La dramaturgia a les arts esceniques es la teoria general de les ciencies de l' espectacle i alhora la creacio d'un espectacle dramatic. La dramaturgia compon, estructura, organitza i estudia els mecanismes de comunicacio entre l' escenari (els interprets , l' escenografia i la posada en escena en general) i el public en un espectacle; inscrits en una cultura i temporalitat historica determinades. En altres paraules, es l'estudi de la produccio del sentit i manipulacio dels signes teatrals d'una obra de teatre , d'un autor , d'un director , d'un grup de teatre , un genere , una epoca , etc. ^[1]

La dramaturgia d'un espectacle inclou dues fases, una d' analisi i una altra de creacio . Els critics de teatre nomes activen la primera mentre que els creadors -interprets, tecnics, directors, escriptors i traductors- n'activen les dues. ^[1]

Un dramaturg o autor teatral es un autor d'obres de teatre. L'autoria d'una obra teatral pot ser individual o col·lectiva, d'autors coneguts o anonima . La representacio teatral es un art d'actuacio i no d'escriptura, el text teatral pot perdurar en el temps pero el teatre es efimer i instantani.

Historia de la literatura [ modifica ]

Els primers escriptors de textos dramatics de que es te constancia a la literatura occidental son els grecs , com ara Esquil ( L'Orestiada , Els set contra Tebes ), Sofocles ( Antigona , Edip Rei ), Euripides ( Electra , Medea , Ifigenia a Aulis ) i Aristofanes ( Plutus , Lisistrata , Les granotes , Els cavallers , Els nuvols , Els ocells , La Pau ).

Innovacions i canvis en la dramaturgia [ modifica ]

Amb Sofocles , es van introduir nombroses aportacions en la tecnica dramatica. Les dues importants aportacions van esser la introduccio d'un tercer actor a l'escena, que permetia complicar notablement la trama i realcava el contrast entre els diferents personatges, i la ruptura de la moda de les trilogies, ja anteriorment imposada per Esquil , que converteix cada obra en una unitat dramatica i psicologica independent,i no en una part d'un mite o tema central. ^[2]

Evolucio de la dramaturgia contemporania [ modifica ]

Durant el segle  xvii van destacar:

• Calderon de la Barca ( La vida es sueno , El alcalde de Zalamea , La dama duende )
• Francesc Fontanella ( Tragicomedia d'Amor, Firmesa i Porfia , Lo desengany )
• Ben Jonson ( Volpone , L'alquimista , La dama magnetica )
• Lope de Vega ( Fuenteovejuna , El perro del hortelano , El caballero de Olmedo , La dama boba )
• Christopher Marlowe ( Dido, Queen of Carthage , The Jew of Malta , The Tragical History of Doctor Faustus , The Massacre at Paris )
• Moliere ( El malalt imaginari , Don Joan o el festi de pedra , Le bourgeois gentilhomme , El misantrop , El metge per forca , L'avar )
• Tirso de Molina ( El burlador de Sevilla y convidado de piedra , Don Gil de las calzas verdes , Los Amantes de Teruel )
• William Shakespeare ( Hamlet , Romeu i Julieta , La ferestega domada , El somni d'una nit d'estiu , La tempesta , Juli Cesar , El Rei Lear , Otel·lo )

Durant el segle  xviii van destacar:

• Goethe ( Faust , Ifigenia a Taurida )
• Carlo Goldoni ( L'hostalera , L'estiueig , El criat de dos amos )
• Joan Ramis ( Lucrecia , Arminda , Rosaura )

Durant el segle  xix van destacar:

• Gabriele d'Annunzio ( Francesca da Rimini , La figlia di Jorio )
• Angel Guimera ( Terra baixa , Mar i cel , Maria Rosa , Gal·la Placidia , La filla del mar , L'anima morta , La sala d'espera , La boja , Rei i monjo , Judith de Welp )
• Ignasi Iglesias ( La mare eterna , La llar apagada )
• Narcis Oller ( Teatre d'aficionats , Renyines d'enamorats )
• Luigi Pirandello ( Cosi e (se vi pare) , Sei personaggi in cerca d'autore )
• Santiago Rusinol ( L'auca del senyor Esteve , L'alegria que passa )
• Serafi Pitarra ( El vicari d'Olot , O rei o res )
• Frederic Pujula i Valles ( El geni , El boig , Dintre la gabia , La veu del poble , El poble de la veu )
• Anton Txekhov ( La gavina , L'oncle Vania , Les tres germanes , L'hort dels cirerers )
• Emili Vilanova ( Colometa la gitana , Qui... compra maduixes! )
• Jose Zorrilla ( Don Juan Tenorio )

