Gijon
o
Xixon
[1]
(en
asturia
,
Xixon
; en
castella
,
Gijon
; oficialment,
Gijon/Xixon
)
[2]
es una
ciutat
i
conceyu
de la costa
cantabrica
al
Principat d'Asturies
(
Espanya
). El seu terme municipal te una superficie de 181,6 km² i una poblacio de 274.037 habitants.
Els primers testimoniatges de presencia de l'home en el que avui dia coneixem com a municipi ? consell a Asturies ? de Gijon se situen al
Mont Deva
, on existeixen una serie de
tumuls
(primitius soterraments) i al
Mont Areo
, on existeix un conjunt dolmenic
neolitic
considerat com el mes important del nord d'
Espanya
.
L'any 1990 unes prospeccions arqueologiques van permetre descobrir 30
dolmens
, repartits entre dos sectors diferents: Los Llanos i Les Huelgues de San Pablo, que segons l'investigador M.A. De Blas estan agrupats seguint un "
cert ordre monumental
".
Successives campanyes arqueologiques han permes l'estudi d'un tumul a l'area de San Pablo i dos mes a la zona del Llano. De tipologia diferenciada, dos d'ells presenten cameres de planta rectangular i l'altre presenta planta trapezoidal amb un petit corredor precedint-lo. Aquest ultim es un cas interessant, ja que no es frequent trobar dolmens de corredor a l'area del
Cantabric
. Aquest conjunt dolmenic data de l'any
5000 aC
.
Va ser un primitiu poblat
astur
, de la gent dels
cilurnics
, situat a la
Campa Torres
des del
segle
vi
aC
. Posteriorment els seus habitants es van traslladar, ja sota dominacio
romana
, a la peninsula de Cimadevilla (
segle
i
aC
). La dominacio romana comenca amb la conquesta de la ciutat per part de
Sext Appuleu
, sent lliurats honors pel senat de Roma a Sext Appuleu, i aquest en agraiment va erigir un monument (prop de l'ancoratge de Torres) assenyalant la seva victoria i dedicat a Jupiter, i tambe a August, sent aquesta ciutat coneguda a partir de llavors per
Gigia
.
Elogi de l'Horitzo
d'
Eduardo Chillida
Sota domini roma la ciutat va seguir creixent, i de la mateixa manera que havia atret els comerciants cartaginesos, va atreure tambe els romans per la riquesa dels seus minerals, la fusta, la qualitat de les seves pedreres i fins i tot per la manufactura d'una de les begudes mes populars de l'Imperi (una barreja de vi, peix i sal), comptant la ciutat fins i tot amb termes.
Va ser capital dels dominis musulmans transcantabrics sota comandament de
Muza ibn Nusayr
amb un destacament de tropes a Gijon i a algun punt clau (a causa del baix nombre de tropes que havien creuat l'estret) deixant la resta del territori amb mes autonomia. La dominacio va durar des de 713 (aprox.) fins 718-722 (inici de la revolta, fins a la victoria de Covadonga) amb la guerra d'expulsio dels musulmans i de Mussa pel rei
Pelai
.
Fou assetjada el
1352
per
Pere I el cruel
i el
1395
es produi la destruccio de la ciutat per
Enric III de Castella
, que acaba amb la revolta d'
Alfonso Enriquez
.
[3]
Va ser un port comercial des de principis del
segle
xvi
. El
1782
van comencar les obres de construccio de la carretera a Castella que trigaria 50 anys a completar-se. Des de la
Primera Guerra Carlina
s'exportava des del seu port el
carbo
de l'interior d'Asturies. L'arribada del
ferrocarril
va afavorir l'establiment d'una serie d'industries alimentaries (
mantega
,
xocolata
,
cervesa
,
sidra
, etc.), fabriques de
terrissa
,
tabacs
,
siderometal·lurgiques
, etc. La definitiva industrialitzacio de la vila es va produir despres de l'impuls inversor del
1898
. Poc despres el port comercial es traslladava a El Musel en ser insuficients les successives ampliacions del vell port i es creaven
drassanes
que a poc a poc estan sent reestructurades.
