De nom de soltera Christa Margarete Ihlenfeld, era filla d’un antic militant socialista que es passa al nazisme, i ella mateixa forma part de la seccio femenina de les Joventuts Hitlerianes.?Es llicencia en germanistica el 1953. Membre del partit comunista de la RDA (SED) des del 1949, en 1953-62 detingue carrecs en editorials i publicacions oficials i fou membre de l’Academia de les arts de la RDA (1974) i de l’organitzacio homonima de la RFA (1981).

La seva obra tracta, sobretot, de temes humans des de la perspectiva politica, especialment la tensio entre individu i autoritat que evidencia les contradiccions del socialisme ?sistema en el qual es compromete fins al punt d’admetre (1993)?haver estat confident de la STASI en 1959-62? i que la porta mes endavant a criticar reiteradament el govern de la RDA.

Aquestes contradiccions es reflectiren tambe en l’ambit personal, en la mesura que?Wolf forma part de l’elit d’un sistema les mancances del qual assenyalava reiteradament. Aixo la converti primer en objecte de vigilancia i de silenciament?per part del regim comunista i, despres de la reunificacio i la integracio de la RDA a la RFA (a la qual s’oposa publicament), de critiques molt severes.

A la seva primera narracio, Moskauer Novelle (‘Conte moscovita’, 1961), seguiren, entre d’altres, Der geteilte Himmel (‘El cel dividit’, 1963), sobre la particio d’Alemanya; Nachdenken uber Christa T. (‘Reflexions sobre Christa T’, 1968), a partir dels seus enfrontaments amb les autoritats; la semiautobiografica Kindheitsmuster (‘Models d’infancia’, 1976); Kein Ort. Nirgends (‘Enlloc’, 1979), trobada ficticia entre els escriptors de l’epoca romantica Heinrich von Kleist i Karoline Gunderrode, que li serveix per denunciar el clima intel·lectualment opressiu del regim comunista;? Kassandra (1983), una parabola d’ella mateixa a la RDA a partir d’aquest?personatge mitologic; Storfall (‘Pertorbacio’, 1987), sobre l’accident de Txernobil; Was bleibt (‘Que en queda’, 1979, publicada el 1990), sobre els anys que fou objecte de vigilancia policiaca i Medea: Stimmen (‘Medea: veus’, 1996), de marcat to feminista. Ha escrit tambe assaigs, com ara Lesen und Schreiben (‘Llegir i escriure’, 1971).

Obtingue nombrosos premis literaris, com ara el Heinrich Mann (1963), el premi Nacional de la RDA (1964),?el Georg Buchner (1980), el Nelly Sachs (1999), el dels llibreters alemanys (2002) i el Thomas Mann (2010).