Durant el segle  xx van destacar:

• Samuel Beckett ( Tot esperant Godot , Happy Days , Eleutheria )
• Sergi Belbel ( Minim-mal show , Elsa Schneider , Talem , Caricies , Despres de la pluja , Morir , Homes , El temps de Plank , Forasters , A la Toscana )
• Josep Maria Benet i Jornet ( Supertot , La desaparicio de Wendy , Revolta de bruixes , E.R. , L'habitacio del nen )
• Bertolt Brecht ( L'opera dels tres rals , La Mare Coratge i els seus fills )
• Antonio Buero Vallejo ( Historia de una escalera , El tragaluz , El sueno de la razon )
• Alejandro Casona ( La dama del alba , La sirena varada , Nuestra Natacha )
• Lluisa Cunille ( Barcelona, mapa d'ombres )
• Salvador Espriu ( Antigona , Una altra Fedra, si us plau , La revolta dels sants )
• Carles Fages de Climent ( El Bruel , La Dama d'Arago )
• Dario Fo ( Mort accidental d'un anarquista , Non si paga, non si paga! , L'anomalo Bicefalo )
• Feliu Formosa ( L'encens i la carn , Cel·la 44 , El miracle de la vaca cega )
• Jordi Galceran i Ferrer ( El metode Gronholm , Paraules encadenades )
• Federico Garcia Lorca ( La casa de Bernarda Alba , Yerma , Bodas de sangre )
• Adria Gual ( L'emigrant , Nocturn , Silenci , La pobra Berta )
• David Mamet ( Sexual Perversity in Chicago , American Buffalo , Glengarry Glen Ross , Oleanna , Un matrimoni de Boston )
• Miguel Mihura ( Tres sombreros de copa , Maribel y la extrana familia , Ninette y un senor de Murcia , El caso de la mujer asesinadita )
• Arthur Miller ( Mort d'un viatjant , Tots eren fills meus , Del pont estant )
• Iris Murdoch ( The Black Prince , The Servants )
• Baltasar Porcel ( Els condemnats , La simbomba fosca , Els dolcos murmuris del mar )
• Yasmina Reza ( Conversations apres un enterrement , Art , L'Homme du hasard )
• Merce Rodoreda ( Un dia , El Parc de les Magnolies , El torrent de les flors , La senyora Florentina i el seu amor Homer , El maniqui )
• Josep Maria de Sagarra ( El Cafe de la Marina , L'hostal de la Gloria , La corona d'espines , La perla negra , Un estudiant de Vic )
• Ricard Salvat i Ferre ( Nord enlla , Ronda de mort a Sinera )
• George Bernard Shaw ( Pigmalio , L'home del desti , El deixeble del diable , La casa dels cors trencats )
• Rodolf Sirera ( El brunzir de les abelles , El triomf de Tirant , El veri del teatre )
• Tom Stoppard ( Rosencrantz and Guildenstern Are Dead , Arcadia )
• Valle-Inclan ( Luces de bohemia , Divinas palabras , Martes de Carnaval )
• Llorenc Villalonga ( Fedra , Faust , Aquil·les o l'impossible , Els desbarats , Un estiu a Mallorca )
• Oscar Wilde ( La importancia de ser Frank , Salome , Un marit ideal )
• Tennessee Williams ( A Streetcar Named Desire , La gata sobre la teulada de zinc calenta , The Night of the Iguana , Suddenly Last Summer , Orpheus Descending )
• William Butler Yeats ( Four Plays for Dancers , La comtessa Kathleen , Deirdre )

Caracteristiques d'una obra dramatica [ modifica ]

Les obres dramatiques representen un conflicte huma, a partir de l'enfrontament de dues forces contraposades. Aquest conflicte ha de resoldre's a partir d'accions que el, o els, protagonista de l'obra duu a terme. Una vegada que el conflicte se soluciona, l'obra finalitza. A diferencia dels textos narratius, les obres dramaturgiques manifesten la seva riquesa a partir dels dialegs i no necessiten a un narrador. En aquestes obres teatrals, la historia es desenvolupa a partir de l'enllac entre els diferents dialegs.

