Hom hi juga en una pista rectangular, de sol dur, exterior o interior, de 18 m de llargada per 9 d’amplada, dividida en dues parts iguals per la xarxa. La pilota, entre 65 i 67 cm de circunferencia i entre 260 i 280 g de pes, pot esser colpejada amb les mans o amb qualsevol part del cos. Cap jugador no pot tocar la pilota dues vegades seguides ni cap equip passar-se-la mes de tres vegades sense enviar-la al camp contrari. El fet de tocar la pilota a terra significa un punt en contra de l’equip que havia de tornar-la. Els partits acaben quan un equip ha guanyat tres jocs o sets. El voleibol fou inventat als EUA el 1895, pero fins el 1917 no arriba a Europa. El 1947 fou fundada a Paris la Federation Internationale de Volleyball (FIVB), organisme que regeix aquesta practica esportiva i que al final del 1998 modifica la reglamentacio vigent amb la intencio d’agilitzar els partits. Els canvis mes rellevants foren la introduccio d’un nou sistema de puntuacio i la creacio d’un nou tipus de jugador, anomenat lliure . Fins aquesta data calia disposar del servei per a tenir opcions de puntuar, pero amb l’aplicacio de les noves regles totes les jugades puntuen, es a dir, l’equip que s’imposa en cada jugada suma un punt i te el servei al seu favor. Un equip guanya un set quan aconsegueix sumar 25 punts o mes (abans 15) i en te dos d’avantatge sobre el contrari. En cas de jugar-se un cinque set el guanyador sera l’equip que primer sumi 15 punts. Sempre que l’equip receptor del servei guanya un punt els seus jugadors roten les seves posicions en la pista, cap a l’esquerra, abans de posar la pilota en joc. El jugador que fa de lliure , sempre el mateix al llarg d’un partit i vestit amb una samarreta diferent de la dels seus companys, no pot ocupar mai les posicions davanteres, que queden delimitades per una linia paral·lela a la xarxa i a 3 m d’aquesta. Cap jugador que ocupi, per torn en les rotacions, una posicio defensiva pot colpejar la pilota cap el camp contrari dins de la zona d’atac que delimita la linia de 3 m. Els campionats mundials impulsats per la FIVB comencaren el 1949, amb periodicitat quadriennal; els equips femenins hi participen des del 1952. Equips masculins i femenins figuraren per primera vegada en el programa olimpic el 1964. El voleibol fou introduit a l’Estat espanyol cap a la meitat dels anys cinquanta, i els anys seixanta hom comenca els campionats de Copa i de Lliga. Als Paisos Catalans, dels equips pioners que sobresortiren en aquest esport cal esmentar l’Hispanofrances, el Picadero, l’ACD Bombers de Barcelona, el Cornella i el Santa Coloma, a Catalunya; el Son Amer, de Palma, i el Tormo Barbera, de Xativa. Posteriorment, la creacio de seccions de voleibol dins dels grans clubs i la professionalitzacio van fer minvar el protagonisme d’aquests primers clubs, molts dels quals acabaren desapareixent o essent absorbits. En les competicions internacionals, els darrers anys han dominat paisos com Italia, Russia, Cuba i el Brasil.