Vida

Nen prodigi, fou un dels compositors mes importants i, possiblement, el pianista mes gran de la seva epoca. A vuit anys la seva familia es trasllada a Viena, on el seu pare esdevingue director musical del Theater auf der Wieden i el jove Johann estudia amb W.A. Mozart. S’ha dit que la seva primera actuacio publica a Viena fou en un concert dirigit pel mateix Mozart. De tota manera, l’any 1788, Mozart hague d’interrompre les llicons, la qual cosa fou aprofitada pel pare de Hummel per a organitzar per al seu fill una gira europea que dura quatre anys. El 1790 arribaren a Edimburg, i al cap de tres mesos es dirigiren a Londres, on s’establiren per un periode de dos anys. A la capital anglesa, el jove Johann Nepomuk entra en contacte amb J. Haydn. El primer concert en que es pot constatar la seva actuacio fou pel maig del 1792. Cap a la tardor del mateix any se n’anaren a Holanda, on durant dos mesos toca cada diumenge per al princep d’Orange, a la?Haia. Al principi del 1793 eren de nou a Viena. Alla, i durant els anys seguents, estudia contrapunt amb J.G. Albrechtsberger, composicio vocal, estetica i filosofia musical amb A. Salieri i, des del 1795, orgue amb J. Haydn.

L’any 1804 fou nomenat konzertmeister pel princep Miklos Esterhazy a Eisenstadt, en substitucio de Haydn, que conserva, en canvi, el carrec de mestre de capella. Malgrat tot, Hummel exercia tambe aquest carrec. No se sap per que se li dona aquest carrec quan sembla que no havia tingut gens d’experiencia en aquest camp, i molt poca com a compositor d’orquestra. Sembla que hi tingue a veure la gran experiencia teatral que havia assolit a Viena. S’encarrega d’una capella composta per uns cent musics, i, a mes, tenia l’obligacio d’escriure obres noves, dirigir, ensenyar piano, violi i violoncel als nens de l’escolania, i crear un arxiu de les obres de Haydn. Hummel estigue al capdavant de la capella fins el 1811. Tota la seva produccio de musica sacra i moltes obres dramatiques son d’aquest periode. La proximitat de Viena l’ajuda a continuar participant en la vida musical de la capital durant aquest temps, i assegurar-s’hi una posicio prominent per al futur.

A partir de l’any 1811, la seva activitat a Viena se centra en la composicio d’obres per a piano, cambra i obres dramatiques, i abandona la vida de concertista. El 1813 es casa amb la cantant Elisabeth Rockel, i, per influencia seva, l’any seguent torna a actuar com a concertista. Dos anys despres feu una gira per Alemanya. Tot i que la seva presencia als escenaris musicals de l’epoca fou un gran exit, no aconsegui l’estabilitat financera que desitjava i torna a buscar feina, primer com a mestre de capella a Stuttgart, fins el 1818, i a partir del 1819, a Weimar, on fou responsable, entre altres coses, de la musica del teatre de la cort. Alla es feu amic de Goethe, gracies al qual conegue les primeres figures intel·lectuals del moment. Durant la decada de?1820 es dedica a la vida concertistica ?gires per Russia, on conegue John Field, i per Polonia, on conegue Chopin?, pero, sobretot, fou una epoca brillant pel que fa a la composicio. Una part del seu temps el dedica a escriure un important metode per a piano ( Ausfurhrliche Anweisung zum Pianofortespiel ), publicat el 1828. L’any 1827 moria Beethoven, i Hummel, amb el seu deixeble Ferdinand Hiller, viatja a Viena per visitar-lo abans de la seva mort. L’arribada de Beethoven a la capital vienesa, anys enrere, havia estat un dels esdeveniments mes significatius d’aquell temps, pero tingue efectes negatius sobre Hummel. Aviat, la diferencia estilistica existent entre tots dos fou molt gran. Tanmateix, es feren amics, pero l’amistat sempre fou dificil, i la reconciliacio total no arriba fins a aquesta darrera visita. Durant la seva estada a Viena conegue tambe F. Schubert. L’any 1830 passa sis mesos a Paris i, posteriorment, se n’ana a Londres, quasi quaranta anys despres de la seva darrera estada. Aquesta gira fou un dels punts culminants de la seva carrera. Torna a Londres en dues ocasions mes, pero sense assolir gaire exit. No es pot dir que la darrera gira de la seva vida a Viena, l’any 1834, fos millor.