Platja de San Lorenzo i Cimadevilla
Tambe fou un important centre
anarcosindicalista
i
socialista
, bressol de destacats militants de la
CNT
com
Avelino Gonzalez Mallada
,
Eleuterio Quintanilla
i
Segundo Blanco
. Es va aixecar en armes
[4]
de forma revolucionaria contra el govern legitim de la
Republica
, amb els radicals i la CEDA l'
octubre del 1934
. Amb l'esclat de la
Guerra Civil
, el
18 de juliol
del
1936
, la ciutat i els seus habitants es van mantenir fidels al govern legitim i es forma el
Comite de Guerra de Gijon
amb majoria
anarquista
, mentre que l'exercit es va unir al cop d'estat. La rebel·lio no va poder ser dominada fins al mes d'agost. Posteriorment la vila va ser la capital del
Consell Interprovincial d'Asturies i Lleo
? que s'acabaria declarant
sobira
convertint-se en el
Consell Sobira d'Asturies i Lleo
? fins a l'ocupacio de la ciutat el
20 d'octubre
del
1937
per les tropes rebels del general
Franco
.
La siderurgia es la principal industria des de finals del segle
xix
i sobretot amb la creacio d'Uninsa el
1971
a partir de la fusio de les fabriques de Moreda i
Mieres
i la seva posterior unio amb Ensidesa, convertida despres juntament amb
Alts Forns de Biscaia
en
Aceralia
, per a integrar-se a la fi del
segle
xx
en el grup europeu
Arcelor
al costat de la
luxemburguesa
Arbed
i la
francesa
Usinor
.
Vista de Gijon des de la torre de la Universitat Laboral
El consell esta situat a la costa central asturiana, entre 0 i 672 metres sobre el nivell del mar (La Pena los Cuatro Xueces), limitant a l'oest amb
Carreno
, a l'est amb
Villaviciosa
i al sud amb
Siero
i
Llanera
. Esta molt a prop de les altres dues principals ciutats asturianes,
Oviedo
/Uvieu i
Aviles
.
La ciutat esta situada en el tram costaner central del concejo, en una badia dividida per la peninsula de
Cimadevilla
(nucli antic) que separa la
platja de San Lorenzo
a l'est, del
port esportiu
,
platges de Poniente
i
Arbeyal
, drassanes i port d'
El Musel
, a l'oest.
Vies d'acces
[
modifica
]
Les principals vies d'acces son les autopistes A-66 (Ruta de La Plata), A-8 (Autopista del Cantabric) i AS-1 (Autovia Minera). Amb tren, Xixon te comunicacions diaries amb ciutats com Madrid, Alacant, Ferrol i Barcelona. Tambe arriben creuers al Port de Xixon, El Musel.
Climograma de Xixon
El clima es
atlantic
. Els estius son calids, amb una barreja de dies assolellats i ennuvolats. A l'hivern el clima es suau, bastant plujos i ventos, tot i que de vegades el clima fred del nord i d'Asturies es deixa notar al nivell del mar amb neu.
Mapa parroquial de Xixon
Evolucio demografica de Gijon/Xixon (1900-2005)
La poblacio es de 272.365 habitants (dades de
2017
). A continuacio es mostra una taula amb l'evolucio demografica de la vila.
| Any
|
Habitants al concejo
|
Habitants a la ciutat
|
| 1900
|
47.000
|
27.000
|
| 1930
|
77.000
|
50.000
|
| 1960
|
125.000
|
90.000
|
| 1970
|
185.000
|
160.000
|
| 1981
|
256.000
|
233.000
|
| 1991
|
261.000
|
235.000
|
Es una ciutat tradicionalment industrial, tot i que la seva economia ha sofert grans canvis a partir de les dures reconversions del sector industrial des de la decada del 1970. El desenvolupament economic de Gijon es va iniciar a la fi del segle
xix
, a causa de la confluencia de diversos factors:
- L'explotacio del
carbo
de les conques hulleres de l'interior d'
Asturies
(principalment a Mieres i
Llangreu
). La construccio del Ferrocarril de
Llangreu
, tercer ferrocarril espanyol, l'any 1856, va fer de Xixon el port d'embarcament de la major part de la produccio minera asturiana, estimulant el comerc i la industria local.
