La geografia fisica

Els deserts ocupen el 90% del territori. El desert de Karakumy, un dels mes grans del mon, s’eleva entre els 100 i 200 m per damunt del nivell de la mar i ocupa tota la part central de la republica. Quatre cinquenes parts del territori son planes; a l’extrem W, la riba de la mar Caspia forma una depressio d’uns 80 m per sota del nivell de la mar. Al SW i a l’extrem E el terreny es accidentat: hom hi troba, respectivament, les serralades del Koppeh D?g i del Kugitangtau, contraforts dels sistemes del Pamir i l’Altai, zones geologicament molt joves i sotmeses a una important activitat sismica. Al Kugitangtau hi ha els cims mes alts del pais, alguns dels quals superen els 3.000 m. Els sols son variats, pero hi predominen els de color gris brunenc, sovint salins. El clima es continental extrem, amb estius molt calorosos i hiverns freds. La temperatura mitjana al mes de gener es de -4°C, pero en alguns punts del pais hom enregistra temperatures inferiors als -30°C. La mitjana global del juliol es de 28°C, pero al SE del Karakumy es poden superar els 50°C. La precipitacio anual, escassa, oscil·la entre els 80 mm del NW i els 300 mm de les regions de muntanya. El riu mes cabalos es l’Amudarja, que segueix la frontera NE en direccio a la mar d’Aral. El Ted?en, Murgab i Atrek, juntament amb nombrosos rierols de muntanya, complementen la xarxa hidrografica. La vegetacio es principalment desertica, si be a les serralades n’hi ha d’esteparia, i de boscosa a les gorges.

La geografia economica

L’agricultura es encara el principal recurs del pais (44,4% de la poblacio activa i 30% del PIB el 1996). Te una importancia cabdal el monoconreu del coto, del qual el Turkmenistan es un dels primers productors del mon. Els conreus se situen a les ribes de l’Amudarja, el Murgab i el Ted?en, i tambe al peu del Koppeh-D?g. L’abundant irrigacio que exigeix aquest conreu dugue a la construccio d’una extensa xarxa de canals els anys que aquest pais fou republica sovietica, entre els quals el de Karakumy, un dels mes llargs del mon. Molt per darrere del coto, hi ha altres conreus de regadiu: morera per als cucs de seda, hortalisses, fruites (melons i sindries) i vinya. Tanmateix, el predomini absolut del coto ha convertit el Turkmenistan en importador d’aliments. La ramaderia tambe es important, especialment la cria d’ovelles caracul, de llana molt apreciada. Ultra el coto, el gran recurs del Turkmenistan son els abundants diposits de petroli i gas natural, localitzats sobretot a la mar Caspia i a la seva riba (Koturdepe, Kum-Dag, Nebit-Dag i ?eleken). En la seva major part, aquests productes son exportats mitjancant gasoductes i oleoductes. Hi ha refineries a Turkmenba?y i ?ard?ou. La industria es poc desenvolupada. El sector mes important es el quimic, concentrat a la peninsula de ?eleken. Hom hi produeix fosfats, iode, brom i detergents. La industria textil tradicional (fabricacio de catifes) es tambe rellevant. Gracies a l’exportacio d’hidrocarburs i de gas natural, despres de la independencia (1991), la balanca comercial es equilibrada. Hom exporta, a mes, coto, productes textils, llana i bestiar. Les importacions principals consten de maquinaria, productes manufacturats i alimentaris. Els principals clients i proveidors son els paisos de la CEI, Turquia i l’Iran. La moneda es el manat. Les comunicacions per carretera (13.400 km el 1991) i ferrocarril (2.120 km el 1991) es complementen amb el transport fluvial de mercaderies pels canals i per l’Amudarja; el transport aeri es forca desenvolupat. Fornidor de primeres materies de l’antiga URSS, sobretot coto i hidrocarburs, el Turkmenistan desenvolupa molt poc la seva infraestructura economica. Arran de la proclamacio de la independencia, hom inicia una timida politica de privatitzacions, pero els sectors economics clau resten sota control estatal. El 1995 la renda per habitant era de 940 $, una de les mes baixes de la CEI.

