Conservacio i restauracio

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
(S'ha redirigit des de: Conservador d'art )
La porta del castell de Krnov el 2001, abans de la restauracio.
La porta del castell de Krnov el 2009, despres de la restauracio.

La conservacio i restauracio es una disciplina dedicada a la preservacio del patrimoni cultural , protegint-lo de la degradacio per tal que estigui disponible per a futures generacions. Les activitats de conservacio inclouen examens, documentacio, tractament i cura preventiva dels objectes tractats. La definicio tradicional del paper del conservador implica l'examen i conservacio de patrimoni cultural fent servir "metodes que resultin eficacos per conservar un objecte en unes en les seves condicions originals durant el maxim temps possible." [1] Tanmateix la definicio del paper del conservador s'ha ampliat incloent la idea d'administracio etica. El conservador aplica algunes directrius etiques simples, com la intervencio minima; l'us de materials apropiats i metodes reversibles, per reduir possibles problemes amb futurs tractaments, usos o investigacions; o la documentacio de tot el treball realitzat.

Historia [ modifica ]

La cura del patrimoni cultural te una llarga historia dins de les tradicions de fixacio i reparacio d'objectes, [2] i en les restauracions d' obres d'art individuals. Durant el segle  xix , els camps de la ciencia i l' art es van comencar a entrellacar cada vegada mes i cientifics com Michael Faraday van comencar a estudiar els efectes nocius del medi ambient a les obres d'art. Louis Pasteur tambe va dur a terme analisis cientifiques sobre la pintura durant aquest periode. [3] Tanmateix, potser el primer intent organitzat de conservar patrimoni cultural va ser la Societat per a la Proteccio d'Edificis Antics del Regne Unit , influida per les publicacions de John Ruskin . La societat va ser fundada per William Morris i Philip Webb el 1877 . Durant el mateix periode un moviment amb proposits similars tambe s'havia desenvolupat a Franca sota la direccio d' Eugene Viollet-le-Duc , un arquitecte frances i teoric, famos per les seves particulars "restauracions" d'edificis medievals.

La conservacio es va comencar a desenvolupar com a camp d'estudi independent a Alemanya , quan el 1888 Friedrich Rathgen es va convertir en el primer farmaceutic a ser contractat per un museu , el Koniglichen Museen de Berlin (Museus Reials de Berlin) . No nomes va desenvolupar una aproximacio cientifica a la cura d'objectes a les col·leccions, sino que tambe va publicar el seu propi "Manual de Conservacio" el 1898 . [4]

Des de 1998, la Universitat Harvard embolica algunes de les estatues valuoses al seu campus amb cobertes impermeables tots els hiverns, per protegir-les de l'erosio provocada per la pluja acida . [5]

Els inicis del desenvolupament de la conservacio en qualsevol area del mon esta connectat normalment amb la creacio de llocs de treballs per a farmaceutics dins de museus. El 1924 el farmaceutic Harold Plenderleith , del Regne Unit , comencava a treballar en el Museu Britanic amb el doctor Alexander Scott al tot just creat Departament de Recerca Cientifica i Industrial, donant aixi naixement a la professio de conservacio al Regne Unit. Aquest departament havia estat creat pel museu per fixar objectes de la col·leccio que s'havien comencat a deteriorar rapidament com a resultat de ser emmagatzemats als tunels subterranis del Metro de Londres durant la Primera Guerra Mundial . El desenvolupament d'aquest departament al Museu Britanic ampliava el focus per al desenvolupament de l'ofici de la conservacio d'Alemanya a la Gran Bretanya, i el 1956 , Plenderleith va escriure un manual significatiu anomenat The Conservation of Antiquities and Works of Art ( La Conservacio d'Antiguitats i Obres d'Art ), convertint-se en un dels llibres de referencia i considerat durant molt de temps com el manual basic dels conservadors.

