L'
idioma chuvasio
(
autoglotonimu
: Ч?ваш ч?лхи, tamien conociu como
chuvash
,
chuvasiano
,
chuwash
,
chovash
,
chavash
o
cua?
) ye una
llingua turquica
falada al este de les
Urales
, nel centru de
Rusia
. Ye la llingua nativa de los
chuvasios
y ye
idioma oficial
en
Chuvasia
.
Daque mas d'un millon de falantes ?1 077 420 persones segun datos de
2010
? usen esta llingua.
[1]
Aspeutos historicos, sociales y culturales
[
editar
|
editar la fonte
]
El chuvasio falase principalmente na
Republica de Chuvasia
, al sur del
Volga
, onde tien estatus de
llingua oficial
. El so area d'influencia estender escontra'l distritu d'
Ulianovsk
y la Republica de
Tatarstan
. Otros grupos de falantes alcontrar na Republica de
Baskortostan
y en delles zones de la
rexon del Volga
, ente que pequenos contingentes moren nos Urales y en Siberia occidental.
[2]
En Rusia hai 1 043 000 falantes de chuvasio y constitui el segundu idioma pa unes 200 000 persones.
[1]
El chuvasio ye la mas distintiva de toles
llingues turquiques
y nun puede ser entendida por falantes d'otres llingues turquiques.
Dellos autores atribuin esta diverxencia a una rotura temprana ente'l chuvasio y el
turcu
comun, ente qu'otros achacar a una fuerte influencia
mongolica
.
La llingua cola que ta emparentada ?el
bulgaru del Volga
falau en
Bulgaria del Volga
na
Eda Media
? difier de tolos idiomes turquicos modernos d'una forma tan considerable que dacuando ye clasificada como una llingua hermana del
prototurquico
.
Dellos autores afirmaron que'l chuvasio ye la unica llingua continuadora del
idioma hunu
.
Sicasi, otros autores alieguen que si esti fuera'l casu, la hestoria de les sos migraciones tendria d'apaecer reflexada en croniques chines y europees. Sicasi, les pruebes llinguistiques del idioma de los hunos son tan escases que nun se puede llegar a nenguna conclusion.
[3]
Lo que si ye seguro ye l'orixe
volga-bulgaru
del chuvasio. Esisten pruebes de que la llingua de los
bulgaros del Volga
, ensin dulda turquica, tien la so continuacion nel chuvasio modernu, como asina lo atestiguen los testimonios mas antiguos (
sieglos XI
-
XIV
) en
alfabetu arabe
.
[3]
[4]
[5]
La conquista mongola termino col reinau de los bulgaros del Volga en
1236
.
Nel
sieglu XVIII
el chuvasio convertir de nuevu en llingua escrita, esta vegada n'alfabetu rusu; tres dellos intentos de reforma, en
1874
introduciose una variacion del
alfabetu cirilicu
que resultaba mas fayadiza.
[3]
Como llingua lliteraria, el chuvasio nun algamar el so maduror hasta'l
sieglu XIX
y especialmente tres la
Revolucion rusa
.
[2]
Esisten dos tipos de dialeutos del chuvasio: el
virial
o alto chuvasio, y el
anatri
o so chuvasio. Les diferencies ente dambos dialeutos son minimes.
[3]
El llinguaxe lliterariu ta basau en dambes formes dialeutales.
El chuvasio estremar de les otres llingues turquiques en ciertos raiganos que contienen la /z/, camudandose pol soniu tipicu /r/ de la
llingues mongoliques
.
Coles mesmes, puede apreciase influencia
uralica
?como'l
mari
? en dellos aspeutos de la
morfoloxia
, como la formacion del imperativu negativu; esti formase cola particula
an
?prestamu de dalguna
llingua permica
, probablemente la
udmurta
?, ente que les demas llingues turquiques utilicen un sufixu negativu nel imperativu como nel restu de formes verbales.
Mas recien ye la influencia del
rusu
, que vien de l'amplia adopcion del
cristianismu ortodoxu
per parte de los chuvasios.
[2]
El so alfabetu mas antiguu, conociu como
inscripciones Orkhon
, sumio dempues de que los
bulgaros del Volga
convertir al
islam
. Mas tarde, l'
alfabetu arabe
foi adoptau. L'alfabetu chuvasio modernu foi adptado en
1873
por I. Ya. Yakovlev. En
1938
, l'alfabetu sufrio significatives correiciones pa ser usau d'una forma mas comoda.
