La geografia

El territori, muntanyos, es compres dins el sistema del Drakensberg, el qual arriba als 3.660 m en el pic Cathkin, al NE, i es format per una serie d’altiplans, baixos al NE, W i SW i alts al centre i NE. A les altes valls del NE, travessades pel curs superior de l’Orange i el Tugela, el sol, volcanic, es molt fertil, pero poc conreat, mentre que en el baix altipla de l’W el sol es pobre, a causa de l’erosio continuada. El clima, arid, temperat per l’altitud, registra una sensible oscil·lacio diurna i estacional; les temperatures varien entre 34°C i 16°C; les precipitacions son variables (2.000 mm anuals al NE i 500 mm anuals a l’W).

Lesotho es un pais pobre, amb molt pocs recursos naturals. L’economia es basa en l’agricultura i la ramaderia, les quals ocupen el 83% de la poblacio activa i proporcionen el 20-30% del PIB; els conreus (blat, blat de moro, melca, civada, llegums) ocupen nomes el 13% de la superficie. Els fenomens d’erosio i la calamarsa son la causa de la feble productivitat del sector primari, la qual cosa, juntament amb la manca de capitals, fa que la meitat de la poblacio activa emigri temporalment a treballar a les mines i granges de la Republica de Sud-africa. La industria, que aporta el 6% del PNB, es practicament inexistent, pero el pais te notables riqueses potencials, com les importants reserves hidrauliques que li proporcionen l’Orange i els seus afluents. La mina de diamants de Letseng-la-Terai, explotada des del 1977, fou tancada el 1982, a causa de la recessio mundial de diamants. Aixo afecta seriosament l’economia del pais, ja que les exportacions de diamants representaven la meitat del valor de les exportacions. La practica manca de linies ferries (nomes dos quilometres de longitud) i l’escassetat de carreteres limiten el comerc interior; l’exterior (exportacio de llana, moher, pell i bestiar i importacio de cereals i productes manufacturats) s’orienta cap a Sud-africa i la CEE. El turisme hi es important. Les reserves procedents dels emigrants a Sud-africa constitueixen aproximadament la meitat del PNB de Lesotho. La unitat monetaria es el loti.

La poblacio (45 h/km 2 ) es concentra (2/3) als baixos altiplans. El coeficient de creixement anual es del 21,6‰. Amb un index d’urbanitzacio del 6%, es un dels estats mes rurals del mon. Practicament la totalitat de la poblacio pertany a l’etnia sotho. L’angles i el sotho son les llengues oficials i aproximadament un 80% de la poblacio es cristiana. L’unica ciutat important es Maseru. Lesotho es una monarquia hereditaria, membre del Commonwealth. Del del 1970 la constitucio del 1966 es suspesa. Lesotho es membre, a mes del Commonwealth, de l’ONU i de l’OUA.

