한국   대만   중국   일본 
Michael Haneke | enciclopedia.cat

Michael Haneke

(Munic, 23 de marc de 1942)

Michael Haneke

ⓒ Festival de Cine de San Sebastian / Brigitte Lacombe

Director cinematografic austriac d’origen alemany.

Fill del director Fritz Haneke i de l’actriu Beatrix von Degenschild, cresque a la ciutat de Wiener Neustadt (Austria) i estudia filosofia, psicologia i teatre a la Universitat de Viena. Del 1967 al 1970 treballa com a editor i dramaturg per a una cadena de televisio alemanya i el 1970 s’establi com a productor, guionista i director independent, primer per a la televisio, fins que el 1989 dirigi el seu primer llargmetratge per al cinema, Der 7. Kontinent (‘El sete continent’).

El seu segon film, Benny’s Video (1992), rebe el premi a la millor pel·licula de l’Academia de Cinema Europeu i ja causa la controversia habitual en la seva filmografia posterior per la cruesa en el?tractament de la violencia en la condicio humana, especialment en entorns prospers i aparentment segurs com els de les societats europees actuals.

Altres films seus son 71 Fragmente einer Chronologie des Zufalls (‘71 fragments d’una cronologia de l’atzar’, 1994);? Funny Games (1997);? Code Inconnu (2000);? La pianiste (2001), que rebe el Gran Premi del Festival de Canes;? Le temps du loup (2003);? Cache (2005), premiada per l’Academia de Cinema Europeu amb els guardons a millor pel·licula, director i actor;? Funny Games US (2007), i

Fotograma d’ Amour , de Michael Haneke

ⓒ Festival de Cine de San Sebastian

Das weisse Band - Eine deutsche Kindergeschichte (‘La cinta blanca - Una historia alemanya per a infants’, 2009), que obtingue el Premi de la Critica Europea del Festival de Sant Sebastia i la?Palma d’Or del Festival de Canes,?guardo que torna a guanyar el 2012?amb Amour .?Aquest film guanya el 2013 l’Oscar a la millor pel·licula estrangera, un premi BAFTA i un Globus d’Or, entre altres premis. El 2017 presenta Happy End .

Ha escrit i dirigit tambe nombrosos telefilms: After Liverpool (1974), Drei Wege zum See (‘Tres camins al llac’, 1976), Variation - oder Dass es Utopien gibt, weiss ich selber! (‘Variacio, o be: que existeixen les utopies, ho se del cert’, 1983), Wer war Edgar Allan? (‘Qui era Edgar Allan?’, 1984), Fraulein - Ein deutsches Melodram (‘Senyoreta - un melodrama alemany’, 1986), Nachruf fur einen Morder (‘Necrologica per a un assassi’, 1991), Die Rebellion (‘La rebel·lio’, 1993), a mes de les adaptacions per a la televisio de Das Schloss ?(‘El castell’, 1994), de Franz Kafka, i de l’opera Cosi fan tutte (2013), de W.A. Mozart. L’any 2013 fou guardonat amb el premi Principe de Asturias de les arts.