio irlandesos han criticat durament els comentaris de McLaughlin. El 26 de gener de 2005, en el parlament irlandes, quan els parlamentaris del Sinn Fein van expressar els seus dubtes quant a si el robatori del Northern Bank era obra de l'IRA, Bertie Ahern va enumerar nombroses pallisses que van ser recentment propinades a Belfast , i de les quals va responsabilitzar directament l'IRA. Tambe va acusar el Sinn Fein d'impedir que l'IRA exerceixi la violencia de castig (per la qual colpegen els criminals amb bats fins a trencar-los les cames, els disparen als genolls o, de vegades, a les mans) en els moments delicats d'una negociacio a Irlanda del Nord, per a deixar despres que la violencia es reprengui quan les negociacions han estat concloses. Els parlamentaris del Sinn Fein van negar aquestes declaracions i van afirmar que eren ≪indignants≫.

El 10 de febrer del 2005, la Comissio independent de control va presentar un informe segons el qual quedaven corroborades les investigacions de les forces de seguretat d'ambdos estats, i segons les quals l' IRA Provisional es responsable del robatori del Northern Bank; a mes, indicava que certs alts carrecs del Sinn Fein son membres de l'IRA Provisional, i que n'estaven al corrent i aprovaven l'atracament. La comissio va recomanar imposar sancions economiques als membres del Sinn Fein de l' Assemblea d'Irlanda del Nord . La resposta del govern britanic va ser demanar als membres del parlament britanic que votessin a favor d'una retirada de les dietes dels quatre membres del Sinn Fein triats el 2001. Gerry Adams va respondre a l'informe de la comissio reptant el govern irlandes a arrestar-li per pertanyer a l'IRA, un fet que es considera un delicte en ambdues jurisdiccions, de conspiracio. El 20 de febrer de 2005, el ministre de Justicia irlandes, Michael McDowell, va acusar publicament tres alts carrecs del Sinn Fein ( Gerry Adams , Martin McGuinness i Martin Ferris ) de ser part del Consell militar de l'IRA . Gerry Adams va negar aquesta acusacio en unes declaracions realitzades a Strabane , en ocasio de la commemoracio de tres soldats desarmats de l'IRA assassinats pel SAS fa 20?anys. Martin McGuinness va negar les acusacions en una entrevista televisiva per a la RTE.

El 27 de febrer de 2005, es va realitzar a Belfast Est una manifestacio en contra de l'assassinat de Robert McCartney a mans de l'IRA el 30 de gener del mateix any. Alex Maskey , alcalde de Belfast i antic membre del Sinn Fein, va rebre una reprimenda d'alguns familiars perque ≪deixes de fer comentaris estupids≫ davant la premsa sobre la sol·licitud de Gerry MacKay perque l'alcalde ≪lliures els 12?membres de l'IRA implicats≫. Els McCartney volen que tots els testimonis de l'assassinat declarin davant la policia. Els veins, no obstant aixo, s'hi han mostrat reticents per dues raons: la desconfianca tradicional dels nacionalistes vers la policia d'Irlanda del Nord i la por a represalies dels membres de l'IRA implicats. Des de llavors, s'ha expulsat tres membres de l'IRA, pero cap ha estat acusat d'assassinat. La familia dels morts, exvotants del Sinn Fein, van demanar als testimonis del crim que es posessin en contacte amb la policia. El president irlandes Bertie Ahern va denominar el Sinn Fein i l'IRA ≪els dos costats de la mateixa moneda≫. L'ostracisme al qual ha estat sotmes el Sinn Fein va ser posat de manifest al febrer de 2005 quan el parlament va aprovar una mocio de censura contra la suposada implicacio del partit en activitats il·legals. El president dels Estats Units, George W. Bush , i el senador Edward Kennedy es van negar a rebre Gerry Adams, pero no la familia de Robert McCartney. Els senadors Kennedy i Hillary Clinton van presentar en el senat nord-america una mocio sol·licitant que el Sinn Fein trenqui els seus llacos amb l'IRA,

El 10 de marc de 2005, la Casa dels Comuns va aprovar sense oposicio significativa una mocio presentada pel govern britanic per privar de llurs dietes els quatre parlamentaris del Sinn Fein durant un any com a castig per l'atracament al Northern Bank. L'efecte d'aquesta mesura costara al partit una xifra aproximada de mig milio d'euros. No obstant aixo, el debat previ a la votacio es va centrar fonamentalment en els ultims esdeveniments relacionats amb l'assassinat de Robert McCartney. Els unionistes han presentat esmenes perque es prohibis als parlamentaris del Sinn Fein accedir als seus despatxos en la Casa dels Comuns, encara que van ser clarament derrotats.

El 10 de febrer de 2018, Mary Lou McDonald va ser anunciada com la nova presidenta ^[2] i Michelle O'Neill com a vicepresidenta del partit deixant clara la seva ambicio de governar nord i sud, disposada a treballar en coalicio com a partit major o menor del govern al sud, un canvi de politica en comparacio amb l'ambicio d'Adams de governar en minoritari a les Oireachtas.

