Per a altres significats, vegeu ≪ Rosa Sensat (desambiguacio) ≫.

Rosa Sensat i Vila

Biografia
Naixement	16 juny 1873 el Masnou (Maresme)
Mort	1r octubre 1961 (88 anys) Barcelona
Directora d'escola
Dades personals
Formacio	Institut Jean-Jacques Rousseau
Activitat
Ocupacio	professora , pedagoga , escriptora
Ocupador	Biblioteca Popular de la Dona La Bonne
Membre de	Associacio Protectora de l'Ensenyanca Catalana
Familia
Conjuge	David Ferrer i Valles
Fills	Angels Ferrer i Sensat

Rosa Sensat i Vila ( el Masnou , Maresme , 16 de juny ^[1] de 1873 - Barcelona , 1 d'octubre de 1961 ) va ser una mestra que contribui al desenvolupament de l'escola publica catalana durant el primer terc del segle  xx . ^{[2] [3] [4]}

Biografia [ modifica ]

Era filla de Jaume Sensat i Maristany, capita de vaixell que va morir quan ella tenia nou anys, i de Josepa Vila i Riera, brodadora. Ella, la seva mare i la seva avia van subsistir fent brodats i puntes . Als deu anys va comencar a preparar-se per l'examen de l'ingres a l' Escola Normal i als dotze marxa cap a Barcelona per estudiar magisteri . Es va matricular al Col·legi Barcelones , on es va preparar per als examens a l'Escola Normal. Com que a Barcelona no tenia on allotjar-se, Angela Valles , la directora del centre, la va allotjar a casa seva. D'aquesta manera es va convertir en la seva mestra i mentora i mes tard en la seva sogra.

Ja amb la titulacio de mestra superior, va estudiar a l' Escuela Central de Magisterio de Madrid . El seu primer desti fou a l'escola publica del Masnou i despres a Girona , sempre al cicle de parvulari . La seva inquietud per aprendre la va portar a apropar-se a la Institucion Libre de Ensenanza , a estudiar posteriorment a l' Institut Rousseau de Ginebra i a coneixer de prop les noves propostes pedagogiques en diverses escoles europees.

El 1900 va guanyar les oposicions de Labors a l'Escola Normal d'Alacant. Es casa el 1903 amb David Ferrer i Valles , amb qui s'instal·la definitivament a Barcelona. El 1904 va neixer la seva filla Angels . Treballa a l'Escola de Sant Marti de Provencals durant tres anys i el 1908 esdeve mestra de l'escola unitaria de la Diagonal. Visita escoles renovades d' Alemanya i s'entusiasma amb els nous enfocaments de la pedagogia activa. El 1912 es becada per la Junta de Ampliacion de Estudios per coneixer l'avantguarda educativa de Belgica , Suissa i Alemanya.

Desenvolupa una intensa tasca divulgadora dels nous corrents educatius, i la seva capacitat organitzadora la va portar a ser la primera directora de l' Escola de Bosc , a la seccio de nenes, carrec que ocupa entre 1914 i 1930 . L'Escola de Bosc fou la primera escola a l'aire lliure de Catalunya, seguint el corrent higienista del moment, atenent aixi la greu mancanca de salut de bona part de la infancia. Situacio que permete crear una escola al marge de la gestio estatal. En aquest marc, Rosa Sensat va poder plantejar unes formes de treball basades en les pautes dels avencos de la pedagogia i de la psicologia evolutiva, fortament lligades als plantejaments activistes i especialment al metode de centres d'interes i globalitzacio de Decroly i a l'educacio funcional de l'Escola de Ginebra. El seu llibre Vers una escola nova es un recull de les realitzacions i experiencies de l'Escola de Bosc i un bon exemple de l'actitud d'analisi i reflexio sobre les practiques i activitats. L'Escola de Bosc esdevindria un model d'educacio activa, on el joc i el treball eren ≪el mes eficac agent d'educacio≫, en paraules de la mestra. L'Escola de Bosc es una de les mes belles mostres del projecte noucentista de realitzar una profunda transformacio moral, social i cultural de la societat catalana per mitja de l'educacio.

