El
I Congres Internacional de la Llengua Catalana
se celebra a
Barcelona
del dia
13
al
18 d'octubre
de
1906
. L'organitza i el presidi
Antoni M. Alcover
, assessorat per
Bernhard Schadel
. El seu objectiu principal fou orientar els estudis sobre la
llengua catalana
per a redactar la gramatica de la llengua catalana, pero els actes es convertiren una manifestacio d'adhesio col·lectiva a la llengua catalana i en un plebiscit a favor de la codificacio definitiva de l'idioma. A banda de l'augment del prestigi del catala, el principal fruit del Congres fou la rapida
codificacio
ortografica i gramatical del catala.
Context historic
[
modifica
]
Durant l'epoca del
Modernisme
aparegueren arreu dels Paisos Catalans, pero sobretot a
Catalunya
, una serie d'iniciatives d'institucionalitzacio i modernitzacio cultural al marge del mon oficial espanyol de la
Restauracio
, com l'aparicio de l'
excursionisme cientific
al voltant de diferents centres, els
congressos de jurisconsults
i de metges de llengua catalana, el congres universitari catala, els
Estudis Universitaris Catalans
, l'
Obra del Diccionari
(impulsada per Alcover), el periodisme catala, les col·leccions de l'
Editorial l'Avenc
, etc. I la darrera d'aquestes iniciatives col·lectives de redrecament nacional i la que pel caracter transversal podia obtenir mes suport popular malgrat el caire cientific fou el
I Congres Internacional de la Llengua Catalana
sota el titol ≪Aixeca't i parla≫.
Les circumstancies politiques en que se celebra el Congres van ser la promulgacio de la
Llei de Jurisdiccions
[1]
despres de la suspensio de garanties constitucionals a Barcelona, que uniren el catalanisme en la
Solidaritat Catalana
i feren que la celebracio del congres esdevingues encara mes un acte patriotic. La
Lliga Regionalista
tambe l'aprofita per fer publica la politica cultural
noucentista
que aplicaria despres.
Participacio
[
modifica
]
Comissio tecnica: des de l'esquerra,
Jaume Algarra i Postius
,
Jaume Masso i Torrents
,
Antoni Rubio i Lluch
,
Josep Pijoan i Soteras
i
Joaquim Casas i Carbo
(hi manca Antoni M. Alcover i hi sobra Algarra, d'una altra comissio)
Assistiren al Congres mes de 3.000 congressistes, entre individus i representants de corporacions, procedents de tots els Paisos Catalans, gairebe tots no linguistes, quantitat que hauria estat mes grossa si s'haguessin admes prop de 2.000 inscripcions rebutjades fora de termini. La participacio social en el Congres va fer que, sobretot en els actes no estrictament academics, esdevingues un acte d'afirmacio nacional i de retrobament dels paisos de llengua catalana. Aquest exit de la convocatoria fou un testimoni del gran avanc i de la irreversibilitat de la recuperacio de l'us social de la llengua catalana des del comencament de la
Renaixenca
(
1833
) i significa un plebiscit nacional a favor dels linguistes que havien de dur a terme la
codificacio
de la llengua catalana i a favor de la
normalitzacio linguistica
. El Congres tambe fou l'avinentesa en que
Pompeu Fabra
s'acaba de fer coneixer publicament.
Com a representants dels diferents
pobles de llengua catalana
, segons l'expressio emprada al Congres, cal citar, a mes dels altres congressistes i entitats i dels membres de la comissio tecnica, del Principat de Catalunya,
Ramon d'Abadal
,
Joan Bardina
,
Maria Grandia
,
Angel Guimera
,
Joan Maragall
,
Pompeu Fabra
,
Manuel de Montoliu
,
Enric Prat de la Riba
,
Joan Rubio i Bellver
,
Joaquim Ruyra
; del Pais Valencia en qualificatiu d'honoraris,
Teodor Llorente
,
Lluis Fullana
Fausti Barbera Marti
,
Vicent Mancho Soriano
i
Vicent Greus i Roig
d'
Alginet
, aleshores magistrat de l'audiencia de Barcelona
[2]
i l'associacio
Lo Rat Penat
; de les Balears
Joan Alcover i Maspons
,
Gabriel Alomar i Villalonga
,
Miquel Costa i Llobera
,
Mateu Obrador i Bennassar
,
Angel Ruiz i Pablo
i
Llorenc Riber
; de la Catalunya Nord,
Juli Delpont
i
Esteve Caseponce
; de l'Alguer,
Antoni Ciuffo
i
Joan Palomba
.
Participaren en el Congres els cientifics estrangers
Korosi Albin
(Budapest),
Adolfo Bonilla y San Martin
(Madrid),
Goran Bjorkmann
(Estocolm),
Dimitrios Bikelas
(Atenes),
Joseph Calmette
(Dijon),
Albert Counson
(Halle),
Prosper Estieu
(Raissac-sobre-Lampy, Llenguadoc),
Arturo Farinelli
(Innsbruck),
Raymond Foulche-Delbosc
(Paris),
Pier Enea Guarnerio
(Mila),
Aniceto Gocalves Vianna
(Lisboa),
Fritz Holle
(Berlin),
Marcelino Menendez Pelayo
, membre de la presidencia honoraria,
Ramon Menendez Pidal
(Madrid),
Alfred Morel-Fatio
(Paris),
Kristoffer Nyrop
(
Gentofle
, Copenhage),
Antonin Pikhard
(Praga),
[3]
Antonio Restori
(Messina),
Huch A. Rennert
(Filadelfia),
Antonino Salinas
(Palerm),
Bernhard Schadel
(Halle),
Jean-Joseph Saroihandy
(Versailles),
Karl Vollmoller
(Dresden) i
Eberhard Vogel Muller
(Aquisgra).