Als Estats Units el desenvolupament de conservacio es pot localitzar al Fogg Art Museum , on el seu director Edward Waldo Forbes, fomentava la investigacio tecnica i va contractar quimics com Rutherford John Gettens , que va ser el primer farmaceutic estatunidenc en ser contractat per un museu d'art. Va treballar amb George L. Stout , el fundador i primer editor de Technical Studies , amb qui el 1942 va publicar Painting Materials: A Short Encyclopaedia , un altre dels llibres de referencia del sector. Nomes una petita part de les idees i descripcions d'aquest llibre han quedat antiquades. [6]

Posteriorment, a Gran Bretanya es va aprofondir en la creacio de teories de conservacio, facilitant que es creessin els primers organismes internacionals de conservacio. L' Institut Internacional per a la Conservacio ( International Institute for Conservation ), (IIC), es va constituir sota la llei britanica el 1950 com "una organitzacio permanent per coordinar i millorar els coneixements, metodes i normes de treball necessaris per protegir i preservar els materials preciats de tota mena." [6]

El rapid creixement d'organitzacions professionals de conservacio i l'aparicio de publicacions, diaris, butlletins, tant internacionalment com a nivell local, ha encapcalat el desenvolupament de la professio, tant a nivell practic com teoric. Els historiadors d'art i els teorics com Cesare Brandi tambe han tingut un paper significatiu desenvolupant teories de restauracio i conservacio. En aquests darrers anys les preocupacions etiques han estat en el primer pla del desenvolupament en la conservacio. Un dels aspectes mes significatius ha estat l'aparicio del que es coneix com a conservacio preventiva . Aquest concepte es basa en part sobre els estudis iniciats per Garry Thomson al seu llibre The Museum Environment (l'Ambient de Museu) , publicat el 1978 . [7] Thomson va estar relacionatt a la National Gallery de Londres , on va establir un conjunt de directrius o controls ambientals, definint les condicions optimes en que els objectes poden ser emmagatzemats mostrats dins del mateix museu . Tot i que les seves indicacions no es van seguir exactmanet, van servir de base per desenvolupar aquest camp de la conservacio.

A Catalunya, un dels centres mes representatius es el Centre de Restauracio de Bens Mobles de Catalunya , que es troba a Valldoreix , al Valles Occidental . [8]

Etica [ modifica ]

El treball d'un conservator es guiat per estandards etics . Aquests prenen la forma d' etica aplicada . Els estandards etics s'han establert a traves del mon, i s'han escrit directrius etiques nacionals i internacionals, com per exemple el Codi etic i directrius practiques de l' American Institute for Conservation [9] o la guia Ethical issues in conservation , [10] on es proporcionen articles sobre assumptes etics en la conservacio i directrius per a la conducta professional en conservacio i camps aliats; i cartes i tractats que pertanyen a assumptes etics que impliquen la conservacio de patrimoni cultural.

Especialitzacions [ modifica ]

Escola Superior de Conservacio i Restauracio de Bens Culturals de Catalunya

La conservacio es una professio molt amplia que abasta moltes arees especialitzades. Algunes d'aquestes especialitats dins de la conservacio d'art inclouen:

Metodes [ modifica ]

Treball de conservacio preventiva en una paret de roca al Parc nacional de Serra da Capivara .

L'objectiu principal d'un conservador-restaurador es anul·lar o com reduir al minim l'index de deterioracio d'un objecte, aixo es pot aconseguir o a traves de metodes intervencionistes o no-intervencionistes.

Conservacio preventiva [ modifica ]

Molts objectes culturals son sensibles a condicions mediambientals com temperatura , humitat i exposicio a llum natural i ultraviolada . S'han de protegir en un ambient controlat on tals variables es mantinguin dins d'una gamma de nivells restrictius de dany. Per exemple, es necessari protegir les pintures d'aquarel·la de la llum solar per evitar que s'esvaneixin els pigments .