A part de la seva vinculacio a entitats professionals com la Federacio de Mestres Nacionals de Catalunya , participa en empreses de gran calat educatiu com ara el programa de publicacio de textos escolars en catala de l' Associacio Protectora de l'Ensenyanca Catalana . Aquesta obra editorial encara impressiona, a hores d'ara, per la qualitat i la bellesa dels seus textos. Dona diversos cursos i conferencies als estudis normals de la Mancomunitat , a les Escoles d'Estiu i a l' Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona . Participa en importants congressos com el I Congres Nacional d'Ensenyament Primari a Barcelona ( 1909 ), el III Congres International d'Enseignement Menager , a Paris ( 1922 ), i el Congres des Ecoles Nouvelles , a Nica ( 1932 ).

Posteriorment, des del 1930 fins al 1938 , va ser directora del Grup Escolar Mila i Fontanals, del Patronat Escolar de Barcelona . Un gran centre escolar adrecat a l'educacio de la infancia de Ciutat Vella , un dels barris mes humils i densament poblats de Barcelona. Manuel Ainaud , que coordinava l'area d'educacio de l'Ajuntament de la ciutat, li demana que poses la seva experiencia i voluntat de renovacio pedagogica al servei d'impulsar la vida i l'activitat d'aquell gran centre, que aplegava 1.200 alumnes i una quarantena de mestres. Hi porta plantejaments renovadors i instal·la una cultura de treball dels mestres en equip i la participacio de l'alumnat en la marxa de l'escola. Durant la guerra civil , les dificultats de salut de la seva familia i el desacord amb la politica educativa del govern de la Generalitat la portaren a demanar la jubilacio voluntaria el marc de 1938. Amb la victoria dels sublevats franquistes es depurada i sancionada amb la jubilacio forcosa pocs dies abans de l'obligatoria per la seva ideologia propera a l' Escola Nova , la catalanitat i el progressisme social . Fet que comporta una dura represalia economica. ^[5]

Per haver desenvolupat una important tasca a Catalunya, tant a nivell de divulgacio de nous corrents i experiencies, com per la seva capacitat d'organitzacio de centres escolars, es va posar el seu nom a l' Escola de Mestres Rosa Sensat , en ser fundada el 1965 per part del col·lectiu de mestres, liderats per Marta Mata i Garriga .

Principis pedagogics ^{[ cal citacio ]} [ modifica ]

Els principis pedagogics de Rosa Sensat passen pel respecte integral a la persona, la integracio del joc al curriculum i el gaudi estetic. Usava els fets quotidians per a ensenyar els continguts escolars, lluny d'academicismes. Pensava que la base de l'educacio sorgeix a les etapes d'infantil i primaria i que per aixo calia una bona formacio dels mestres, per poder dotar tots els alumnes amb les eines necessaries per a seguir aprenent. Basant-se en les aportacions de John Dewey , Ovide Decroly i Edouard Claparede , la seva pedagogia es fonamenta en l'analisi i la reflexio critica sobre la feina escolar de cada dia, com mostren els seus Diaris d'escola. Una sintesi de la seva concepcio de l'educacio i de l'escola la podem trobar en els "Principis fonamentals de l'actuacio de l'escola" que inspiraren l'Escola de Bosc:

1. El coneixement de l'infant i el respecte a la seva personalitat i dels seus drets han de ser els eixos sobre els quals s'ha de recolzar tota l'accio educativa.

2. L'infant ha de ser considerat el centre de tot el sistema educatiu.

3. La vida en plena natura es un factor essencialissim d'una cultura integral.

4. La salut i la forca fisica son condicio indispensable i propia de tota adquisicio de forces intel·lectuals.

5. S'ha de posar l'infant en contacte directe amb les formes de la vida, amb la natura i amb el treball huma per tal que adquireixi nocions dels essers i les coses de forma directa.

6. Programa restringit, una limitacio d'hores d'estudi i una metodologia adequada per obtenir un rendiment maxim amb un minim d'esforc intel·lectual.

7. Preocupacio constant i preferent per la millora de l'infant com a esser moral, formant el seu caracter i desenvolupant-li la individualitat, alhora que els seus sentiments socials i patriotics.

