El dia del calendari hebreu comenca amb la posta de sol i acaba amb la posta de sol seguent, o be, amb l'aparicio dels tres primers estels en el firmament. Per motius administratius o empresarials, de vegades es considera actualment les 18.00 hores com a posta de sol.

El costum de veure comencar el dia amb la caiguda del crepuscle es tan antiga com la Biblia mateixa, i es basa en el text biblic del Genesi 1:5, que a la fi de cada dia comenta "Hi hague un vespre i un mati..." , del qual s'enten que cadascun dels dies de la creacio comencaven a la tarda. Encara d'una manera mes explicita, com que la Biblia prescrigue el dejuni del Dia de l'Expiacio (el Yom Kippur ) cita: "El dia deu del mes sete es el dia de l'Expiacio [...] Per a vosaltres es un gran dia de repos i de dejuni. Des del capvespre del dia nou, fins al capvespre de l'endema, guardareu repos" ( Levitic 23:27-32). Des de llavors, es practica corrent i antiquissima que les festes jueves comencin a la posta de sol. I no tan sols aquestes: per exemple, el conegut costum d'alguns indrets de comencar la celebracio del Nadal amb un sopar el dia anterior, te les arrels en aquesta tradicio hebrea mil·lenaria.

Cal destacar, no obstant aixo, que estudis arqueologics han revelat que tambe a l'antiga Babilonia s'assenyalava el comencament del dia al vespre, i s'estima que es aquest l'origen del costum.

El mes del calendari hebreu es basa en el cicle que realitza la Lluna en fer un gir complet al voltant de la Terra, captant des del nostre planeta 4 diferents estats principals de la Lluna: Lluna nova , Quart creixent , Lluna plena i Quart minvant . Aquest cicle dura aproximadament 29 dies i mig. Els antics hebreus en sabien calcular la duracio exacta, estimant conforme als seus coneixements astronomics que el viatge del satel·lit al voltant del planeta Terra tenia una duracio de "29 dies, 12 hores i 793/1080 parts d'hora" (es a dir, 29 dies, 12 hores, 44 minuts i 3,33?segons), essent el seu error de calcul de mig segon. Com que la quantitat de dies en un mes havia de ser exacta, el calendari hebreu va estipular mesos de 29 i 30 dies intercalats.

Al final d'un mes hebreu, la Lluna resta completament a les fosques i ens es invisible. En comencar el quart creixent, es comenca a veure, amb prou feines, la lluna com una falc finissima, que desapareix en l'horitzo minuts despres de la posta de Sol: es el comencament del mes hebreu. Amb el transcurs dels dies, la part il·luminada de la Lluna que s'aprecia des de la Terra creix gradualment fins a arribar al pleniluni, que marca exactament la meitat del mes. A partir d'aqui, la Lluna torna a empetitir-se durant els dies seguents fins a desapareixer per complet, culminant aixi el mes del calendari hebreu.

Els noms dels mesos hebreus, tal com els coneixem en l'actualitat, tenen els seus origens en l'antiga Babilonia, d'on foren adoptats pels jueus alli desterrats pel rei Nabucodonosor II , exili que dura 50?anys ( 586?aC - 536?aC ). Mes antigament, els mesos eren denominats tan sols per l'ordre numeric, comencant en la primavera (boreal) pel primer mes, Nissan , i culminant amb el dotze, Adar . Al Pentateuc es menciona Nissan com el primer mes de l'any en haver estat aquell en que el poble d' Israel s'allibera de l'esclavitud dels faraons d'Egipte: "Aquest mes sera per a vosaltres el primer dels mesos de l'any" (Exode 12:2). Altres noms de mesos anomenats en determinats llibres de la Biblia, especialment en el Llibre dels Reis , com el "mes de Ziu" (1 Reis 6:37), o "el mes de bul, que es el mes vuite" (1 Reis 6:38), i tambe "el mes d'etanim, que es el mes sete" (1 Reis 8:2), foren segurament presos dels mesos fenicis , ja que son anomenats en el context de les relacions comercials entre el rei Salomo i el Rei Hiram I de Fenicia. Els noms babilonics, que han arribat fins als nostres dies, apareixen per primera vegada en el Llibre d'Ester i en els llibres d' Esdres i Nehemies , i foren adoptats aixi mateix per altres idiomes, com el turc modern ( Nisan = Abril; Temuz = Juliol; Eylul = Setembre).

