Estatitzacio , estatalitzacio o nacionalitzacio es el conjunt de disposicions i operacions mitjancant les quals l' Estat assumeix, en forma variada, l'administracio d' empreses privades, de grups d'empreses o de la totalitat de certs sectors economics controlats amb anterioritat per particulars. ^[1] L'estatitzacio es l'oposat a la privatitzacio . Tambe se l'anomena nacionalitzacio dels mitjans de produccio , encara que una empresa estatizada pot ser previament tant de propietat nacional com estrangera .

Hi ha una renacionalitzacio quan hi ha hagut una privatitzacio i mes tard es nacionalitza una altra vegada, sovint quan ho fa un partit politic diferent agafa el poder.

La nacionalitzacio era una de les estrategies principals propugnades per la transicio socialista des del capitalisme al socialisme . Les ideologies socialistes que afavoreixen la nacionalitzacio tipicament es diuen socialisme d'estat . ^[2]

La nacionalitzacio pot ocorrer amb compensacio pels anteriors propietaris o sense. Si te lloc sense compensacio es un cas de confiscacio . En la nacionalitzaco el govern rete el control de la propietat nacionalitzada, a diferencia de la redistribucio de la propietat . Algunes nacionalitzacions tenen lloc quan un govern requisa propietats adquirides il·legalment. Per exemple l'any 1945 el govern frances requisa vehicles als fabricants de Renault perque els seus propietaris havien col·laborat amb els ocupants nazis de Franca. ^[3]