Per les seves dimensions (600 km de llargada, 75 d’amplada maxima i 34 600 km 2 de superficie) es el sete del mon i el mes gran d’Eurasia. Es situat a 500 m sobre el nivell del mar i, llevat en el delta del seu immissari, el Selenga, es voltat de muntanyes elevades i abruptes. El nivell de l’aigua te una variacio anual mitjana de 75 cm, amb un minim per l’abril i un maxim pel setembre. La profunditat es la mes gran del mon amb una mitjana de 700 m i un valor maxim de 1 741 m. Te com a tributaris mes de 300 cursos d’aigua, la majoria torrents de les muntanyes circumdants, i, a mes, el curs superior de l’Angara, que hi desemboca pel nord-est, i el del Selenga, que hi arriba pel sud-est. L’unic emissari es el curs inferior de l’Angara, que el drena mitjancant un congost situat a la vora oest. La temperatura estival de les capes superiors d’aigua varia entre els 13 i els 14°C, pero a partir dels 200 m de profunditat es troba una temperatura quasi constant de 4°C fins al fons. La superficie es glacada des del desembre fins al maig. Es possible que aquest llac existeixi des del Jurassic ?amb seguretat des del Mioce? i que no hagi estat mai en comunicacio amb l’ocea. Es tracta d’un llac relicte contingut en una profunda depressio que, encara actualment, es va enfonsant, la qual cosa deu tenir relacio amb els frequents terratremols que hom hi observa. La fauna i la flora del llac es constituida en una gran proporcio per especies paleoendemiques d’aigua dolca, tot i que no hi falten alguns animals d’origen mari, com la foca del Baikal ( Phoca phoetida sibirica ), que hi ha arribat segurament a traves del curs inferior de l’Angara. El plancton hi abunda i serveix d’aliment als peixos, especialment l’esturio ( Acipenser ) i el peix blanc del Baikal ( Salmo omul ). El recurs economic principal es la pesca, que proveeix industries derivades. Hi ha serveis regulars de vapors entre els ports de Listvijanka, Babu?kin, Ust'-Barguzin i Ni?ne-Angarsk, i el ferrocarril transsiberia voreja la punta meridional del llac.