Despres d’una infantesa dificil, al principi de la?decada de 1930?comenca a cantar en clubs de Harlem. El 1933 fou descoberta pel productor John Hammond, el qual li organitza sessions d’enregistrament del 1935 al 1942, que es poden considerar el millor de la seva obra. Son peces destacades Fine and Mellow (1939), Strange Fruit (1939), Lover Man (1944) i Swing, Brother Swing amb Count Basie. Col·labora tambe amb els millors instrumentistes i directors de jazz , com Benny Goodman, Duke Ellington, Teddy Wilson o Lester Young, amb el qual mantingue una llarga i turbulenta relacio sentimental. Posseidora d’una veu suau i un sentit molt ric del fraseig, inspirat en Louis Armstrong, Holiday imprimia una qualitat punyent a l’emocio del seu cant. Interpreta sobretot blues i estandards, amb un aparent desmenjament i un to d’afliccio molt particulars que s’accentuaren els ultims temps de la seva vida quan, malgrat la minva de les seves facultats per l’addiccio a les?drogues, adquiriren una qualitat especialment punyent. Malgrat que la seva salut es deteriora, continua actuant i gravant fins a la meitat dels anys cinquanta. Fou una de les cantants mes influents del mon del jazz? de tots els temps.?Deixa una extensa discografia i publica l’autobiografia Lady Sings the Blues (1956).

Bibliografia

• Busquets, Oriol: Billie Holiday , La Magrana, Barcelona 1995