Reglament i competicions

Els jugadors vesteixen samarreta, pantalons curts i mitjons i porten botes especials. Cada equip consta d’un porter i de deu jugadors de camp, que originariament eren dos defenses, tres mitjos i cinc davanters. La pilota te un perimetre total de 68 a 71 cm i un pes que pot oscil·lar entre 396 i 453 g.

Esquema i dimensions d’un camp de futbol

ⓒ Fototeca.cat

El camp de joc, en general cobert de gespa, te una longitud de 90 a 120 m i una amplada de 45 a 90 m. Les mides maximes per a partits internacionals son de 110 per 75 m, i les minimes, de 100 per 64 m. La linia de 12 cm d’amplada, dita linia de banda , delimita la llargada del camp, i una altra d’igual, anomenada linia de meta , l’amplada. Entorn del punt central del camp hi ha una rodona de 9,15 m de radi. Una linia transversal que passa pel punt central divideix el camp en dues parts iguals. La porteria o meta es situada al centre de la linia de meta i te una amplada, entre els pals verticals que la configuren, de 7,32 m i una alcada, fins al pal longitudinal que la tanca per dalt, de 2,44 m. Davant la porteria hi ha una area rectangular, denominada area de meta , que fa 18,32 per 5,5 m. Rodejant-la hi ha una altra area rectangular, dita area de penal de 40,32 per 16,5 m. A onze metres de la porteria hi ha el punt de penal, que serveix de centre per a marcar, per fora de l’area de penal, un arc de circumferencia de 9,15 m de radi. Hom marca els cantons del camp de joc amb un arc de 90 graus, d’un metre de radi, prenent com a centre les quatre banderoles que assenyalen els angles del camp. El porter es l’unic que pot agafar la pilota amb les mans (dins l’area). Dirigeix el partit un arbitre, auxiliat per dos liniers, un a cada banda.

Abans de comencar el partit, l’arbitre sorteja amb una moneda l’opcio a triar la part del camp on se situara a defensar la seva porteria cada equip. L’equip que no escull camp es el que posa la pilota en joc. Els partits tenen una durada de 90 minuts (en les categories inferiors o en el futbol femeni sol esser mes curta), dividits en dues parts de 45 minuts cadascuna, amb un descans de 15 minuts. A la mitja part, els equips canvien de canto, i posa la pilota en joc el que no ho havia fet a la primera part. Comencat el partit, cada equip ha de procurar marcar gol (es a dir enviar la pilota dins la porteria contraria) i evitar que li'n marquin d’acord amb les regles internacionals del joc, de l’observanca de les quals te cura l’arbitre. Guanya el partit l’equip que aconsegueix mes gols, i empaten si cap no n'aconsegueix cap o tots dos en fan el mateix nombre. Posat cas que sigui un partit en que calgui determinar forcosament un guanyador, hom pot jugar una prorroga de dues parts de quinze minuts cadascuna o llancar penals. Quan la pilota surt per la linia de meta, fora de la porteria, la torna a posar en joc, amb el peu, un jugador de l’equip contrari del que la hi ha enviada (fora, corner) i quan la pilota surt per la linia de banda, un jugador de l’equip contrari del que la hi ha enviada la posa en joc amb les mans. Les faltes poden esser directes o indirectes, segons que siguin transformables en gol pel mateix jugador que tira la falta o per mitja d’un altre jugador, respectivament. Si la falta castigada amb xut directe s’ha produit dins l’area de penal, hom llanca un castig amb la pilota situada en el punt de penal, i nomes pot defensar la porta el porter, puix que els altres jugadors han de restar tots fora de l’area gran.

Les competicions de futbol poden esser jugades per sistema de lliga o per sistema de copa. La majoria de paisos els tenen establerts tots dos. A mes, hom ha establert competicions internacionals, com la copa d’Europa de campions de lliga (reservada als campions europeus d’aquesta competicio de cada pais), la copa d’Europa de campions de copa, o recopa, per als campions de cada pais d’aquesta altra competicio, i la copa de la Federacio Europea de Futbol (UEFA), per als mes ben classificats despres del campio de cada pais. A Africa i America hom ha establert competicions similars. A nivell mundial hom juga la copa intercontinental, entre el campio d’Europa i el de l’America del Sud de campions de lliga. A nivell de seleccions de cada pais, hom juga cada quatre anys la copa del mon o campionat mundial, en un pais determinat, alternativament un cop a Europa i un cop a America, i la copa d’Europa de seleccions, tambe cada quatre anys, i competicions similars amb afeccionats i juvenils. Als Jocs Olimpics hi ha tambe competicio de futbol. El primer intent ordenador del futbol fou la reunio a Freemason's Tavern (Londres, 1863), i despres fou fundada la Football Association. El 1866 fou celebrat a Battersea Park de Londres el primer partit de futbol entre els equips de Sheffield i Londres, ja amb regles propies de futbol. Pel maig del 1872 fou celebrada a Kenington Oval (Londres), davant 2.000 persones, la primera final de la copa d’Anglaterra, entre el Wanderers i el Royal Engineers. El 1872 Escocia i Anglaterra jugaren a Glasgow el primer partit internacional, davant 4.000 espectadors, al Patrick Cricket Club. Pel maig del 1904 hom funda la Federacio Internacional de Futbol Associacio (FIFA), integrada per Franca, Belgica, Suissa, Holanda, Suecia i Espanya. A Espanya, el futbol arriba a traves dels empleats i tecnics estrangers, la majoria dels quals eren anglesos. El 1878 hom funda el Huelva Recreation Club, primer club espanyol de que hom te noticia.