La geografia humana

La taxa de creixement de la poblacio es elevada (24,2‰?[1995]), pero la densitat es baixa (9,7 h/km 2 ), amb una distribucio molt desigual: es concentra als oasis i a les ciutats (la meitat de la poblacio es urbana), d’entre les quals A?gabat, ?ard?ou, Ta?auz i Nebit-Dag, i es molt dispersa al desert i a les zones de muntanya. Etnicament, la majoria de la poblacio es turcmana (77% el 1997); a mes, hi ha un 9% d’uzbeks i un 7% de russos. La majoria dels no turcmans viuen a les ciutats i ocupen els llocs de treball mes qualificats. La llengua oficial es el turcman; no hi ha religio oficial, pero l’islamisme sunnita es majoritari. Independent des del 27 d’octubre de 1991, la constitucio del 18 de maig de 1992 preveu l’establiment d’un parlament bicameral format pel Majlis , amb 50 membres, i el Khalk Maslakhaty (consell popular). El president de la republica es el cap de l’executiu i te amplis poders. La Republica del Turkmenistan es membre de la CEI, l’ONU i el BERD.

La historia

Monument a la Neutralitat en A?gabat, capital de Turmenistan

ⓒ OrexCA.com

Vers el segle XIII els turcmans, nomades organitzats en tribus, ja ocupaven la zona que actualment forma l’estat del Turkmenistan. El territori fou disputat entre els segles XV-XVIII pels perses i el kanat de Bukhara, i els russos el conqueriren al llarg del segle XIX en la seva expansio per l’Asia Central. El 1895 fou dividit en zones d’influencia russa i britanica. La revolucio bolxevic del 1917 troba una forta resistencia entre la poblacio autoctona, pero el 1920 l’exercit sovietic aconsegui enderrocar el govern antibolxevic turcman, format el 1918 amb el suport dels britanics. El 1924 fou establerta la Republica Socialista Sovietica del Turkmenistan, be que la resistencia armada continua uns anys. En particular, foren motiu de conflictes les col·lectivitzacions i l’abandonament forcat de la vida nomada, a mes de la persecucio de l’islam. Des dels anys 30 hom dugue a terme una industrialitzacio limitada i es comencaren les grans obres d’irrigacio que convertiren la republica en una zona cotonera de primer ordre. Gradualment, el govern sovietic situa russos en els llocs claus de l’administracio local i de la industria.

