Procedent de la petita burgesia jueva, estudia dret a Odessa, on simpatitza amb el populisme, i el 1897, ja adherit a la socialdemocracia, organitza la Unio d’Obrers del Sud de Russia i funda el periodic Nashe dielo (‘La nostra causa’). Detingut (1898) i desterrat a Siberia, en fugi amb el nom de Trockij (1902) i es refugia a Londres, on col·labora amb Lenin a Iskra . El 1903 s’arrenglera amb els menxevics, pero aviat resta independent de les fraccions. Presidi i orienta el soviet de Peterburg durant la revolucio de l’any 1905 i, detingut un cop vencuda aquesta, escrivi Balanc i perspectives . Les forces motrius de la revolucio , on exposa la seva teoria de la revolucio permanent, segons la qual nomes el proletariat podia fer triomfar la Revolucio Russa, portant-la, en un proces ininterromput, de la fase burgesa a la fase socialista i comptant, enfront de l’actitud contrarevolucionaria de la classe camperola, amb el suport d’una revolucio socialista mundial.

Exiliat de nou, s’instal·la a Viena, des d’on intenta de reconciliar bolxevics i menxevics, publica una Pravda (1908) i crea el grup Me?rajonka (1913). Oposat a la guerra, rompe amb els menxevics, col·labora a Nashe slovo (‘La Nostra paraula’, 1915) i residi breument a Franca, Espanya, els EUA i el Canada abans de tornar a Russia, pel maig del 1917.

Havent fundat Vperiod (‘Endavant’), dona suport a la consigna de “tot el poder per als soviets”, feu costat a Lenin i, pel juliol, ingressa amb els me?rajoncy al partit bolxevic, del comite central del qual fou membre. President del soviet i del comite revolucionari de Petrograd, dirigi les tasques insurreccionals de la Revolucio d’Octubre, i fou, despres de la victoria, comissari de relacions exteriors (1917-18), i mena, com a tal, les negociacions amb Alemanya a Brest-Litovsk; en desacord amb Lenin sobre la manera com es desenvolupaven aquestes converses, dimiti, i fou nomenat tot seguit comissari de guerra (1918-25). Organitzador de l'Exercit Roig i principal estrateg de la victoria sovietica a la guerra civil, propugna la militaritzacio obrera (creacio dels exercits del treball, 1920) i, per ordre del Congres del Partit Comunista, dirigi la repressio contra l’aixecament de Kronstadt (1921).

Hostil a la?Nova Politica Economica i partidari del manteniment del comunisme de guerra , a la mort de Lenin (1924) s’agreuja el seu ja antic enfrontament amb Stalin, del qual critica sobretot la doctrina del socialisme en un sol pais. Trockij publica aleshores Nou curs (1923) i Les llicons d’octubre (1924), qualificant de “reaccio termidoriana” la progressiva burocratitzacio del partit i de l’estat; tanmateix, i malgrat la formacio, el 1926, amb ?inovj'ev i Kamenev, de l’oposicio conjunta, Stalin aconsegui de desposseir Trockij de tots els carrecs i expulsar-lo del partit (1927). Deportat a Alma-Ata (1928), hi sistematitza les seves tesis a La revolucio permanent . En esser expulsat de l’URSS (1929), residi a Prinkipo (Constantinoble), Franca (1933), Noruega (1935) i Mexic (1937), dedicat a la produccio publicistica i politica, i sempre en contacte amb els seus partidaris dispersos pel mon (trotskisme), a instancies dels quals funda el 1938 la Quarta Internacional. A desgrat del sistema de seguretat que el protegia, fou assassinat el 20 d’agost de 1940 per l’agent estalinista Ramon Mercader, que emprava el pseudonim de Jacques Mornard.