Estudia amb Joan Baptista Ravanals. El 1724 ana a Roma i treballa al taller de Sebastiano Conca. El 1731 s’establi a Madrid, protegit per fra Vicent Ripoll, general dels dominicans. Posteriorment retorna a Valencia, sota la proteccio del marques de Dosaigues, on mori amb les facultats mentals pertorbades. Com a gravador, les seves obres principals son la lamina del sermo Las tres purpuras de Alcira de Jaume Cervera (1707), la del Memorial de Reliquias del Corpus Christi (1709), la primera del volum I del Museo Pictorico de Palomino (1715), els retrats del comte d’Alzira i del marques de Busianos. Com a pintor realitza la cupula del cambril de Sant Lluis Beltran al convent de Sant Domenec de Valencia, un Naixement (1743) i una Verge del Roser (1744) de la catedral de Valencia, i altres obres al monestir de la Saidia i a la parroquial d’Enguera, etc. Fou possiblement l’artista hispanic millor dotat per al rococo, com ho prova el disseny per a la portada del palau del Marques de Dosaigues de Valencia, que esculpi Ignasi Vergara (1740-44), on tambe pinta al fresc les parets exteriors i dissenya els marcs de les finestres. Tambe es seu el disseny per a la decoracio del presbiteri de Sant Andreu de Valencia, que realitza el seu deixeble Lluis Domingo.