El futbol als Paisos Catalans

Als Paisos Catalans, el futbol fou introduit, vers el 1895, per membres de colonies estrangeres, principalment anglesos, o per catalans que havien residit a l’estranger. Aixi, el 1898 fou fundat el primer club catala, el Palamos Club de Futbol, per Gaspar Matas i Danes, que havia tornat feia poc d’Anglaterra. El 21 d’octubre de 1899 Jaume Vila i Capdevila funda, a Barcelona, amb alumnes del Gimnas Tolosa, el Catala Futbol Club; l’endema, l’esportista suis Joan Gamper publica un anunci a la revista barcelonina Los Deportes on convocava afeccionats al futbol per formar un club, que fou constituit el 29 de novembre de 1899 al Gimnas Sola amb el nom de Futbol Club Barcelona. El nou club juga el primer partit contra un equip d’anglesos el 8 de desembre. Pel gener del 1900 fou fundada, tambe a Barcelona, la Societat Espanyola de Futbol, convertida el 1903 en l’actual Club Esportiu Espanyol. El mateix 1900 fou fundada la Federacio Catalana de Futbol Associacio, presidida pel seu creador, Eduard Alesson, i convertida el 1907 en la Federacio Catalana de Clubs de Futbol. Uns altres equips de la primera hora foren l’Hispania, el Catalonia, el Catalunya, l’Irish, etc. Els partits esporadics donaren pas als primers torneigs: el primer, al Principat, fou la Copa Macaya (1901-03), guanyada per l’Espanyol; segui el campionat de Catalunya, iniciat en 1901-02 i mantingut fins en 1939-40. Juga els primers partits internacionals el Barcelona, a Tolosa (Llenguadoc) (1904) i a Barcelona. Els anys immediats seguents aparegueren clubs que han assolit un gran prestigi dins el futbol catala, com el Centre d’Esports Sabadell FC (1901), el Club Esportiu Europa (1907), el Youngs-Club (1907), convertit mes tard en el Terrassa FC, el FC Badalona (1908), el Club Esportiu Jupiter (1912), el Club de Futbol Junior (1917), que ha combinat l’activitat esportiva amb la cultural, la Unio Esportiva de Sants (1922), el Club Gimnastic de Tarragona (1923), la Unio Esportiva de Lleida (1923), el Girona CF (1930), etc. Al Pais Valencia, els primers equips foren l’Hispania, el Rat Penat, l’Atletic, el Cabanyal, etc. El 1904 fou fundat un Valencia Club de Futbol actiu fins el 1914. Fou reconstituit amb elements d’altres equips el 1919 ( Valencia Club de Futbol), i ha esdevingut un dels mes brillants dels Paisos Catalans. Uns altres equips destacats del Pais Valencia son l’Hercules Club de Futbol, d’Alacant (1920), el Club Esportiu Castello (1922), el Club de Futbol Elx (1923), la Unio Esportiva Llevant, de Valencia, derivada de l’antic Llevant Futbol Club (1917) i del Gimnastic FC (1909), el Club Esportiu Alcoia, el Club Esportiu Mestalla, etc. A les Balears, el primer equip fou el Veloc Sport Balears, creat el 1902. Pel marc del 1916 fou creat l’anomenat Alfons XIII, convertit el 1931 en Club Esportiu Mallorca. S'han destacat tambe l'Atletic Balears (1950), el Club Esportiu Constancia (1922), etc. A Menorca, son remarcables l’Atletic de Ciutadella, la Unio Esportiva Mao i el Menorca Club Esportiu, i a Eivissa, la Societat Esportiva Eivissa. Al Rossello, el futbol s’ha destacat proporcionalment menys, a causa de la preponderancia assolida pel rugbi.

Des del 1902 els equips de futbol dels Paisos Catalans han participat en la Copa d’Espanya (des del 1939, Copa del Generalissim i, a partir del 1976, Copa del Rei), que ha estat guanyada vint cops pel FC Barcelona, cinc pel Valencia i dos per l’Espanyol. El gran auge del futbol catala es produi, pero, amb la lliga espanyola de futbol, iniciada en 1928-29. Amb els anys s’anaren incorporant mes equips a la lliga, i foren creades categories inferiors per als nombrosos equips formats en totes les poblacions catalanes, especialment despres de la guerra civil de 1936-39. Els anys 1950-60 foren especialment remarcables, amb la brillant campanya del Barcelona, que guanya cinc copes en una mateixa temporada (1951-52), i la presencia frequent d’equips catalans a primera divisio (com el Comtal, el Sabadell, etc.) i a segona divisio. Aquesta etapa assenyala la crescuda immensa del gust per aquest esport als Paisos Catalans.