Meritxell Cucurella-Jorba , el digraf del?desitx, va neixer a Pierola el 26 de setembre de 1973, el mateix dia, salvant un escull d’anys, que va morir, segurament matant-se, Walter?Benjamin?a Portbou, i el mateix dia exacte que, per causes poc clares, es va calar foc a l’apartament de Roma on vivia?Ingegorb?Bachmann, que va morir tres setmanes despres.

Va estudiar filologia catalana a la Universitat de Barcelona (1992-1996). No sabia?per que?estava estudiant el que estava estudiant, pero en aquell magne edifici es feia dificil pensar en questions practiques. Les xerrades al bar i al claustre van ser vitals per creixer i comencar a questionar-s’ho tot.?En paral·lel als anys universitaris, es va formar al Col·legi del Teatre i a l’Estudi General de Dramaturgia (Sala Beckett). Tambe va rebre formacio teatral a Prima del?Teatro, a San?Miniato?(Italia). Tot seguit va cursar el Master d’escriptura per a cinema i televisio a?la Universitat?Autonoma de Barcelona (1997-1998), amb practiques?a la RAI de?Napols. Durant anys va treballar com a linguista.

El seu primer barri barceloni va ser la Bordeta. El 1998 fa el primer recital en un local del passatge d’Escudellers que ja no existeix. El 1999 crea el primer espectacle?parapoetic, Punxa’m , i l’estrena en un local del carrer Abaixadors que tampoc no existeix. Va presentar els poemes que havia escrit per a l’espectacle a un premi, el va guanyar, i va representar la ciutat de Barcelona a la Biennal de Joves Creadors d’Europa i el Mediterrani (Sarajevo): una gran torre de Babel on l’entesa es vehiculava a traves del ball.

Es va instal·lar al Raval en un moment d’efervescencia maxima. Un dia li van obrir les portes d’un local buit del carrer de?Ferlandina?i dos dies despres havia conceptualitzat l’(H)original. Els passos fundacionals eren acrates i felicos i poc?parctematitzats, com el barri que l’acollia: s’hi feien concerts, espectacles teatrals, exposicions i, per sobre de tot, s’hi recitava, s’hi llegia i s’hi respirava poesia. Va crear la figura del Poeta(h) resident i editava un?fanzin. Es va allunyar del barri i de la gestio del local i va seguir recitant en altres indrets de la ciutat (el taller de?Pepe?Otal, l’Antic Teatre, la Capella, el CCCB, i un llarg etcetera) i d’arreu. Despres d’un periple fora de ciutat, es va instal·lar a l’Eixample.

Des de la publicacio del primer llibre a?Emboscall, Nomada de tu. Un quadern (2003), la seva obra ha tingut una relacio molt estreta amb altres disciplines artistiques. Amb el mateix editor, Jesus Aumatell, publicaria nuar (2004), precedit d’un proleg de Xavier?Antich.?El 2000 va coneixer els editors Felix i Alfred?Arola, amb qui l’uniria un prolific i estret vincle editorial i personal. A redos d’Arola?va contribuir a la creacio de la revista teatral Hamlet. Amb ells publicaria Pare nostre que esteu en el cel (2003), Insurreccio, o no (2005) i Mentida (2020), les traduccions de?Palladini?(2006) i?Sinisterra?(2008), Els amants de Sarajevo (2004) i desamar (2005), El peixet?Federico? (2015), i els llibres que vindran.?El 2003 va coneixer Xavier?Basiana, un arquitecte i mecenes al marge de tothom i activista del barri de la Sagrera, i les seves energies es van unir. El 2005 s’inauguraria artisticament la sala de maquines de la Nau?Ivanow?amb el festival Per(versos), en homenatge a J.V. Foix.

Van seguir anys de presencia molt activa en festivals internacionals i nacionals fins que va deixar enrere la ciutat i es va instal·lar lluny de tot, pero mantenint una activitat sense aturador. El 2008 va guanyar el Premi Pollenca de Poesia amb Intemperancia roig ences , avui exhaurit. El mateix any va tirar endavant Delicadeses. Art de tros. La radicalitat de la proposta i l’alt nivell estetic d’aquest?antifestival?el van situar en la primera linia de foc de les poetiques d’alt risc. El 2011 va rebre el Primer Premi a la Creativitat en Arts Esceniques de la Federacio d’Ateneus de Catalunya.

Tambe el 2008 va posar en marxa PARNAS (Poesia Apassionada Rimada-i-No Acrata i Salvatge), sessions de poesia i musica improvisada on s’homenatgen poetes admirats, com Palau i Fabre, Barcelo, Vinyoli, Papasseit o Ferrater, i poetes vius com Carles Hac Mor. Els vincles entre poesia i musica van creixer fins que va muntar el grup Folls i nocturns, recitant musica i cantant poesia. La llista de musics amb qui ha col·laborat es llarguissima.

El 2016 va crear, amb Meritxell?Gene?i Heura?Gaya, un espectacle molt aplaudit i amb una llarga vida: AMOR. Arrels, branques i fulles. El mateix any va rebre el Premi Jordi?Domenech?de traduccio de poesia amb Clinica de l’abando , d’Alda?Merini, i va tenir la sort de compartir aventura editorial amb dos amics, Toni Clapes i Victor Sunyol. El 2019 va crear, amb Joana Gomila i Celeste?Alias, (les) Brossa, un espectacle irreverent a partir de l’obra i la figura de Joan Brossa.

Continua escrivint poesia i teatre, traduint (Merini,?Ginzburg, D’Arzo,?Camurri, Zannoni), preparant xerrades i tallers i conceptualitzant espectacles i festivals. Es jurat de premis de poesia. El bloc del?desitx?es un laberint on els fils de l’art i la creacio s’enreden i es desenreden en un moviment no previsible.?Llaura cada dia el full en blanc, com un pages. Es lleva abans que surti el sol, per avancar-se a la llum. Atia encara el seu activisme extrem, apassionat i apassionant. Obre camins.