Membre d’una familia benestant, estudia dret per seguir una tradicio familiar, pero la seva vocacio cientifica es manifesta aviat amb un treball premiat per l’Academie des Sciences. El seu Traite elementaire de chimie (1789), obra fonamental, desenvolupa la teoria correcta de la combustio (combinacio de l’oxigen amb altres substancies), bandeja la vella idea del flogist i fa neixer la quimica moderna, sota el principi de la conservacio de la materia. Poc temps abans, perfeccionant experiments de Cavendish i de Priestley, havia obtingut l’"aire inflamable” i l’"aire vital” (que ell anomena hidrogen i oxigen , respectivament) i havia assenyalat que son els dos components de l’aigua, que fou descomposta i despres sintetitzada per ell mateix al laboratori, en col·laboracio amb Meusnier (1785). Tambe demostra que l’aire atmosferic no es un cos simple, sino una mescla d’oxigen i nitrogen, i interpreta correctament la natura composta dels acids sulfuric, fosforic, etc. En l’obra col·lectiva Methode de nomenclature chimique (1787), contribui decididament a posar les bases de la nomenclatura quimica actual. Finalment, aplica els seus coneixements quimics a la fisiologia, i il·lumina el mecanisme de la respiracio i de la combustio interna dels essers vius. La mort de Lluis XVI l’aparta dels autors de la Revolucio Francesa, amb els quals havia simpatitzat. Havent passat a l’oposicio, fou guillotinat a l’epoca del Terror.