La conservacio preventiva es un element important en les politiques de museus i en el manteniment de col·leccions. Es una responsabilitat essencial dels professionals de museus crear i mantenir un ambient protector per a les col·leccions que gestionen, ja sigui durant el periode d'emmagatzematge, durant l'exhibicio o durant el transport d'objectes. Un museu ha de supervisar amb atencio l'estat de les col·leccions per determinar quan un artefacte requereix un treball de conservacio i els serveis d'un especialista qualificat.

Conservacio intervencionista [ modifica ]

Proces de neteja d'un quadre de Caravaggio

La conservacio intervencionista es qualsevol acte d'un conservador que impliqui una interaccio directa sobre l'objecte analitzat. Aquests tractaments intervencionistes poden implicar netejar, suprimir el vernis , consolidar, fixar, estabilitzar, reparar o fins i tot substituir de parts de l'objecte original. Es essencial que el restaurador justifiqui i documenti tot el proces de treball i els materials utilitzats, per ajudar a resoldre dubtes en futures intervencions. Aquestes accions es duen a terme per diversos motius, com mantenir la seva integritat estetica , estructural o d'estabilitzacio de la mateixa peca.

Una de les normes basiques en processos de conservacio ha estat tradicionalment la idea de reversibilitat, es a dir que totes les intervencions sobre l'objecte haurien de ser plenament reversibles, i l'objecte hauria de ser capac de ser tornat a l'estat en el qual era abans de la intervencio dels conservadors. Tot i ser un dels preceptes basics de la professio, aquesta teoria ha sigut ampliament discutida entre diversos cercles professionals [11] i actualment es considerat per molts com "un concepte borros" . [12] Un altre principi important de la conservacio i restauracio es que totes les alteracions haurien de ser clarament distingibles de l'objecte original. [13]

Laboratori de conservacio [ modifica ]

El Centre de Conservacio Lunder. El personal de conservacio del Smithsonian American Art Museum i la National Portrait Gallery es visible al public a traves de parets de vidre que permeten als visitants veure-hi de primera ma les tecniques que els conservadors del museu fan servir per examinar, tractar i preservar les obres d'art dins del laboratori.

Els conservadors utilitzen de manera rutinaria analisis quimiques i cientifiques per a l'examen i tractament d'obres d'art. Un laboratori de conservacio modern utilitza equips com microscopis , espectrometres , i maquines de raigs x , per entendre millor els objectes i els seus components. Les dades recollides ajuden a decidir els tractaments de conservacio que s'hauran de proporcionar a l'objecte.

Formacio [ modifica ]

Inicialment, la formacio en conservacio es basava en un proces d'autoaprenentatge, on lentament es desenvolupaven les habilitats necessaries per emprendre la seva feina, ja que no estava regulada. Gradualment els estudis de conservacio i restauracio es van anar incorporant a l'ensenyament reglat, pero en branques diverses que donaven lloc a titulacions de diversos nivells. Aleshores, la reivindicacio d'una titulacio unica per accedir a la professio va esdevenir un objectiu preferent. La creacio del Grau en Conservacio restauracio del patrimoni cultural va consolidar l'enquadrament dels estudis de conservacio-restauracio en l'ambit de l'ensenyament superior. A Catalunya els estudis superiors de conservacio restauracio es poden cursar a l' Escola Superior de Conservacio i Restauracio de Bens Culturals de Catalunya [14] i a la Universitat de Barcelona .

La conservacio es un camp interdisciplinari , ja que es treballa basant-se en coneixements provinents de diferents disciplines, com la historia de l'art , l' arqueologia , les ciencies (incloent-hi quimica , biologia , i ciencia de materials ) i l' antropologia , entre d'altres. Tambe han de tenir coneixements de disseny, fabricacio artistica, i d'altres habilitats especials necessaries per a l'aplicacio practica d'aquests coneixements.