- La repatriacio de capitals antillans, a consequencia de la independencia de
Cuba
, que van propiciar la creacio de noves industries i inversions immobiliaries.
Al model industrial generat, tipic de la primera Revolucio Industrial, hi tenia un fort pes el sector secundari, amb una gran presencia de la industria metal·lurgica, siderurgica, ceramica, vidre i textil. El sector terciari, a mes de l'activitat comercial generada per la ciutat, va incloure la incipient activitat turistica del Xixon de l'epoca, que tambe va aspirar a convertir-se en una gran estacio balnearia. No obstant aixo, no va arribar a prosperar com s'esperava a causa del tarda enllac ferroviari que va connectar
Asturies
amb la
Meseta
. La seguent etapa de gran creixement economic de Xixon es va produir a la fi de la decada del 1960, a causa de la construccio de la factoria d'Uninsa (
Ensidesa
) i a l'activitat del port i les drassanes.
Despres d'una dura crisi i reconversio en els anys vuitanta, en l'actualitat el sector terciari es el mes important de l'economia xixonesa, seguit del sector secundari (industries siderurgiques i metal·liques). El pes del sector primari es practicament irrellevant.
Govern i administracio
[
modifica
]
El govern municipal esta format pels seguents elements:
- Alcalde
- Ple Municipal
- Junta de Govern Local
- Tinents d'Alcalde
- Portaveus
- Delegacions Municipals
- Comissions del Ple
L'ajuntament te un butlleti informatiu anomenat
Gazeta de Gijon
.
Des de la instauracio de la democracia a la
Transicio
, la vila ha tingut quatre alcaldes, tres del
PSOE
i un de
Foro de Ciudadanos
(FAC), com es mostra a la taula. Per a una informacio mes completa vegeu la
llista d'alcaldes de Xixon
, que detalla tots els alcaldes des de
1840
.
Mitjans de comunicacio
[
modifica
]
- Periodics
- El Comercio
,
La Nueva Espana
(edicio local),
La Voz de Asturias
(edicio local)
- Emissores de radio
- Cadena SER
Gijon, Radio Gijon Cadena
COPE
,
Onda Cero
Gijon
- Cadenes de televisio
- Television Local Gijon
(local) i
Canal 10 TV
(local)
Heraldica i vexil·lologia
[
modifica
]
L'
escut de Xixon
es la imatge del Rei Pelai brandant la
Creu de la Victoria
sobre camp de plata. La
bandera de Xixon
es l'assignada a la
Provincia Maritima de Gijon
el
1845
, amb l'escut de Xixon al centre.
Xixonesos il·lustres
[
modifica
]
L'activitat cultural es molt amplia i fa especial emfasi en la formacio publica. Des de 1981 existeix una
Universitat Popular
amb tallers i cursos, aixi com una xarxa de centres socials i biblioteques a cada barri. Tenen especial importancia l'
Ateneu Obrer de Gijon
, una entitat cultural amb mes de cent anys de historia, i l'
Antic Institut Jovellanos
.
Es realitzen activitats culturals tot l'any, que augmenten considerablement durant els mesos d'estiu, sobretot a l'agost per les festes de Begona (
15 d'agost
), amb festes, musica i teatre, que complementen la programacio continua del Teatre Municipal Jovellanos. Destaquen el
Festival Internacional de Cinema de Gijon
, la
Setmana Negra
, el Salo del Llibre Iberoamerica i els grans concerts. A la vila han actuat
The Kinks
,
Paul McCartney
,
Rolling Stones
,
B.B. King
,
Bob Dylan
,
REM
,
Tina Turner
,
David Bowie
,
Prince
,
Bruce Springsteen
,
Elvis Costello
,
Stray Cats
,
Miles Davis
,
Sting
,
Dire Straits
,
Bon Jovi
,
Scorpions
,
Manowar
,
Oasis
,
Sepultura
,
Slipknot
,
Iron Maiden
o
Sonic Youth
.
Jose Luis Garci
va gravar a principis de la decada de
1980
la major part de
Volver a empezar
, pel·licula que posteriorment obtindria un
Oscar
de l'Academia a la millor pel·licula estrangera. A principis de la decada del
1990
va haver-hi un auge de bandes de musica
indie
, que es va coneixer com el
Xixon Sound
.
