De familia d’actors, de molt jove s’inicia en el teatre amateur ?en una penya del Club Natacio Montjuic fent la Dona Ines de Don Juan Tenorio . Feu teatre de cambra i radio, i participa en les sessions infantils del Teatre Romea al costat de Nuria Espert. Fou descoberta per Jose Luis Alonso, que la contracta per a fer una gira d’un any en que representaren principalment La rosa tatuada , de Tennessee Williams (1957). Amb Miguel Narros inicia el seu periode teatral a Madrid, on ha centrat la seva activitat, compaginant cinema i teatre. Als escenaris actua en companyies diverses, entre les quals hi ha la de Jose Tamayo, en obres de Koltes, Garcia Lorca, Molina Foix i Vargas Llosa. El 1969 protagonitza una versio de Les criades , de Jean Genet, dirigida per Victor Garcia, censurada per les autoritats espanyoles, pero que obtingue un gran resso a Franca. El 1980 estrena Motin de brujas , de Josep Maria Benet i Jornet. Amb la seva propia companyia, formada el 1991, estrena Viaje de un largo dia hacia la noche (1991), d’Eugene O’Neill, amb direccio de John Strasberg;? Espectros (1993), d’Henrik Ibsen, i La profesion de la senora Warren (1996), de George Bernard Shaw. Posteriorment, sobresurten La casa de Bernarda Alba (1998), de Federico Garcia Lorca, dirigida per Calixto Bieito, per la qual rebe els premis Margarida Xirgu 1999 i Max de les arts esceniques a la millor actriu de repartiment 2000;? Tots eren fills meus (2000), d’Arthur Miller, dirigida per Ferran Madico; Las cunadas (2008), de Michel Tremblay, dirigida per Natalia Menendez; La sonrisa etrusca (2011), adaptacio de la novel·la de Jose Luis Sampedro dirigida per Carlos Plaza, que tambe la dirigi en Electra (2012), de Sofocles; El malentendido (2013), d’Albert Camus, dirigida per Cayetana Guillen, i Ninette y un senor de Murcia (2015), de Miguel Mihura, dirigida per Cesar Oliva, per la qual rebe el premi Max a la millor actriu de repartiment. El 2018 rebe el Premio Nacional de teatre del Ministeri de Cultura per les actuacions del 2017 a Ricard III , de W. Shakespeare, en la versio de Xavier Alberti al Teatre Nacional de Catalunya, i a Dentro de la tierra , escrita i dirigida per Paco Bezerra al Centro Dramatico Nacional.

En el cinema debuta en El juego de la oca (1965, Manuel Summers) i protagonitza Mi querida senorita (1971, Jaime de Arminan), premi Sant Jordi de cinematografia 1973 a la millor actriu. Ha treballat amb directors com ara Lluis Garcia?Berlanga ( Tamano natural , 1973), Carlos Saura ( La prima Angelica , 1973), Alfonso Ungria ( Soldados , 1977), Jaime Chavarri (“La mujer sorda”, 3r episodi de Cuentos para una escapada , 1979),?Vicenc Aranda ( El amante bilingue , 1992) i Gracia Querejeta ( Cuando vuelvas a mi lado , 1999), Goya a la millor actriu secundaria. S’ha convertit en una presencia habitual en films de Pedro Almodovar com Pepi, Luci, Bom y otras chicas del monton (1979-80); Entre tinieblas (1983), premi Sant Jordi de cinematografia 1984 a la millor actriu espanyola; Matador (1985), premi Fantasporto a la millor actriu; Mujeres al borde de un ataque de nervios (1987), Goya a la millor actriu secundaria;? ¡Atame! (1989), i Dolor y gloria (2019), Goya a la millor actriu de repartiment 2020.?Tambe ha actuat en? Sagitario (2001, Vicente Molina Foix), Un poco de chocolate ?(2008, Aitzol Aramaio), Operation Casablanca (2010, Laurent Negre), La ultima isla (2012, Dacil Perez de Guzman)?i El aviso (2018, Daniel Calparsoro).?

En el cinema catala ha participat en films com La febre d’or (1991-93,?Gonzalo Herralde); Crapules! (1992,?Toni Mora); Caricies (1997) i Mil cretins ?(2011), de Ventura Pons,?i Dones (2000, Judit Colell),?i ha protagonitzat La Monyos? (1995-96, Mireia Ros).

Dins del seu repertori tambe ocupen un lloc important les teleseries i els telefilms ( Vida privada , 1987; Las chicas de hoy en dia , 1991; Todos los hombres sois iguales , 1997-98; Temps de silenci , 2001; Mirall trencat , 2002; A medias , 2002; Los 80 , 2004; Algo que celebrar , 2015, Caronte , 2020, etc.), i el 1971 obtingue un Fotogramas de Plata per la seva actuacio en Antigona i Los veraneantes (1966) de la serie Teatro de siempre .

La seva trajectoria ha estat reconeguda amb els premis Butaca (1999), Sant Jordi (2012), de la Union de Actores (2013) i amb el Gaudi d’honor (2014) de l’Academia del Cinema Catala, de la qual es membre honorific (2009), a mes de la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona al merit artistic (2007) i?la Creu de Sant Jordi (2023).

Altres films

1970 El hombre oculto , A. Ungria.

1972 Marianela , A. Fons.

1976-77 In Memorian , E. Brasso.

1979 La familia, bien, gracias , P. Maso.

1983 Un geni amb l’aigua al coll , J.L. Comeron.

1991 Salsa rosa , M. Gomez Pereira.

1995 Alma gitana , C. Gutierrez.

2001 Arderas conmigo , M.A. Sanchez.

2003 La mirada violeta , N. Perez de la Paz i J. Ruiz.

Bibliografia

• Julieta Serrano: album , Teatre BCN , num. 36, 2002, p. 54-57.
• Tubau, I.: “Julieta Serrano”, Vides privades . Laertes, SA de Ediciones, Barcelona 1991, p. 41-48.