La duracio dels mesos hebreus oscil·la entre els 29 i els 30 dies de la seguent forma:

1. Tixri (30 dies) (????) - cau aproximadament en Setembre o Octubre
2. Heixvan (29 o 30 dies) (?????, anomenat tambe Marheixvan - ???????) - Octubre o Novembre
3. Quisleu (30 o 29 dies) (????) - Novembre o Desembre
4. Tevet (29 dies) (???) - Desembre o Gener
5. Xevat (30 dies) (???) - Gener o Febrer
6. Adar (29 dies) (???) - Febrer o Marc
7. Nissan (30 dies) (????) - Marc o Abril
8. Iar (29 dies) (????) - Abril o Maig
9. Sivan (30 dies) (?????) - Maig o Juny
10. Tammuz (29 dies) (????) - Juny o Juliol
11. Av (30 dies) (??, tambe anomenat Menahem Av - ???? ??) - Juliol o Agost
12. Elul (29 dies) (????) - Agost o Setembre

L' any hebreu, antigament comencava amb el mes de Nissan, anomenat en la Biblia "el primer mes" ( Exode 12:2), i concloia al mes d'Adar. Mes endavant va prevaler la concepcio del comencament de l'any al mes de Tixri, amb la primera lluna nova de tardor i la festivitat de Roix ha-Xana (??? ????, literalment "cap d'any"), finalitzant l'any amb el mes d'Elul, tal com regeix el calendari hebreu fins als nostres dies.

Des del punt de vista religios, el calendari hebreu compta amb 4 "caps d'any" diferents, essent cadascun d'ells el comencament del compte anual per a diferents finalitats:

• 1 de nissan , es el cap d'any d'acord amb el compte biblic, commemora la sortida d'Egipte. A mes, era el principi d'any per als reis, de manera que, encara que un rei d'Israel prenguera el tron el 29 del mes d'Adar, en ser el seguent dia el primer de Nissan, es considerava el seu segon any de regnat.
• 1 d'elul , el cap d'any per a realitzar el compte del delme de bestiar a apartar segons les prescripcions religioses.
• 1 de tixri , el cap d'any segons el calendari hebreu modern. Teoricament l'any comenca amb la primera lluna nova de tardor (pero hi ha diverses excepcions); es commemora l'aniversari de la Creacio del mon, i era a mes, la data amb la qual comencava el comptatge dels anys: els anys sabatics (cada 7?anys, en el qual les terres quedaven sense cultivar i en guaret), i els jubileus (cada 50?anys, en el qual prescrivien els deutes i els esclaus quedaven en llibertat).
• 15 de xevat , el cap d'any dels arbres, essent aquesta la data del seu despertar despres de la letargia hivernal.

Un any hebreu inclou un cicle complet de les quatre estacions de l'any, i a la vegada, ha de comptar amb un nombre exacte de mesos lunars. D'aquesta manera, l'any hebreu tant pot tenir 12 mesos (any simple), com 13 ( any de traspas , o en hebreu ??? ??????, "any prenyat").

A la vegada, la duracio en dies de l'any hebreu es molt variable. El cicle setmanal, i molt especialment la santedat de la festivitat del dissabte -que es considera la mes sagrada de les celebracions jueves, superada tan sols pel Yom Kippur o "Dia de l'Expiacio", precisament tambe denominat xabbat xabbaton ( ??? ????? ), "dissabte de dissabtes"- imposa una serie d'ajusts al calendari hebreu que han d'adaptar-se a les necessitats derivades del dissabte, en primer lloc, i despres a altres festivitats i ritus jueus.

D'aquesta manera, es proposa en el calendari hebreu impedir que certes celebracions se superposin o fins i tot es contradiguin entre si. El primer cas seria la gran inconveniencia que suposaria que coincidis el dissabte, en el qual es prohibeix cuinar, i immediatament abans o despres d'ell, el Yom Kippur , en que els feligresos observen un dejuni rigid. En el terreny de les contradiccions, no seria logic que l'ultim dia de la Festa de les Cabanes (?????, Sukkot ), la qual te entre els seus preceptes agitar vigorosament els lulavim o branques de palma, coincidis en dissabte, en que aquesta activitat esta expressament prohibida per ser una de les 39 activitats prohibides el sete i ultim dia de cada setmana ( Misna , Tractat del Xabbat, 7:2).

Per a compensar el desfasament de la imposicio que aquesta regla pot portar en el delicat equilibri del calendari, i un cop finalitzat el mes de tixri, durant el qual se succeeixen les principals festes jueves, i especialment aquelles que comporten els problemes que el calendari ha de resoldre ( Roix ha-Xana , Yom Kippur , Sukkot ), es torna a balancejar el calendari, afegint-hi un, dos o tres dies en els mesos seguents a tixri: els mesos d'heixvan i de quisleu.