Amb la perestroika iniciada a mitjan anys vuitanta, sorgi una certa oposicio que no arriba, pero, a amenacar seriosament el govern de la republica, a mans del partit comunista local, el qual feu algunes concessions: el 1990 proclama el turcman unica llengua oficial i declara la sobirania. El mateix any, el comunista Saparmurjad Nijazov fou elegit president del Soviet Suprem de la republica. Despres del cop d’estat frustrat de l’agost del 1991 a l’URSS, el 27 d’octubre el Soviet Suprem del Turkmenistan declara la independencia. Poc despres, el Partit Comunista canvia el nom pel de Partit Democratic del Turkmenistan i fou iniciada una forta repressio sobre l’oposicio, que al contrari del que succeia a altres republiques de l’Asia Central, no s’inspirava en l’islam. Pel desembre, el Turkmenistan ingressa a la CEI. A mitjan 1992 fou aprovada una nova constitucio de caire fortament presidencialista. Despres d’esser reelegit en les eleccions presidencials del juny del 1992, Saparmurjad Nijazov mantingue el seu poder absolut, sense oposicio, que li permete guanyar novament les eleccions presidencials del gener del 1994, pero aquest cop per un mandat de vuit anys, fins el 2002. El poder autoritari de Nijazov es basa?en una certa popularitat, en lleialtats etniques i tribals, pero sobretot en una relativa prosperitat economica deguda a les exportacions d’hidrocarburs. En politica exterior, el Turkmenistan consolida les seves excel·lents relacions amb Turquia, i d’altra banda intenta mantenir una posicio de neutralitat i equilibri entre Russia i l’Iran, paisos amb els quals signa acords bilaterals al final del 1996. En un intent d’evitar el pas per territori rus de les exportacions d’hidrocarburs, des del 1995 foren impulsats projectes comuns amb l’Afganistan i l’Iran (linies ferroviaries, gasoductes, etc.). Despres dels problemes i deutes acumulats amb les antigues republiques sovietiques, el govern comenca a apropar-se a l’Iran a partir del 1997 per a construir els gasoductes o oleoductes. Tot i que aquesta era l’opcio mes racional per a exportar el petroli de la zona de la mar Caspia, els Estats Units pressionaren durament per impedir-ho i mantenir aixi aillat el seu tradicional enemic, projectant, fins i tot, altres rutes que havien de passar per l’Afganistan; aixi ho acorda la multinacional dels Estats Units, Unlocal, a l’octubre del 1997, pero a causa de la guerra civil d’aquell pais es paralitzaren les obres. Paral·lelament, i arran del viatge del president turcman Saparmurjad Nijazov a Washington, a l’abril del 1998, es reconduiren les aliances cap a Turquia amb una ruta que rodejaria l’Iran passant per la mar Caspia. Les reaccions iranianes, i les vacil·lacions del govern turcman, impediren la consecucio del projecte i, en consequencia, l’esperada entrada de noves divises al pais per a solucionar els greus problemes economics que afecten la poblacio queda frustrada. L’explotacio del potencial energetic del Turkmenistan sorti els primers anys del segle XXI del bloqueig dels anys posteriors a la independencia. Pel que fa al petroli, les disputes amb l’Iran sobre el repartiment dels diposits del terc sud de la mar Caspia (ambdos estats foren els unics dels riberencs que no signaren l’acord del 2003, que dividia aquesta mar en zones d’explotacio), aixi com unes condicions d’inversio menys atractives que les dels altres estats veins limitaren els projectes a dimensions molt modestes. Quant al gas, amb reserves totals que es troben entre les mes abundants del mon, els projectes de desenvolupament de gasoductes dels anys noranta s’aturaren per les disputes sobre el preu de comercialitzacio amb Russia, la companyia estatal de la qual, Gazprom, dominava la xarxa de distribucio. Des que, el 1999, ambdos estats arribaren a un acord (renovat el 2003 i el 2005), el Turkmenistan ha esdevingut capdavanter en l’exportacio de gas. El 2005 aconsegui un augment del 30% del preu del gas venut a Ucraina amb un tall en el subministrament que amenaca paralitzar aquest pais. El 1997, desafiant les sancions nord-americanes imposades a l’Iran, aquest pais i el Turkmenistan completaren la construccio del gasoducte Korpezhe-Kurt-Kui. En l’ambit politic, el regim hermetic i autocratic de Saparmurjad Nijazov es decanta cada cop mes vers el culte a la personalitat. El 1999 el parlament (compost exclusivament de diputats addictes) declara Nijazov president vitalici, pero l’any seguent anuncia la seva dimissio per al 2010. Al novembre del 2002 el president fou objecte d’un confus atemptat fallit, despres del qual dugue a terme detencions massives, com ara la del lider opositor i antic ministre d’Afers Estrangers Boris Sikmuradov. Pel que fa a les relacions exteriors, Russia es declara contrariada el 2003 per l’anul·lacio de la llei de doble nacionalitat (instaurada el 1993). Al novembre del 2004 el Turkmenistan i l’Uzbekistan signaren un principi d’acord sobre recursos hidrics, l’escassetat dels quals ha estat motiu de nombroses disputes entre els estats de l’Asia Central. Durant l’any 2005 Saparmurat Nijazov continua exercint el poder de manera autoritaria, i molt vinculat al seu valedor rus i a les empreses russes d’explotacio de gas del pais. Al desembre del 2006, pero, Nijazov mori de manera inesperada. A les eleccions presidencials del 2007, guanya el que havia estat vice-primer ministre, Gurbanguly Berdimuhamedow. A l’abril del 2007 el Turkmenistan signa un acord amb Russia i el Kazakhstan per a garantir el control rus sobre les fonts energetiques del pais. A l’octubre del mateix any es confirma que els jaciments de gas de Yoloten-Osman, descoberts feia poc, eren uns dels mes grans del mon. El canvi en la presidencia del pais ana acompanyat d’una lleugera obertura, que, tot i aixo, no es reflecti gaire en la vida dels seus habitants. Al setembre del 2008 el parlament aprova una nova constitucio teoricament mes pluralista, pero les eleccions del desembre estigueren un cop mes dominades pels candidats governamentals.