Per a que una obra pugui classificar-se dins del genere de la dramaturgia ha de comptar amb una determinada estructura, en la qual es defineixen tres parts:

Exhibicio del conflicte

Es presenten els personatges, l'escenari i la trama principal que sera el fil conductor de l'obra. El conflicte es l'eix fonamental d'una obra dramatica, sense aquest no pot haver-hi drama. La presentacio d'aquest varia segons l'obra, depenent de la visio del dramaturg pot realitzar-se:

• A partir d'un personatge, com si el problema fos una entitat dintre l'obra
• Des d'un punt de vista que escapi de les voluntats dels personatges de l'obra

Desenvolupament de l'accio

A mesura que avanca l'obra, el conflicte adquireix mes forca i posa a prova els principis o les facultats dels personatges. Tambe dota a l'obra del seu caracter artistic. El pensament dramatic, com a tal, sorgeix d'aquesta contraposicio d'una realitat amb les idees dels personatges i la voluntat que aquests posin per a superar els obstacles de la realitat.

Desenllac de l'accio

Quan el protagonista aconsegueix superar l'obstacle i ja no existeix el conflicte inicial, es dona per finalitzada l'obra. En alguns casos, qui desapareix no es el conflicte en si mateix sino el protagonista de l'obra.

Vinculacio amb altres arts [ modifica ]

Encara que esta fortament vinculada al teatre, la dramaturgia tambe esta present en el cinema i en la televisio . Aixo vol dir que un dramaturg pot ser autor de guions cinematografics i de llibrets de telenovel·la, per exemple. ^[3]

El terme dramaturgia tambe s'aplica a les tasques dels directors, creatius i altres tecnics teatrals. Per tant, es parla de la dramaturgia del director, de l'il·luminador, de l'attrezzista o de l'escenograf fent referencia a la seva lectura particular del text dramatic i la seva aplicacio a l'escenari. ^[4]

Dramaturgia a Espanya [ modifica ]

A Espanya, una serie d'estudiosos i filolegs com Duran , Amador de Rios o el propi Menendez Pelayo van plantejar la necessitat de crear un projecte d'un Teatre Nacional capac de desenvolupar un pont entre el els autors amateurs i el teatre burges del seu temps. Mes tard, ja entrat el S. XX, intel·lectuals i artistes com Rivas, Machado o Casona aborden la reflexio sobre com preservar la continuitat d'aquest empeny de construccio historica i cultural al marge de la seva impronta nacional-burgesa. Aquesta iniciativa es violentament avortada per la guerra civil.

Posteriorment, les condicions socials i politiques del franquisme fan impossible qualsevol intent en aquest sentit. Aixi, per exemple, la prohibicio i desatencio per raons ideologiques de l'obra de Valle-Inclan resulta, com diria ell mateix, paorosament significativa. Arriba la democracia i amb ella un notable impuls en la vida escenica: es crea la Companyia Nacional de Teatre Classic, el Centre Dramatic Nacional i es duu a terme una ambiciosa modernitzacio d'infraestructures i equipaments, tot aixo mentre es va diluint la censura. Tot i aixi, per evitar un delicat debat sobre escenes i identitats es deixa passar, una vegada mes, l'oportunitat de realitzar un projecte cultural de gran envergadura sobre la literatura dramatica espanyola. Aquest seguit d'omissions han comportant multiples carencies i difusions en l'escena espanyola, com l'escassetat d'estrenes del repertori espanyol en l'ultim quart del S.XX. Com a consequencia de tot aixo, ha faltat en l'escenari espanyol un decidit projecte institucional de proteccio, impuls i desenvolupament d'aquest patrimoni. ^[5]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Teatre , obra teatral , espectacle dramatic , lectura dramatitzada
• Drama , tragedia i comedia
• Genere literari
• Tres unitats aristoteliques

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Dramaturgia