한국   대만   중국   일본 
Partit Comunista Xines | enciclopedia.cat

Partit Comunista Xines

PCX (sigla)

Partit creat a la Xina, el 1920, fruit de les lluites obreres a Xangai i fruit tambe dels cercles d’estudis comunistes, radicats a Paris.

El 1921 celebra el seu I Congres en una escola francesa de Xangai amb l’assistencia dels dotze fundadors, entre els quals Mao Zedong , i representants de la Tercera Internacional. Fins l’any 1973 celebra congressos a Xangai (II, 1922), Canton (III, 1923), Xangai (IV, 1925), Hankow (V, 1926-27), Moscou (VI, 1928), Yenan (VII, 1945), Pequin (VIII, 1956 i 1958; IX, 1969; X, 1973). A partir del 1949 assoli el poder, resta com a unic partit legal i la seva historia s’identifica amb la de la Republica Popular de la Xina. Arran de la Revolucio Cultural , alguns destacats dirigents del partit foren acusats de revisionisme i depurats, com Liu Shaoji el 1968, o desaparegueren en circumstancies poc clares, com Lin Biao el 1971. Mort Mao Zedong (1976), Hua Guofeng feu empresonar els quatre maxims dirigents de l’ala esquerra del partit (Banda dels Quatre) i en fou nomenat president. El 1977 hom rehabilita molts membres del partit depurats durant la Revolucio Cultural, entre els quals hi havia? Deng Xiaobing , que aviat esdevingue l’home fort del regim i que inicia una gradual reforma encaminada a disminuir el paper de l’Estat en l’economia i reintroduir la iniciativa privada. L’any 1981 Hua Guofeng fou succeit en la presidencia per Hu Yaobang , s’accentua la “desmaoitzacio” i la critica de la Revolucio i hom substitui el concepte de dictadura del proletariat pel de dictadura democratica popular.

Aquests canvis culminaren en el XII Congres del PCX (1982), que suprimi el carrec de president del partit, limita la candidatura a la presidencia de l’Estat a dos anys (ratificada pel Congres Nacional) i nomena secretari general Hu Yaobang, exponent de la nova tecnocracia reformista que passa a regir la Xina i que prossegui amb la direccio rejovenida nomenada el 1987 i encapcalada per Zhao Ziyang. Aquesta evolucio, pero, es talla el 1989 amb el nomenament com a secretari general de Jiang Zemin, el qual, be que prossegui la liberalitzacio economica, s’oposa taxativament a la democratitzacio del pais, com mostraren els fets de? Tiananmen ?(1989). El novembre del 2002 Jiang Zemin fou succeit a la secretaria general del partit per Hu Jintao , que ocupa el carrec fins el 2012. El novembre d’aquest any n’agafa el relleu Xi Jinping , el qual, a partir del dinove Congres (octubre del 2017), que el confirma en el carrec, protagonitza un viratge de fort accent personal del partit en incloure el seu nom i la seva ideologia a la constitucio, de la qual elimina tambe el limit de dos mandats consecutius a la presidencia de la Xina, mesures ratificades pel Congres Nacional el marc del 2018.