Situada a la vora del Huangpu, a l’estuari del Iang-Tse, es un dels ports i centres comercials mes grans de l’Orient. Desenvolupada sota la influencia occidental i el regim de concessions internacionals, tingue una rapida expansio demografica i economica, i al costat de la funcio comercial es desenvoluparen les activitats industrials i financeres. Es la ciutat mes gran de la Xina i el vuite port del mon. De la ciutat, destaquen sobretot el Temple del Deu de la Ciutat i els seus barris adjacents, que formen el nucli de la ciutat historica, la zona del Bund, a la riba occidental del Huangpu, al llarg de la qual s’arrengleren edificis institucionals i delegacions d’empreses occidentals de finals del segle XIX i principis del segle XX, i el nou districte litoral de Pudong, on des del 1990 hom ha construit els gratacels que l’identifiquen, i que constitueix el primer centre financer de la Xina. Actualment la industria ocupa el primer lloc, i practicament hi son representades totes les branques de la industria moderna: hi ha refineria de petroli, industries textils (del coto, la llana i la seda), siderurgiques, drassanes, de conserves de peix, modernes instal·lacions arrosseres, oleicoles (soia), quimiques, de fertilitzants, farmaceutiques, del plastic i del vidre. Te aeroport internacional. Centre d’ensenyament superior.

D’origen incert, al segle XI esdevingue un important centre comercial de l’imperi dels Song, pero el seu desenvolupament actual arrenca de l’ocupacio britanica durant la guerra de l’Opi ?(1841) i del tractat de Nanquin (1842), a consequencia del qual la ciutat s’obri al comerc internacional i s’hi instal·laren concessions estrangeres (britanica, francesa, nord-americana), agrupades mes tard en una concessio internacional, al voltant de la qual es formaren barris xinesos habitats, en condicions penoses, per camperols immigrats de l’interior que fugien de la rebel·lio dels Taiping (1851-64). El 1920 hi nasque el partit comunista xines, i el 1927, ocupada per les tropes de Chiang Kai-shek , sofri una gran repressio. El 1932 i novament el 1937 fou ocupada pels japonesos, que el 1941 anul·laren les concessions estrangeres. Alliberada de l’ocupacio nipona (1945), torna a la sobirania xinesa, i a partir del 1949 experimenta un extraordinari creixement demografic i industrial.

Des de l’adopcio del sistema capitalista impulsat pel govern comunista xines (1978), Shanghai ha esdevingut un dels principals focus del creixement accelerat de la Xina contemporania, tot i que no fou fins el 1984 que accedi a l’estatus de Zona Economica Especial (conjunt de territoris i nuclis on s’apliquen els mecanismes de l’economia de mercat lliure sense les regulacions que existeixen a la resta de la Xina). L’any 2010 hom hi celebra l’Exposicio Universal, amb el lema ‘Una ciutat millor per viure millor’. Per tal de rellancar l’economia, al setembre del 2013 el govern xines declara Shanghai zona de lliure comerc.