Neix en una familia on el seu pare Erasme Sala Quirch (Cadaques, 1880 ? Barcelona, 1940), era metge dentista, igual que el seu avi matern Antonio Cladera Bennasar i el seu oncle Sebastian Cladera Barcelo, germa de la seva mare Antonia Cladera Barcelo (Sa Pobla, Mallorca, 1886, Barcelona, 1962). Erasme Sala un cop acabada la carrera, es quedara a exercir a Barcelona. Ciro es el mes gran de sis germans, tots nascuts a Barcelona, un dels quals, Estiliano (1911 ?1994) tambe medic, exercira l'especialitat d'aparell digestiu.

Cursa els tres primers anys de medicina a Barcelona, passant tot seguit a l'Escola d'Odontologia de Madrid on es gradua el 1935. Durant els dos anys d'estudis d'odontologia a Madrid, col·labora estretament amb el Dr. Florestan Aguilar, catedratic d'odontologia i director de l'escola durant el periode 1924 a 1931. El Dr. Aguilar va ser una figura molt destacada en la consolidacio de l'especialitat d'odontologia a Espanya. L'enfocament professional i l'interes de Ciro en la cirurgia maxil·lo-facial es deu en gran part a la influencia del Dr. Aguilar. La Guerra Civil el va convencer de l'adequat de la seva orientacio professional en constatar tants ferits amb deformitat facial.

Un cop acabats els estudis va guanyar la placa de metge intern a la Casa de Salud de Valdecilla a Santander (actualment l’Hospital Universitari de Valdecilla), abans que esclates la Guerra Civil. De 1937 a 1940 es el responsable del Servei d'Odontologia de l'hospital per absencia el titular, el Dr. Severiano Bustamante. Quan la Casa de Salud de Valdecilla fou declarada “Hospital de Guerra” es va militaritzar el personal sanitari i es van comencar a rebre pacients procedents del front, amb importants destrosses a cara, boca i cap, cosa que va provocar la necessitat d'abordar els tractaments amb tecniques de cirurgia maxil·lofacial i estetic-reparadora, tecniques incipients a Espanya en aquell moment.

Com a resposta a aquesta necessitat a l'Hospital de Sant Sebastia es van organitzar cursos i practiques per a metges i personal sanitari; per tal de pal·liar, en tant que fos possible, la manca de personal en general, pero especialment de personal preparat per atendre els ferits de guerra. Amb aquest objectiu es van convocar a experts cirurgians i odontolegs, com els doctors Josep Soler-Roig de Barcelona, el cirurgia plastic Nicolas Soraluce, l'odontoleg Carmelo Balda de San Sebastian, aixi com un altre selecte grup entre els quals es troba el Dr. Ciro Sala, que s’havia traslladat en comissio de servei a l'hospital de Sant Sebastia per uns mesos. Aleshores ja era tinent medic i tot aquest aprenentatge va consolidar la seva orientacio professional cap a la cirurgia maxil·lofacial.

Casat amb una muntanyesa, la seva intencio era establir-se a Santander, on estava satisfet de la seva tasca professional, que li havia suposat un reconeixement social. Pero, la perdua de la seva esposa al cap de poc temps de parir i la sobtada mort del seu pare a Barcelona a principis de l'any 1940, el fan decidir a tornar a Barcelona i fer-se carrec de la consulta que el seu pare havia deixat abruptament. Des de llavors tota la seva activitat professional es desenvolupa a Barcelona amb el parentesi de gairebe un any als Estats Units. El 1946 va obtenir una beca de la Del Amo Foundation per fer un viatge d'estudis i els seus stages corresponents, des de l’octubre de 1946 fins a l’agost de 1947 a hospitals universitaris de California (Los Angeles i San Diego).

Una vegada establert a Barcelona la seva vida es va centrar en l'activitat quotidiana d'odontoleg dentista i estomatoleg crear la seva propia clientela. Tambe va col·laborar amb reconeguts cirurgians del moment que requerien la seva participacio en el tractament de pacients que necessitaven cirurgia maxil·lofacial, com es el cas dels doctors Josep Soler-Roig, Joan Puig-Sureda i Victor Salleras , era consultor del llavors Institut Policlinic, avui la Clinica Plato, i col·labora tambe amb l'Institut Frenopatic atenent els seus interns en les seves necessitats odontologiques.

Va ser professor d'estomatologia de l'Escola Medica Missional de Barcelona, gracies a aquesta tasca va rebre la Medalla al Merito de la Orden de Malta .

La seva vida personal va ser molt intensa pels diferents esdeveniments que va viure en poc temps. Va enviudar dues vegades, es va casar tres i va tenir tres fills, un de cada matrimoni. Quan semblava que la seva vida es podia estabilitzar, va morir amb nomes 59 anys.

El seu tercer fill, Ciro Sala Visus, ha seguit la professio del seu pare, graduat en estomatologia per la Universite Toulouse III - Paul Sabatier de Franca i exercint a Barcelona. La seva neboda i fillola, Carme Sala Schnorkowski ha desenvolupat la seva activitat en la professio medica com a pediatre. Amb la mateixa especialitat tambe el seu nebot el Dr. Gonzalo Alvarez Bolado, ja mort, va exercir la medicina a Valladolid.