Transcendencia
[
modifica
]
Una primera consequencia de la celebracio del Congres fou l'augment del prestigi del catala. Una altra fou la fundacio de la
Seccio Filologica
de l'
Institut d'Estudis Catalans
, un cop obtinguda la victoria electoral per la coalicio
Solidaritat Catalana
, per
Enric Prat de la Riba
, el qual s'envolta com a col·laboradors d'organitzadors del Congres (
Antoni Rubio i Lluch
,
Jaume Masso i Torrents
,
Joaquim Casas-Carbo
i
Josep Pijoan i Soteras
). Prat de la Riba al Congres havia homenatjat publicament el seu president, Antoni M. Alcover, i despres el nomena president de la Seccio Filologica i a Pompeu Fabra, membre de la Seccio, gracies a la qual cosa pogue fixar la llengua moderna. L'Institut d'Estudis Catalans l'any
1913
aprova les
normes ortografiques
i despres la
gramatica de Pompeu Fabra
(
1918
) i el
Diccionari General de la Llengua Catalana
(
1932
), obra tambe d'aquest linguista.
Una altra consequencia del Congres fou que l'ortografia, la gramatica i el diccionari oficials es pogueren difondre sense gairebe gens d'oposicio arreu dels Paisos Catalans. A consequencia d'aixo es produi un gran avanc del catala en tots els ambits. Mes endavant, durant la
dictadura franquista
, l'acceptacio d'aquestes normes tambe feu possible l'ensenyament clandesti del catala i que, acabada la dictadura, es produis una rapida i intensa represa gracies a l'extensio de l'alfabetitzacio en catala aconseguida i pel prestigi que aquesta havia donat a l'idioma.
Al principi, el tema del Congres havia de ser la sintaxi, pero, per la manca d'especialistes del pais, s'amplia a tota la gramatica i despres a tota mena de questions relacionades amb el catala, i esdevingue internacional. Les comunicacions es distribuiren en tres seccions, la filologico-historica, la literaria i la social-juridica. Es presentaren treballs d'historia social de la llengua (substrat, adstrat, expansio, etc.), dialectologia, fronteres linguistiques, terminologia i llenguatges d'especialitat (juridic, arquitectura i construccio, medicina, filosofia), situacio sociolinguistica, interferencia linguistica, morfologia, sintaxi, lexicografia, fonetica i prosodia, ortografia, etimologia, traduccio, periodisme, pedagogia, demografia, jurisprudencia, etc. Coincidint amb el Congres se celebra tambe una exposicio del llibre en catala des de la Renaixenca.
Foren especialment importants les comunicacio de
Bernhard Schadel
titulada
Sobre l'avenir dels estudis linguistics catalans
, que inclogue la necessitat d'un atles linguistic catala; la dels mallorquins
Joan Aguilo
i
Antoni Riera
amb el primer mapa del territori de llengua catalana i la primera estadistica dels seus parlants; la de
Josep Bertran i Musitu
referida als drets linguistics dels catalanoparlants i a l'obligacio de l'Estat espanyol de protegir i fomentar la llengua catalana; la de Joaquim Casas-Carbo titulada
Manera com se reforcaran i consolidaran els vincles de solidaritat natural entre els pobles de llengua catalana assegurant-se l'avenir de la nostra literatura
; la de Pompeu Fabra amb un dels seus conjunts d'assaigs ortografics mes interessants; i la d'Enric Prat de la Riba titulada
Importancia de la llengua dins del concepte de la nacionalitat'
.
El llibre
Primer Congres Internacional de la Llengua Catalana
recull tota la informacio relacionada amb el Congres, incloses les intervencions dels ponents i les esmenes de les persones que en presentaven, amb la indicacio de si eren admeses o no pels ponents.
[4]
Entre aquestes intervencions cal destacar
Questions d'ortografia catalana
, on es parla de la proposta d'accentuacio grafica de Pompeu Fabra, la qual estava dividida en cinc parts:
La lletra h
,
La l palatal
,
La r muda
, L'accentuacio grafica,
La lletra c
i Varia.
[2]
Els actes no academics del Congres consistiren en la sessio inaugural, al
Teatre Principal
; la inauguracio de l'exposicio del llibre catala, al
Palau de Belles Arts
; una festa exterior al
Parc Guell
, amb musica popular i sardanes; una Festa del Teatre Catala, al
Teatre Principal
; una Festa de musica popular; un dinar per als congressistes estrangers al
Tibidabo
, amb la inauguracio d'una lapida dedicada a
Jacint Verdaguer
; la sessio de cloenda; una recepcio al
Salo de Cent
, de la
Casa de la Ciutat
; excursions a diferents poblacions; i una recepcio a l'
Ateneu Barcelones
.
Enllacos externs
[
modifica
]