La historia

Habitat primitivament per tribus sans, durant els seglees XVI i XVII algunes tribus bantus ocuparen l’alt Orange, i, unificats pel rei Moshoeshoe, resistiren, amb ajut dels anglesos, als zulus i als boers. Protectorat (1868) de la colonia britanica del Cap, annexat (1871) a aquesta, una revolta (1880-83) restabli Lesotho com a protectorat sota la monarquia bantu. Aixo li permete d’escapar de l’annexio a la Unio Sud-africana, de la qual, pero, depenia totalment. El 1965 se celebraren eleccions que, amb suport de Pretoria, guanya el Partit Nacional Basuto (PNB), conservador i pro-sud-africa, el qual agrupa els caps de tribu tradicionals que els britanics havien protegit; pero tenia el Congres Nacional de Basuto (CNB), nacionalista i progressista, a l’oposicio. La independencia fou proclamada el primer d’octubre de 1966, i el president del PNB, Leabua Jonathan, fou elegit primer ministre del rei Moshoeshoe II i implanta una politica de submissio a Sud-africa i de forta repressio a l’interior. Despres de la victoria electoral del Congres Nacional Basuto (CNB) el 1970, Jonathan implanta un regim dictatorial. A la segona meitat dels anys setanta el regim de Leabua Jonathan impulsa l’emancipacio economica i politica del pais respecte a Sud-africa, republica amb la qual tingue diverses tensions relatives a l’estat de Transkei, no reconegut per Lesotho. S'establiren relacions diplomatiques amb els paisos socialistes, pero posteriorment s’intenta un acostament a Sud-africa com a resposta a la creixent activitat guerrillera del Lesotho Liberation Army, d’esquerra, tot i l’ajut del govern de Lesotho als refugiats de l’African National Congress. El 1986 el cap de l’exercit, general Justin Lekhanya, derroca el primer ministre Leabua Jonathan, instaura un consell militar i transferi els poders executiu i legislatiu al rei Moshoeshoe II, el qual deixa de prestar suport a l’ANC i expulsa els refugiats sud-africans. Despres d’aquestes accions, el govern sud-africa, acusat d’estar darrere del cop d’estat, aixeca les seves sancions economiques a Lesotho i signa acords de cooperacio amb el nou regim que, per la seva banda, s’abstingue de participar en les condemnes de l' apartheid procedents de la gran majoria d’estats africans. Sempre a merce dels interessos del poderos vei sud-africa i mancat gairebe en absolut de recursos propis, Lesotho hague de combinar amb Sud-africa el programa d’explotacio de recursos hidraulics. D’altra banda, el govern es veie implicat en un escandol financer que acaba amb l’expulsio del pais dels periodistes. En un intent de consolidacio, el general Lekhanya expulsa del pais el rei Moshoeschoe II (marc del 1990), que reemplaca, el novembre seguent, pel fill d’aquest, entronitzat amb el nom de Letsie III. Lekhanya nomena tambe una assemblea constituent amb la missio de preparar l’adveniment de la democracia. El 1991, el coronel Elias Ramaena protagonitza un cop d’estat, pero garanti la continuitat de la transicio a la democracia. En les primeres eleccions lliures, celebrades el 1993, l’opositor Partit del Congres de Basutholand derrota el monarquic Partit Nacional de Basutholand, i el seu lider, Ntsu Mokhehle, fou nomenat primer ministre. Mokhehle hague de fer front a una dificil situacio economica, originada per les males collites i per l’acomiadament dels miners sotho que treballaven a Sud-africa. Els sindicats i els militars protagonitzaren algunes protestes, i a l’agost del 1994 el rei Letsie III dissolgue el govern i aboli la constitucio. La pressio dels paisos veins fou suficient perque, el 1995, es restaures la legalitat, i perque Letsie III abdiques en el seu pare Moshoeshoe II. La mort en accident del monarca, al gener del 1996, torna el comandament de l’estat a Letsie III, i origina un fort debat sobre la continuitat de la monarquia i, fins i tot, sobre la mateixa existencia de Lesotho. La situacio politica del pais passa per greus tensions des que el 1997 el primer ministre Ntsu Mokhehle trenca les relacions amb el seu partit, el Partit Nacional Basotho (BNP), creant-ne un de nou a la seva mida, el Congres de Lesotho per la Democracia (LCD). Les eleccions generals del maig del 1998, guanyades per l’LCD de Mokhehle (78 escons de 79 possibles), foren seguides d’acusacions de frau i irregularitats en l’escrutini per part de la comissio electoral independent, fet que provoca disturbis arreu del pais. Mokhehle hague de dimitir el dia seguent de les eleccions, pero, tot i els intents de mediacio per part de Sud-africa i Botswana, la situacio no es calma. Despres de la intervencio el 1999 de les forces de la Comunitat per al Desenvolupament de l’Africa del Sud (SADC) i el restabliment del govern sorgit de les eleccions del 1998, el govern del LCD, encapcalat per Pakalitha Mosisili, impulsa una reforma electoral que establi un sistema de representacio mes proporcional. Aplicat a les eleccions del maig del 2002, confirma l’LCD i Mosisili en el poder. Malgrat que segui depenent del treball temporal de molts dels seus actius a les mines de Sud-africa, aquests anys el govern impulsa un ambicios pla hidrologic per a la venda d’aigua i electricitat a Sud-africa a partir del Lesotho Highlands Water Project (LHWP), la darrera fase del qual fou completada el 2004, malgrat que el 2002 tingue lloc un escandol de grans proporcions en el financament d’aquesta obra. Tot i que amb l’LHWP era previst que l’aigua esdevingues un dels recursos economics principals (juntament amb un emergent sector textil), al febrer del 2004 el govern decreta l’estat d’emergencia a causa dels efectes de tres anys seguits de sequera. Un dels problemes mes greus del pais segueix essent la sida; el 2001 hom estimava que la infeccio pel VIH era del 31% en la poblacio adulta, un dels indexs mes alts del mon.

A l’abril del 2005 el Congres de Lesotho per la Democracia (CLD), en el poder, guanya les eleccions locals, en les quals nomes vota el 30% de l’electorat. Al febrer del 2007, la CLD renova la majoria parlamentaria i la Convencio Basotho, creada quatre mesos abans per Tom Thabanem, esdevingue la primera forca opositora. Per la seva banda, Bethuel Pakalitha Mosisili, primer ministre des del 1998, fou confirmat en el carrec el 2002 i el 2007. La crisi alimentaria, el tancament de fabriques textils i la sida foren els problemes que hague d’afrontar el govern. D’altra banda, es produiren diversos atemptats de tipus politic, alguns dels quals acabaren amb assassinats tant de diputats de l’oposicio com del govern. A causa de la sequera milers de camperols passaren a dependre de l’ajuda internacional. Durant l’any 2006, i gracies a les exportacions als Estats Units, el mercat textil es recupera una mica i l’economia cresque el 2,5%. Pero l’any 2007 la situacio s’agreuja per la caiguda de la produccio de blat i blat de moro i el govern declara l’estat d’urgencia alimentaria.