8. Disciplina familiar, de manera que la vida de l'escola sigui imatge veritable de la vida de la llar domestica. ^[6]

Pedagoga feminista ^{[ cal citacio ]} [ modifica ]

Una de les dimensions mes interessants de Rosa Sensat es la seva accio en pro de l'educacio com a eina de dignificacio i empoderament de la dona, en paral·lel a altres educadores coetanies com Carme Karr o Leonor Serrano . Aquest es un despertar impulsat per dones de classe mitjana i cultes a qui el fet de tenir una professio les ha fet economicament i socialment autonomes. Son lluny de la radicalitat de les sufragistes britaniques pero no dubten en reclamar la igualtat de drets entre sexes.

Sensat es molt conscient de la debilitat i l'explotacio en que viuen les dones obreres i treballadores del seu temps. El seu alliberament passa per l'educacio, per tal de dotar-les dels coneixements i les habilitats que les portin a la seva plenitud com a persones i com a ciutadanes actives. Conscient de les circumstancies adverses i del patriarcat dominant, veu el cami educatiu com el mes util i eficac per caminar vers l'assoliment de l'objectiu. Aquest es un plantejament de reforma social molt estes entre el feminisme europeu del moment, tanmateix no absent de contradiccions.

En aquesta linia iniciara la renovacio de l'ensenyament domestic o emprendra la seva difusio a traves del Curs Normal d'Ensenyament Tecnic per a Mestresses, de 1921, que organitzara l'Ajuntament de Barcelona adrecada a les mestres.

L'obra d'educacio feminista mes notable de Rosa Sensat es l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, fundat el 1909 per Francesca Bonnemaison , un espai per a dones concebut i gestionat per dones. Rosa Sensat fou la creadora i l'anima del seu actiu i progressiu pla de formacio, de 1921, per assolir la nova dona a que la institucio aspirava. ^[7]

Reconeixements [ modifica ]

Segons la base de dades obertes de noms de carrers de 2021, hi ha gairebe 40 carrers o places a Catalunya dedicades a Rosa Sensat. ^[8]

Publicacions [ modifica ]

• Diaris de Rosa Sensat i Vila (1914-1928). ^[9]
• Colonias escolares. Conversaciones pedagogicas (1918). En col·laboracio amb A. Monroy
• Escoles a l'aire lliure del Parc de Montjuic . Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1921
• Discurs de l'acte inaugural del curs 1922-1923. Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona (1922)
• Rapport de la directrice et professeur du curs Rosa Sensat presente au IIIeme Congres d'Enseignement Menager (1922)
• Les ciencies en la vida de la llar (1923)
• Como se ensena la economia domestica (1927)
• Hacia la nueva escuela (1934). Vers la nova escola (1979 i 1996)

Vegeu tambe [ modifica ]

• Edouard Claparede
• Ovide Decroly
• Escola nova

Referencies [ modifica ]

Bibliografia i fons documentals [ modifica ]

• Gonzalez-Agapito, Josep. Rosa Sensat i Vila. Fer de la vida escola , Rosa Sensat - (Edicions 62, 1989) ISBN 9788429729306
• Riera, Anna. Catalanes universals . Barcelona : L'Arca, 2018. ISBN 9788494836442
• Sensat, Rosa. Vers l'escola nova , Vic:Eumo Editorial, 1997. Introduccio de Josep Gonzalez-Agapito. ISBN 9788476022740
• La mestra, Rosa Sensat [video], Ajuntament del Masnou - Generalitat de Catalunya - C.R.P Maresme III - Associacio de Mestres Rosa Sensat.
• Biblioteca de Rosa Sensat. "La mestra Rosa Sensat". Informacio bibliografica , num. 39. https://www.rosasensat.org/wp-content/uploads/2019/01/Bib-RSensat.pdf
• Besalu, Xavier et al. Rosa Sensat . Quan l'educacio s'arrela a la vida . Barcelona: Associacio de Mestres Rosa Sensat, 2023.

Enllacos externs [ modifica ]

• Biografia Arxivat 2014-03-19 a Wayback Machine . a Rosasensat.org
• Biografia a Gencat.cat
• (catala) ≪ Rosa Sensat, l'educacio ≫ (audio). l'Arxiu de la Paraula . Ateneu Barcelones , 2014.