D'aquesta regla sorgeix que existeixen tres tipus d'any en el calendari hebreu:

• Any mancant (??? ????, xana hasera ), en el qual tant el mes d'heixvan com el de quisleu tenen 29 dies cadascun; per tant, aquest any compta amb 353 dies.
• Any regular (??? ?????, xana kesidra ), en el qual heixvan te 29 dies i quisleu 30; per tant, resulta un any de 354 dies.
• Any complet (??? ????, xana xelema ), en el qual tant heixvan com quisleu compten amb 30 dies cadascun; per tant, es tracta d'un any amb 355 dies en total.

A la vegada, els anys de traspas respectius a cadascun dels tipus d'anys detallats, tenen afegit el mes d'Adar "A" que sempre compta amb 30 dies. Es a dir, existeixen tres duracions possibles d'anys de traspas: 383, 384 o 385 dies.

El calendari hebreu torna a repetir el seu cicle, tenint en compte les variacions en dies, mesos i anys, una vegada cada 247?anys, amb una petita diferencia de 50 minuts entre ambdos. Perque la repeticio entre dos anys sigui perfecta, han de transcorrer entre l'un i l'altre 689.472?anys.

Avui en dia, se sap que les estacions de l'any es deuen al moviment de translacio de la Terra al voltant del Sol; aquest cicle, s'anomena en astronomia any tropic (365 dies, 5 hores, 48 minuts i 44?segons). En ser l'any tropic sensiblement mes llarg que l' any lunar de 12 mesos (354 dies, 8 hores i 49 minuts), s'aniria desplacant la Pasqua jueva indefectiblement cap a l'hivern, contrariament al precepte biblic. Per evitar-ho, s'afegeix un tretze mes en finalitzar l'any, cada vegada que la diferencia acumulativa entre l'any solar i el lunar, d'uns 11 dies per any, arriba a formar un mes complet.

L'any hebreu de traspas es un any de 13 mesos, anomenat en hebreu xana meuberet (??? ??????, "any prenyat" o embolismal), metaforitzant el mes afegit com si fos un fetus d'una dona en estat; i d'aqui que els metodes d'institucio d'aquest any, s'anomenin ibur (de l'hebreu ?????, "prenyament"), i en catala embolismal . L'embolisme del calendari hebreu consisteix a duplicar el mes d'Adar, de manera que s'intercala un nou mes de 30 dies, anomenat Adar alef (??? ?, "Adar A"), abans del mes d'Adar original, que passa a ser Adar bet (??? ?, "Adar B"). La principal rao per la qual fou escollit per a la seva duplicacio es per ser un mes immediatament anterior a Nissan, el mes de la primavera, el de la sortida d'Egipte i en el qual se celebra la Pasqua , Pessah (???), segons indica la Biblia: "En el mes d'abib (=primavera) no deixis de celebrar la Pasqua en honor del Senyor, el teu Deu, perque una nit del mes d'abib ell et va fer sortir d'Egipte" ( Deuteronomi 16:1). Un altre motiu rau en el fet que Adar era antigament l'ultim mes de l'any, i historicament es preferia fer l'afegit a finals d'any. Aixo s'assembla al que succei amb el 29 de febrer , afegit justament alli perque antigament era febrer l'ultim mes de l'any roma .

El metode original d'embolisme, desenvolupat al llarg del segle? vi ?aC , establia que s'hauria d'afegir un mes mes, en tres anys de cada cicle de vuit. En el segle? v ?aC , es va perfeccionar el sistema, estipulant-se que el mes afegit s'hauria de fer en set anys per a cada cicle de dinou. S'estima que aquestes tecniques tenen les seves arrels en els coneixements d' astronomia dels babilonis, molt avancats a la seva epoca, i de l'astronom grec Meto (segle? v ?aC), i son acceptades fins avui. Segons les observacions de Meto, cada 19?anys (cicle de Meto), les llunes noves i la resta de fases de la lluna tornen a coincidir els mateixos dies de l'any (amb una diferencia d'una hora i mitja aproximadament). D'aixo se'n dedueix que cada 19?anys coincidiran entre si les dates del calendari hebreu i el gregoria. Tot i aixi, pot existir un petit desfasament d'un o dos dies, a causa de moviments en el calendari hebreu per motius religiosos.