Museus i espais expositius
[
modifica
]
Edifici del Museu del Poble d'Asturies, que servi de pavello del Principat d'Asturies durant l'Exposicio Universal de Sevilla de 1992
Destaca dintre del menjar classic, com a primers, les fabes, les reines en la cuina asturiana, ja sigui la conegudissima fabada amb compango (xoric, botifarra i llard), com amb cloisses, cabra, amb caca, etc., i el pote asturia. En els segons el port aporta saborosos peixos i mariscs del
Cantabric
amb el qual es realitzen receptes tradicionals com la chopa a la sidra, besuc a l'esquena, ventresca de bonitol o els oricis, encara que tambe tenen la seva importancia els plats de carn de les parroquies de l'interior com la vedella o el "pitu de caleya". Les postres tipiques son l'arros amb llet, pastis charlota o gijonesa, bescuit Gijon i princesetes.
Com beguda hi ha la
sidra
, que servida a la manera tradicional (servint-la en "culines") acompanya menjars i a les llargues tardes d'estiu acompanya truites, xoricos a la sidra i empanades als berenadors de les parroquies rurals com Deva, Castiello o Mareig. Gijon es pedrera tambe de joves cuiners que han rejovenit la cuina asturiana. No es dificil de trobar a Xixon llocs on la sofisticacio en el menjar no estigui acompanyada d'un tracte amable i uns preus molt ajustats.
Platja de San Llorienzo
A finals dels
anys 1990
es va construir el campus de Viesques, pertanyent a la
Universitat d'Oviedo
/Uvieu i conformat per les seguents escoles: I.O. d'Enginyeria Tecnica Industrial de Gijon (de gran tradicio i que recentment va celebrar els seus 150 anys d'antiguitat), I.O.I.T. d'Informatica i Telematica de Gijon/Xixon, I.S. de Marina Civil, I.O. de Relacions Laborals i Escola Politecnica Superior d'Enginyeria de Gijon/Xixon (en la qual s'imparteixen tres titulacions principals, Enginyer Industrial, Enginyer Informatic i Enginyer en Telecomunicacions). Esta planejat que en un futur el campus i el seu entorn es traslladi al centre que es troba dins el nucli urba, l'Escola Universitaria "Jovellanos" (estudis d'empresarials, administracio publica i turisme). Durant el setembre de
2004
es va dur a terme el trasllat al campus de l'Escola Universitaria d'Enginyeria Tecnica Industrial.
La vila compta amb un dels equips historics de
futbol
, el ja centenari
Real Sporting de Gijon
, actualment a la segona divisio de la
lliga espanyola
, pero que durant molts anys, fins a vint-i-un consecutius, va jugar a primera divisio. Juga a l'estadi de futbol de propietat municipal d'
El Molinon
. Tambe compta amb un equip de
basquet
, el
Gijon Basquet
, que actualment es troba en la
lliga LEB
i que va estar a la
lliga ACB de basquet
quatre temporades, tres d'elles consecutives. La seva pista de joc es el
Palau d'Esports de Gijon
/Xixon.
El
Real Grup de Cultura Covadonga
es una de les societats privades de caracter esportiu mes importants d'Espanya. Compta amb gairebe 30.000 socis i unes instal·lacions punteres en materia esportiva. Cal destacar tambe altres clubs com el
Club Natacio Santa Olaya
, situat tambe entre els mes importants del pais, el
Club Hipico Astur
, el
Real Club de Golf de Castiello
, el
Club de Tennis de Gijon
, o el
Real Club Astur de Regates
. Es tambe destacable la celebracio a l'estiu del concurs hipic de
Las Mestas
, considerat com un dels millors d'Espanya. La ciutat es troba a 75 quilometres de les pistes d'esqui de
Valgrande-Pajares
.
Ciutats agermanades
[
modifica
]
Turisme, monuments i llocs d'interes
[
modifica
]
Panoramica del port esportiu amb el barri de Cimavilla al fons. 12 de setembre de 2005
Hi ha nombrosos bars, restaurants i sidreries, hotels de totes les categories i un
Parador de Turisme
.
Enllacos externs
[
modifica
]