Enginyer industrial i professor a l’Escola Tecnica d’Enginyers Industrials de Barcelona (1965-69), fou president de l’Associacio d’Enginyers Industrials de Catalunya (1989-92) i de diverses empreses. Fundador de l’Institut Catala de Tecnologia i de l’Institut Catala d’Inspeccio i Control Tecnic.

El 1975 s’afilia a Convergencia Democratica de Catalunya i el 1984 entra al consell nacional d’aquest partit. Diputat al Parlament de Catalunya des del 1992 i secretari adjunt del consell executiu el 1995, en 1996-2000 ocupa la secretaria general de CDC, en substitucio de Miquel Roca i Junyent. Fou un dels principals impulsors de la Declaracio de Barcelona, document elaborat conjuntament entre CiU, el Partit Nacionalista Basc i el Bloque Nacionalista Galego, que advocava per un replantejament de les relacions entre les diferents nacions de l’Estat espanyol en un sentit mes pluralista. President de la Fundacio Ramon Trias Fargas des d’aquest any, a l’octubre del 2002 abandona CDC per discrepancies amb la cupula del partit sobre les relacions amb el Partido Popular. Pel novembre crea la plataforma Catalunya 2003, que agrupava personalitats independents afins al nacionalisme, formacio que concorregue amb Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions al parlament de Catalunya el novembre d’aquest any. Dins del govern tripartit que en sorti, Esteve fou nomenat conseller de comerc, consum i turisme. Cessa en aquest carrec l’octubre de 2004 a causa de la malaltia terminal de la qual mori uns mesos mes tard.