Sarmagant
ye a segunda
ciudat
d'
Uzbekistan
y
capital
d'a
rechion
de
Sarmagant
. En l'anyo
2008
a suya
poblacion
yera de 596.300 habitants, a mayoria
tachicos
. Muitos tachicos la consideran a suya capital natural.
Fa parte d'a
Organizacion d'as Ciudaz d'o Patrimonio d'a Humanidat
.
En l'antiguedat yera a capital de
Sogdiana
. A principios d'o sieglo VIII fue conquiesta por os
arabes
musulmans. Sieglos dimpues fue saqueyata por os
mongols
. En l'anyo 1370
Tamerlan
la fizo capital d'o suyo territorio. Entre l'anyo 1409 y 1449
Ulug Bei
, que yera
nieto
de Tamerlan, facio contruir una d'as dos
madrazas
que delimitan a "Plaza de l'Arena".
Perdio importancia debant
Bukhara
, pero cuan os
rusos
se l'anexioron en 1868 torno a prener importancia y creixio seguindo un modelo de ciudat europea.
O toponimo ye interpretato como
asmara
, en
persa antigo
"roca", "piedra" y o
sogdian
qand
"
fortaleza
", "ciudat fortificata". Os griegos la denominaban
Maracanda
. En a
Edat Meya
amaneix como
Sarmagant
en muitos libros de diferents idiomas neolatinos occidentals, por eixemplo o "
Libro d'as Marabillas d'o Mundo
".
Si vos deuisare otras t(ier)ras & Regnos descendientes por este costado vers diestro ata la mar de grecia enta la t(ier)ra de xp(ist)iandat / Et por esto empues lemp(er)ador de cathay lemp(er)ador de
p(er)sia
es el mas grant seyn(n)or / yo fablare del Regno de p(er)sia p(r)im(er)ame(n)t el y a dos Regnos / el p(r)im(er)o com je(n)c[']a vers orient vers el Regno de
turq(ue)stem
& sestiende vers occident ata la Rib(e)ra de phison q(u)i es luna delas .iiij. Rib(e)ras q(u)i viene(n) de p(ar)adiso terrestre & vers septe(n)t(r)ion sestiende ata la
mar de caspia
& deu(er)s medio dia ata los desiertos de
jndia
Et es aq(ue)lla t(ier)ra boscages & b(ie)n poblada / Et y a vna muy buena cibdat / Mas las dos p(r)incipales son (^bontei) botenra et
seon(er)ga(n)t
q(ue) algu(n)os clama(n)
sarmagant
/ lotro Regno de p(er)sia sestiende por la Rib(e)ra de phison vers las p(ar)tidas doccident ata el
Regno de meda
& ala
grant armenia
/ Et vers septe(n)t(r)ion / et la mar de caspia / et vers mjdia ala t(ier)ra de jndia / Et es vna t(ier)ra pla(n)turosa / Et y a .iiij. p(r)incipales cibdades / vessabor & saphaon & carmassana / Empues es armenia do solia au(er) .iiij Regnos...
En a
traduccion aragonesa
de "
La Flor de las Ystorias d'Orient
" sale como
Samorgat
:
aquella t(ier)ra es quasi toda plana et ay dos grandes et Ricas ciudades la vna es clamada Bocata et la otra
Samorgat