Rep el nom de la institucio de govern d'origen medieval i suprimida pels decrets de Nova Planta (1707) coneguda tambe per diputacio del regne . Creada per l' Estatut d'Autonomia del Pais Valencia del 1982 , la potestat legislativa correspon a les Corts Valencianes . El Govern Valencia es l’organ col·legiat amb funcions executives i administratives. El president de la Generalitat, que tambe ho es del Consell, dirigeix l’accio de govern, coordina les funcions d’aquest i dete la mes alta representacio de la comunitat autonoma; es elegit per les corts entre els membres d’aquesta. Joan Lerma i Blasco , del Partit Socialista del Pais Valencia, fou elegit primer president de la Generalitat l’any 1982 per les Corts Valencianes constituides provisionalment. Renova el carrec el 1983, el 1987 i el 1991. El 1996 la presidencia passa a Eduardo Zaplana Hernandez-Soro , del Partido Popular, que fou reelegit per majoria absoluta el 1999. En ser nomenat ministre de Treball del govern espanyol l’any 2002, Zaplana designa com a successor en el carrec Jose Luis Olivas, tambe del PP, el qual ocupa el carrec des del mes de juliol fins al final de la legislatura. Despres de les eleccions del maig del 2003, en la qual el PP assoli majoria absoluta, fou elegit president de la Generalitat Valenciana Francesc Camps , que prengue possessio del carrec el mes seguent. Durant aquesta legislatura fou aprovat un nou estatut d’autonomia. Com a resultat de les eleccions a les Corts Valencianes del maig del 2007, Camps revalida el carrec per majoria absoluta al front d’un nou govern del PP. El 2011 Camps fou rellevat a la presidencia de la Generalitat per Albert Fabra i Part , el qual despres de les eleccions del 24 de maig de 2015 fou substituit pel socialista Joaquim Puig i Ferrer ?a la presidencia en un govern de coalicio amb Compromis , despres de tancar l'anomenat Pacte del Botanic que reedita en la seguent legislatura (amb la inclusio de Unides Podem ), posterior a les eleccions del ?28 d'abril de 2019.