Es aixi mateix un camp altament especialitzat que no tan sols requereix el coneixement de les tecniques si no tambe dels criteris i conceptes teorics aplicables per a fer efectiva la preservacio i el gaudi del patrimoni per les generacions futures. Les actuacions dutes a terme per persones mancades de professionalitat i de coneixements especifics poden acabar esdevenint nyaps i actuacions que comportin perdues irreversibles (cas de l' Ecce Homo de Borja )

Documents internacionals de patrimoni cultural [ modifica ]

Any Document Sponsor Text
1931 Carta d'Atenes Congres Internacional d'Arquitectes i Tecnics de Monuments Historics text Arxivat 2011-05-18 a Wayback Machine .
1931 Carta Di Atene Conferenza Internazionale di Atene text Arxivat 2009-05-23 a Wayback Machine . (italia)
1932 Carta Italiana del restauro Consiglio Superiore Per Le Antichita e Belle Arti text Arxivat 2009-05-23 a Wayback Machine . (italia)
1933 Carta d'Atenes IV CIAM text (angles)
1956 Recomanacio de Nova Deli IX UNESCO text Arxivat 2008-05-14 a Wayback Machine ., text Arxivat 2008-05-13 a Wayback Machine . (angles)
1962 Recomanacio de Paris XII UNESCO text Arxivat 2008-05-13 a Wayback Machine . (angles)
1964 Carta de Venecia II International Congress of Architects and Technicians of Historic Monuments text Arxivat 2009-07-06 a Wayback Machine ., text Arxivat 2009-07-06 a Wayback Machine . (angles)
1964 Recomanacio de Paris XIII UNESCO text Arxivat 2008-05-13 a Wayback Machine . (angles)
1967 Normes de Quito OAS text (castella)
1968 Recomanacio de Paris XV UNESCO text Arxivat 2008-05-13 a Wayback Machine . (angles)
1972 Convencio de Paris XVII UNESCO text (angles)
1972 Recomanacio de Paris XVII UNESCO text Arxivat 2008-05-14 a Wayback Machine . (angles)
1972 Carta Italiana del Restauro text Arxivat 2009-05-23 a Wayback Machine . (italia)
1972 Declaracio d'Estocolm UNEP text Arxivat 2015-03-14 at the Library of Congress (angles)
1974 Resolucio de Santo Domingo Interamerican Seminar on the Conservation and Restoration of the Architectural Heritage of the Colonial and Republican Periods - OAS text (portugues) , text [ Enllac no actiu ] (portugues)
1975 Declaracio d'Amsterdam Congress on the European Architectural Heritage text Arxivat 2008-07-25 a Wayback Machine . (angles)
1975 Carta Europea de Patrimoni Arquitectonic Consell d'Europa text Arxivat 2008-07-25 a Wayback Machine . (angles)
1976 Carte de Turisme Cultural , Brussel·les International Seminar on Contemporary Tourism and Humanism text (angles)
1976 Recomanacio de Nairobi XIX UNESCO text Arxivat 2008-05-13 a Wayback Machine . (angles)
1977 Carta del Machu Picchu text (portugues) , text [ Enllac no actiu ] (portugues) , text Arxivat 2009-08-24 a Wayback Machine . (Spanish), ref Arxivat 2012-03-11 at Archive.is (castella)
1981 Carta de Burra , ( Australia ) ICOMOS text Arxivat 2008-05-12 a Wayback Machine . (angles)
1982 Carta de Florencia ICOMOS : Historic Gardens text , text Arxivat 2011-09-28 a Wayback Machine . (angles)
1982 Declaracio de Nairobi UNEP text Arxivat 2009-02-18 a Wayback Machine .
1982 Declaracio de Tlaxcala ICOMOS text Arxivat 2008-05-17 a Wayback Machine .
1982 Declaracio de Mexic World Conference on Cultural Policies - MONDIACULT text , text
1983 Declaracio de Roma ICOMOS text Arxivat 2008-05-17 a Wayback Machine .
1987 Carta della conservazione e del restauro degli oggetti d'arte e di cultura text (italia)
1987 Carta de Washington ICOMOS text , text
1989 Recomanacio de Paris XXV UNESCO text
1990 Carta de Lausana ICOMOS / ICAHM text , text
1994 Document de Nara UNESCO / ICCROM / ICOMOS text , text
1995 Recomanacio Europea Consell d'Europa text (Rec(95)3E),

text (Rec(95)9E)