L'any 359 , el savi Hil·lel II va perfeccionar els calculs i metodes coneguts, i va establir els mecanismes d'embolisme de l'any emprats fins al dia d'avui, que han estat corroborats per les ultimes i mes modernes observacions astronomiques. Aquests calculs ja eren coneguts des de fa centenars d'anys, pero fins aleshores es preferien els metodes empirics per establir el comencament del mes (visualitzacio del naixement de la lluna), el comencament de la primavera (basant-se en la maduracio de les messes), i l'arribada de l' equinocci de primavera (moment en que el dia i la nit tenen la mateixa duracio), mentre que els anuaris eren emprats solament en cas d'impediments, com en els dies nuvolosos.

Es creu que la rao per la qual Hil·lel II va publicar el calendari hebreu tal com es fa servir des dels seus temps fins als nostres dies, prove d'una de les decisions preses pel cristianisme en el primer Concili de Nicea , celebrat l'any 325 , a instancies de l'emperador Constanti I el Gran . Segons la tradicio cristiana, Jesus de Natzaret fou crucificat el Divendres Sant , coincident amb el divendres de la Pasqua jueva. El Concili decidi desvincular-se del judaisme tambe en aquest aspecte, i prescindir de la necessitat d'esbrinar any rere any, la data exacta de la Pasqua jueva. A tal efecte, s'estipula que el primer dia de la Pasqua cristiana, el Diumenge de Rams , se celebres el primer diumenge despres de la lluna plena, immediatament despres de l'equinocci de primavera. De totes maneres, la decisio de Nicea va despertar el temor entre els jueus de l'epoca, que els cristians els prohibissin anunciar els comencaments de mes i els embolismes de cada any, indispensables per al normal discorrement de la vida jueva. I d'aqui la necessitat d'un calendari preestablert per endavant i acceptat per totes les diaspores del poble jueu.

Un any tropic , o circumval·lacio de la Terra al voltant del Sol, triga 12,368 cicles lunars, o voltes que efectua la Lluna al voltant del nostre planeta. Aixo implica que 19?anys tropics, equivalen a 234,992 cicles de la Lluna, un nombre practicament enter. Des d'aquesta base, s'estableix que cada 19?anys, hi haura 235 mesos, o 12?anys comuns (de dotze mesos), i 7?anys embolismals o "prenyats" (de tretze mesos): els anys numero 3, 6, 8, 11, 14, 17 i 19 de cada cicle de dinou anys. Per a saber si un determinat any hebreu es o no es embolismal, s'ha de dividir pel nombre 19; si el quocient obtingut per la divisio ens deixa un residu amb un nombre de la seguent serie: 0, 3, 6, 8, 11, 14 o 17, llavors es tracta d'un any de 13 mesos. D'aquesta manera, l'any hebreu 5765 (equivalent al gregoria de 2005), en dividir-lo per 19 en dona 303 enters, i un residu de 8 (5765/19 = 303 + 8/19). Per aixo, l'any 5765 fou embolismal, i com a tal, se li afegi el mes d'Adar "A" abans del mes d'Adar (el qual s'anomena Adar "B").

El calendari hebreu no solament combina l'any solar i el mes llunar, sino que ambdos cicles complementats han de conviure reeixidament tambe amb el cicle setmanal de set dies, el qual, segons alguns autors, pot ser l'origen de la setmana en el calendari civil actual.

Els dies de la setmana hebrea es basen en els sis dies de la Creacio, segons relata el primer capitol del Genesi, essent el seu nom el mateix que els adjudica la Biblia, que son simplement els noms dels nombres ordinals en hebreu, del primer al sise -denominacio que tambe existeix, per exemple, en la llengua portuguesa , excepte en el diumenge , pero que en la majoria de les llengues occidentals, s'han adoptat noms de diverses deitats per als dies de la setmana- i en el sete dia, en el qual Deu descansa de la seva tasca (Genesi 2:1-3): el Sabat (de l'hebreu ???, xabbat , descans), nom que fou adoptat per una bona part de les llengues (catala dissabte , castella sabado , frances samedi , italia sabato , portugues sabado , alemany samstag , polones sobota , grec savvato , arab asSabt , indonesi sabtu , romanes samb?t? ). Aixi doncs, i basant-se en el relat biblic, la setmana hebrea comenca el diumenge (??? ?????, yom rixon , "el dia primer") i acaba el dissabte, dia dedicat al descans.

• Calendari gregoria
• Calendari julia
• Calendari
• Setmana
• Festivitats jueves

• http://www.hebcal.com/ Calendari hebreu (angles)
• https://web.archive.org/web/20091026233649/http://geocities.com/Athens/1584/ El calendari hebreu per avancats i amants dels calculs matematics (angles)
• http://www.shalomonline.com/calendario/calendario.asp Calendari Hebreu i diverses festivitats (castella)
• Jewish Calendar with Halachic times date converter yeshiva.co/calendar/