Gran enciclopedia catalana
Esportpedia - Enciclopedia de l’esport catala
Gran enciclopedia de la musica
Diccionari de la literatura catalana
Diccionari d’historiografia catalana
Diccionari del cinema a Catalunya
Diccionari dels partits politics de Catalunya, segle XX
Cronologia dels Paisos Catalans i del Mon
El mon en xifres
Temes d'actualitat
Enciclopedia tematica Proa
Atles de la diversitat
Atles de la presencia catalana al mon
Tradicionari
Art de Catalunya
Del roma al romanic
Catalunya Romanica
L'Art gotic a Catalunya
El Modernisme
Caixes i bancs de Catalunya
Fabriques i empresaris
Historia economica de la Catalunya contemporania
Tecnics i tecnologia en el desenvolupament de la Catalunya contemporania
Aprendre a aprendre
Comarques de Catalunya
Atles electoral de la Segona Republica a Catalunya
Historia. Politica, societat i cultura dels Paisos Catalans
Historia de la Generalitat de Catalunya i els seus presidents
Lluis Companys, president de Catalunya
Llibre d'estil
Enciclopedia de medicina i salut
Biosfera
Historia natural dels Paisos Catalans
Giny de guerra especialment concebut per a causar la destruccio i la mort per radiacio termica, per ona de xoc o pels efectes de la radioactivitat.
La seva forca destructiva prove d’una reaccio nuclear en cadena, que dona origen a un alliberament energetic de gran magnitud. Hom considera com a armes nuclears tant les de fissio (bomba nuclear), com les de fussio (bomba termonuclear), les que combinen els efectes de fusio i fissio, i les de neutrons (bomba de neutrons). Atesa la seva potencia, les armes nuclears s’esglaonen des de les que son de fraccio de kilotona a les de desenes de megatones (megatona). L’explosio del giny mes potent ha estat fins ara la realitzada per l’URSS, el 30 d’octubre de 1961, que fou de 50 megatones. Les armes de fusio, i especialment les FFF (fissio-fusio-fissio), son d’una potencia milers de vegades mes gran que les de fissio. Els avencos assolits en la precisio dels llancaments, cosa que comporta la millora del rendiment destructiu, ha fet que progressivament hagin anat reduint-se les potencies. Aixi, mentre que els anys seixanta l’error probable d’un llancament a distancies intercontinentals era de prop de 2 000 m, actualment s’ha reduit a uns 200 m. La miniaturitzacio de les armes nuclears i dels sistemes de guiatge, que feren possible les ogives MIRV , permeten encabir fins a deu caps nuclears a l’ogiva d’un missil. Actualment, en armes estrategiques en comptes de potencies de 2 a 5 megatones s’utilitzen carregues d’uns quants centenars de kilotones. Respecte a la seva utilitzacio, tot i que la classificacio depen molt de la potencia de l’arma, el factor primordial es l’abast del vector (missil). Les de mes abast son les estrategiques , que arriben als 5 500 km quan son llancades pels ICBM ; tambe son estrategiques les que munten els SLBM embarcats en submarins i les que carreguen els bombarders, amb un abast de mes de 9 000 km. La denominacio d' armes de teatre d’operacions comenca a aplicar-se quan els sovietics posaren a punt els SS-20 , amb un radi d’accio de 5 000 km que abastava tot Europa; anteriorment aquesta mena de missils es classificaven entre els IRBM (abast entre 2 400 i 5 500 km) o els MRBM (abast entre 800 i 2 400 km). Per sota dels 800 m hom parla d' armes tactiques , que son aquelles que poden esser llancades des d’avions, peces d’artilleria o mitjancant missils terra-terra. Un altre tipus d’armes nuclears d’utilitzacio terrestre son les mines o ginys de demolicio nuclear, i les armes antiaeries o antimissils. Tambe existeixen armes nuclears per a esser emprades en torpedes, carregues de profunditat i mines submarines.