De familia molt humil, estudia medicina i exerci aquesta professio. El 1946 ingressa a l’Organitzacio Nacional dels Malais Units (ONMU), partit pel qual fou elegit diputat el 1964, pero el 1969 fou expulsat del parlament i de l’ONMU per haver retret al primer ministre Tunku Abdul Rahman que menystenia els malais amb relacio a altres etnies. Exposa aquesta idea en el llibre El dilema malai (1970), i la gran repercussio que obtingue propicia el seu reingres al partit, redenominat Front Nacional (Barisan Nasional, BN), del qual esdevingue lider indiscutible. Elegit novament diputat el 1974, fou nomenat ministre d’Educacio i, el 1981, primer ministre. Des d’aquest carrec, que detingue durant vint-i-dos anys, afavori els malais i desencadena sostingudes tensions interetniques malgrat la prosperitat del pais. Amb el Japo, Corea del Sud i Singapur com a referencies, transforma Malaisia en una de les primeres economies emergents del Sud-est asiatic. Partidari d’un fort intervencionisme estatal i de tendencies autoritaries que justifica amb una retorica anticolonialista i apel·lant als “valors asiatics” en oposicio al liberalisme “occidental”, secunda l’ascens de l’islamisme amb frequents pronunciaments antisemites i referencies al conflicte palestinoisraelia.

Aplica obertament la llei islamica, tot i que despres dels atemptats de l’onze de setembre ?oferi la seva cooperacio als Estats Units i persegui militants islamistes. El 1998 destitui el vicepresident i suposat successor Ibrahim Anwar, amb qui mantenia fortes discrepancies entorn de la lluita anticorrupcio, acusant-lo de sodomia. L’octubre del 2003 dimiti i passa a un segon pla de la vida politica, be que continua exercint una gran influencia a traves del seus successors Abdullah Ahmad Badawi (2003-08) i Najib Razak (2008-18). Tanmateix, es distancia de Najib arran de l’escandol de corrupcio de que hom l’acusa el 2015, i l’any seguent abandona el BN. Al capdavant de l’opositora Alianca de l’Esperanca s’imposa clarament en les eleccions del maig del 2018. Les primeres mesures que prengue despres de la presa de possessio foren l’alliberament del seu antic aliat i posteriorment rival Ibrahim Anwar i la reobertura del cas contra el seu predecessor Najib Razak. Dimiti per sorpresa el carrec de primer ministre el 24 de febrer de 2020 en trencar-se la coalicio que encapcalava. El succei en el carrec Muhyiddin Yassin, antic ministre de l'interior que poc abans havia abandonat la coalicio de govern i s'havia aliat a l'ONMU. Durant el seu primer mandat Mahathir promogue la construccio edificis monumentals, com ara les Torres Petronas.