- Mayuscules
А ? Б В Г Д Е Ё ? Ж З И Й К Л М Н О П Р С ? Т У ? Ф Х Ц Ч Ш Щ Ъ Ы Ь Э Ю Я
- Minuscules
а ? б в г д е ё ? ж з и й к л м н о п р с ? т у ? ф х ц ч ш щ ъ ы ь э ю я
- Alfabeto antes de 1938
а е ы и/? у ? ? ? й в к л ? м н ? п р р? с c т т ? ? х ш
El chuvasio ye la unica llingua que pervive del
grupu oghurico
o hunu-bolgar.
Constitui la llingua turquica mas diverxente tantu nel so vocabulariu, como nos cambeos foneticos qu'esperimento.
Por esa razon, l'estudiu del chuvasio ye importante pa la reconstruccion del proto-turquico, una y bones el restu de llingues pertenecen a la mesma cana (z-turquico), siendo'l chuvasio la unica llingua turquica de la so cana (r-turquico). Suponse qu'otres llingues turquiques estinguies como'l
jazaro
(khazar), el avaro turquico, el
bulgaru turquico
y posiblemente el
idioma hunu
serien llingues turquiques de la mesma cana que'l chuvasio.
Enantes, el chuvasio fuera considerada una
llingua ugrofinesa
turquizada, pero dicha propuesta foi refugada dada la evidencia disponible.
Na llingua chuvasia, l'
acentu tonicu
va a la fin, nun siendo qu'haya una vocal amenorgada, moviendose a la penultima; si toles vocales de la pallabra son amenorgaes, entos ponse na primera.
El chuvasio ye una
llingua aglutinante
con una gran bayura de
sufixos
, pero non
prefixos
(sacantes que la pallabra seya estranxera). Los sufixos son usaos pa crear nueves pallabres, o pa indicar la forma gramatical de la mesma.
La notacion pal plural ye
-sem/-sen
, como por casu
xula
≪ciuda≫, y
xulasem
(ensin
harmonia vocalica
) ≪ciudaes≫.
El
verbu
tien cuatro voces (activa, reflexiva-pasiva, causativa y reciproca) y cinco modos (
indicativu
,
imperativu
,
optativu
,
suxuntivu
y concesivu). Estremase presente/futuru, futuru y pasau.
L'orde de la frase ye suxetu-oxeto-verbu.
[2]
- ↑
1,0
1,1
Chuvash (Ethnologue)
- ↑
2,0
2,1
2,2
2,3
Llingua chuvasiana (Proel)
- ↑
3,0
3,1
3,2
3,3
Price, Glanville (2001). ≪Chuvash≫,
Enciclopedia de les llingues d'Europa
(en castellanu). Gredos, pax. 126-127.
ISBN 9788424923006
.
- ↑
The Uralic language family: facts, myths and statistics, Angela Marcantonio, Wiley-Blackwell, 2002, ISBN 0-631-23170-6, p. 167.
- ↑
Studies in Turkic and Mongolic linguistics, Royal Asiatic Society books, Gerard Clauson, Royal Asiatic Society of Great Britain and Ireland, Routledge, 2002, ISBN 0-415-29772-9, p. 38.
- ?au?evi?, Ekrem (2002). ≪
Tschuwaschisch. in: M. Okuka (ed.)
≫.
Lexikon der Sprachen des europaischen Ostens
(Klagenfurt: Wieser)
Enzyklopadie des europaischen Ostens 10
: paxs. 811?815
.
http://www.uni-klu.ac.at/eeo/Tschuwaschisch.pdf
. Consultau'l 31 d'agostu de 2010
.
- Johanson, Lars & Eva Agnes Csato, ed. (1998).
The Turkic languages
. London: Routledge.
- Lars Johansen. ≪
The history of Turkic
≫.
Johanson & Csato
paxs. 81?125. Encyclopaedia Britannica Online CD 98. Consultau'l 5 de setiembre de 2007.
- Lars Johanson. ≪
Turkic languages
≫.
- Lars Johanson. ≪
Linguistic convergence in the Volga area
≫.
Gilbers, Dicky & Nerbonne, John & Jos Schaeken (ed.)
paxs. 165?178 (Studies in Slavic and General linguistics 28.),. Languages in contact Amsterdam & Atlanta: Rodopi..
- Johanson, Lars (2007). Chuvash.
Encyclopedia of Language and Linguistics
. Oxford:
Elsevier
.
- Krueger, John (1961).
Chuvash Manual
. Indiana University Publications.
- Paasonen, Heikki (1949).
Gebrauche und Volksdichtung der Tschuwassen
. edited by Y. Karabka and M. Rasanen (Memoires de la Societe Finno-ougrinenne XCIV), Helsinki.
- Петров, Н. П. ≪
Чувашская письменность новая
≫ paxs. С. 475?476. Краткая чувашская энциклопедия. ? Чебоксары.