1996 Declaracio de San Antonio ICOMOS text Arxivat 2008-05-17 a Wayback Machine .
1997 Declaratio de Sofia XI ICOMOS or XXIX UNESCO text
1997 Carta de Mar del Plata Mercosul text [ Enllac no actiu ] (portugues) , text [ Enllac no actiu ] (portugues) , text Arxivat 2011-07-06 a Wayback Machine . (Spanish), text [ Enllac no actiu ] (castella)
2000 Carta de Cracovia text (italia)
2002 Declaration de Cartagena d'Indies , Colombia Conselho Andino , OAS text
2003 Recomanacio de Paris XXXII UNESCO text

Centres de restauracio [ modifica ]

Instituts de patrimoni [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Conservacio i restauracio
  1. ↑ Walston, S. 1978. p.9 The Preservation and Conservation of Aboriginal and Pacific Cultural Material in Australian Museums. ICCM Bulletin Vol 4 no. 1. Desembre de 1978. Institute for the Conservation of Cultural Materials (Inc)
  2. ↑ Pye, E, 2001. Caring for the Past: Issues in Conservation for Archaeology and Museums. London: James and James
  3. ↑ Stoner, Joyce Hill. 2005. p. 41. “Changing Approaches in Art Conservation: 1925 to the present” in (Sackler NAS Colloquium) Scientific Examination of Art: Modern Techniques in Conservation and Analysis. Proceedings of the National Academy of Sciences. http://books.nap.edu/openbook.php?record_id=11413&page=41
  4. ↑ Gilberg, Mark. (1987) Friedrich Rathgen: The Father of Modern Archaeological Conservation. Journal of the American Institute for Conservation, Vol. 26, No. 2 (Autumn, 1987), pp. 105-120 http://cool.conservation-us.org/coolaic/jaic/articles/jaic26-02-004_2.html Arxivat 2011-10-08 a Wayback Machine .
  5. ↑ " Art Under Wraps ", ' Harvard Magazine , March-April 2000
  6. ↑ 6,0 6,1 Stoner, Joyce Hill. "Changing Approaches in Art Conservation: 1925 to the present"
  7. ↑ Museum Environment (2nd Edition), 1986, by Garry Thomson CBE ISBN 978-0-7506-2041-3
  8. ↑ Josep Maria Xarrie i Rovira. Restauracio d'obres d'art a Catalunya: quatre generacions i un noble ofici : conservacio i restauracio del patrimoni cultural moble (1892-2001) . L'Abadia de Montserrat, 2002, p. 113?. ISBN 9788484154327 [Consulta: 18 abril 2011].  
  9. ↑ Code of Ethics and Guidelines for Practice
  10. ↑ Ethical issues in conservation
  11. ↑ Andrew Oddy and Sara Carroll (eds). 1999. Reversibility - Does it Exist? British Museum Occasional Paper Number 135. London: British Museum.
  12. ↑ p. 185. Munoz-Vinas, Salvador. 2005. Contemporary Theory of Conservation. London: Elsevier/Butterworth Heinemann.
  13. ↑ ≪ ICOM-CC Consell Internacional de Comite de Museus per a la Conservacio ≫. Arxivat de l' original el 2007-09-27. [Consulta: 14 agost 2010].
  14. ↑ Escola Superior de Conservacio i Restauracio de Bens Culturals de Catalunya
  15. ↑ ≪ Presentacio ≫. Revista Rescat . Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya , des 2010. [Consulta: 18 abril 2011].

Enllacos externs [ modifica ]

Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Conservacio_i_restauracio&oldid=33283482 ≫