El Sinn Fein es va oposar a que Irlanda del Nord abandones la Unio Europea juntament amb la resta del Regne Unit, i Martin McGuinness suggeri un referendum sobre la reunificacio d'Irlanda immediatament despres que els resultats del Referendum sobre la permanencia del Regne Unit dins la Unio Europea de 2016 fossin anunciats, que Mary Lou McDonald va reiterar com una manera de resoldre els problemes fronterers plantejats pel Brexit . ^[3]

Els republicans van ser la forca mes votada a la Republica d'Irlanda en les eleccions del febrer del 2020, encara que no van poder governar, i a les eleccions d'Irlanda del Nord de 2022 amb el 29% dels vots en primera opcio i 27 diputats es convertiren en el partit mes votat per primer cop en 101?anys. ^[4]

El Sinn Fein mante vincles fraternals des de fa molt de temps amb el Congres Nacional Africa ^[5] i va ser descrit per Nelson Mandela com un "vell amic i aliat en la lluita contra l'apartheid". ^[6] El Sinn Fein dona suport a la independencia de Catalunya , Palestina en el conflicte palestinoisraelia , ^[7] i el dret a l'autodeterminacio respecte a la independencia del Pais Basc d'Espanya i Franca. ^[8] El Sinn Fein s'oposa a l'embargament dels Estats Units contra Cuba i ha demanat la normalitzacio de les relacions entre ambdos paisos. ^[9] El 2016, el president del partit Sinn Fein, Gerry Adams , va ser convidat pel govern cuba a assistir al funeral d'Estat de Fidel Castro , a qui Adams va descriure com un "lluitador per la llibertat" i un "amic de la lluita d'Irlanda". ^[10] El Sinn Fein s'oposa a la pertinenca a l' OTAN . ^{[11] [12] [13]}

Historicament, el Sinn Fein s'ha considerat euroesceptic. ^{[14] [15]} El partit va fer campanya pel "No" al referendum irlandes sobre l'adhesio a la Comunitat Economica Europea el 1972. ^[16] El Sinn Fein estava al mateix costat del debat que el DUP i la major part del Partit Unionista de l'Ulster (UUP) a el sentit que volien retirar-se quan el Regne Unit va celebrar el seu referendum el 1975. ^[17] El partit va criticar la suposada necessitat d'una constitucio de la UE, tal com es va proposar el 2002, ^[18] i va instar a votar "no" al referendum del 2008 sobre el Tractat de Lisboa , encara que Mary Lou McDonald va dir que no hi havia "cap contradiccio a estar a favor d'Europa, pero en contra del tractat". ^[19] En el seu manifest per a les eleccions generals britaniques del 2015, el Sinn Fein va prometre que el partit faria campanya perque el Regne Unit romangues a la Unio Europea (UE), i Martin McGuinness va dir que una sortida "seria absolutament desastrosa des del punt de vista economic". Gerry Adams va dir que, si se celebres un referendum sobre la questio, hi hauria d'haver un referendum separat i vinculant per a Irlanda del Nord . ^[20] La seva politica d'una "Europa dels iguals", i el seu compromis critic despres del 2001, juntament amb el seu compromis amb el Parlament Europeu , marquen un canvi respecte a l'oposicio anterior del partit a la UE. El partit expressa, d'una banda, "el seu suport a les mesures d'ambit europeu que promouen i milloren els drets humans, la igualtat i l'agenda de tot Irlanda", i de l'altra una "oposicio de principis" a un superestat europeu . ^[21] Aixo ha portat els comentaristes politics a definir el partit com a euroesceptic tou des del segle? xxi . ^[22]

Des que va adoptar aquesta postura d'"euroescepticisme suau", el Sinn Fein dona suport a una politica de "compromis critic amb la UE", i te una "oposicio de principis" a un superestat europeu. S'oposa a una constitucio de la UE perque reduiria la sobirania dels estats membres. ^{[23] [24]} Tambe critica la UE pel seu neoliberalisme. L'eurodiputat del Sinn Fein, Matt Carthy , afirma que "la Unio Europea ha de convertir-se en una unio cooperativa d'Estats nacionals compromesos a treballar junts en questions com el canvi climatic, la migracio, el comerc i l'us de les nostres forces comunes per millorar la vida dels ciutadans. Si no ho fa, la desintegracio de la UE es converteix en una possibilitat real”. ^[25] El partit va donar suport a la permanencia del Regne Unit a la Unio Europea al referendum britanic del 2016 i a l'abril del 2022, ^[26] Mary Lou McDonald va dir que donaven suport perque Ucraina pogues unir-se a la Unio Europea". ^[27]

• Tim Pat Coogan, The Troubles (Arrow, 1995, 1996) ISBN 0-09-946571-X .
• Tim Pat Coogan, Michael Collins (Hutchinson, 1990) ISBN 0-09-174106-8 .
• Brian Feeney, Sinn Fein: A Hundred Turbulent Years (2003) HB: ISBN 0-299-18670-9 PB ISBN 0-299-18674-1 .
• Roy Foster, Ireland 1660-1972.
• Geraldine Kennedy (ed.) Nealon's Guide to the 29th Dail and Seanad (Gill and Macmillan, 2002) ISBN 0-7171-3288-9 .
• F. S. L. Lyons, Ireland Since the Famine.
• Brian Maye, Arthur Griffith (Griffith College Publications).
• Dorothy McCardle, The Irish Republic (Corgi edition, 1968) ISBN 0-552-07862-X .
• Patrick Sarsfield, S. O'Hegarty & Tom Garvin, The Victory of Sinn Fein: How It Won It & how It Used It (1999) ISBN 1-900621-17-7 .
• Peter Taylor, Behind the Mask: The IRA & Sinn Fein ISBN 1-57500-077-6 .

• Pagina del Sinn Fein .