Considerat l’ultim gran representant del classicisme, la seva mort significa la fi d’una epoca, la del classicisme vienes, que abans de la seva desaparicio ja havia passat definitivament de moda. L’estil conservador de la seva musica no s’adapta als nous valors de l’estetica romantica naixent. La seva carrera com a concertista de piano fou relativament curta, i centrada en diferents epoques: d’infant com a nen prodigi, cap al 1814 i, sobretot, durant els anys 1820 i principi dels trenta. Imparti classes de piano, i algunes de composicio, a molts dels musics destacats de la seguent generacio, com Ferdinand Hiller, Felix Mendelssohn i Sigmund Thalberg. L’essencia de les seves ensenyances es pot estudiar en els tres volums del seu metode de piano, Ausfuhrlich theoretisch-practische Anweisung zum Piano-forte Spiel (‘Instruccions teoricopractiques detallades de com tocar el piano’), una font imprescindible si es vol entendre la interpretacio, l’estil i l’estetica musical de l’epoca, sobretot des del punt de vista del Classicisme vienes. Musicalment, visque entre dues epoques i, encara que Hummel es conegut, principalment, com a concertista virtuos i compositor per a piano, en realitat la seva produccio abraca gairebe totes les formes corrents en aquella epoca: operes, singspiele , misses i altres obres de musica sacra, musica de cambra, cancons, concerts i musica per a piano. L’unica forma important que no figura en la seva produccio es la simfonia, probablement, en part, com a reaccio a la rivalitat que mantingue amb Beethoven. L’alta qualitat de les seves obres com a compositor el col·loca en la primera fila dels autors del seu temps. Les seves formes preferides foren el rondo i la forma sonata, encara que, com tants altres compositors de la seva generacio, troba certes dificultats a l’hora de treballar amb formes grans; per aixo, reeixi mes, musicalment parlant, quan escrivi variacions.

La importancia de Hummel rau en el fet que fou el representant mes destacat del classicisme tarda i, com a tal, constitui un lligam essencial entre els estils de Mozart i M. Clementi, d’una banda, i els romantics primerencs com F. Schubert, F. Mendelssohn i F. Chopin, de l’altra.

Obra

Opera

Demagorgon (~1800); Don Anchise Campione (inac., ~1800); Le vicende d’amore (1804); Die vereitelten Ranke (’Les intrigues frustrades’, 1806); Die Messenier (’Els messenics’, ~1805-10); Pimmalione (~1805-15); Mathilde von Guise (1810, rev. 1821); Stadt und Land (’Ciutat i camp’, inac., ~1810); Dies Haus ist zu verkaufen , singspiel (’Es ven aquesta casa’, 1812); Aria in Funf sind Zwey (’Aria en cinc n’hi ha dos’, 1813); Die Eselshaut (’La pell de l’ase’, 1814); Die gute Nachricht , singspiel (’La bona noticia’, 1814); Die Ruckfahrt des Kaisers , singspiel (’El retorn de l’emperador’, 1814)

Ballet

Helene und Paris (‘Helena i Paris’, 1807); Das belebte Gemahlde (‘La pintura vivent, 1809); Paul et Virginie (~1809); Der Zauberring, oder Harlekin als Spinne , pantomima (‘L’anell magic o Arlequi l’intrigant’, 1811); Der Zauberkampf, oder Harlekin in seiner Heimat , pantomima (‘La lluita magica o Arlequi a la seva patria’, 1812); Sappho von Mitilene (‘Safo de Mitilene’, 1812)

Piano

Variacions , op. 1 (1791); Variacions , op. 2 (1791); Sonata , do M, op. 2a/3 (1792); Variacions , op. 3 (1794?); Tres fugues , op. 7 (d 1793); Variacions , op. 8 (publ. ~1801); Variacions sobre la marxa de Cherubini ‘Les deux journees’ , op. 9 (publ. ~1802); Variacions sobre ’God Save the Queen’ , op. 10 (publ. ~1810); Rondo , mi? M, op. 11 (publ. ~1804); Sonata , mi? M, op. 13 (publ. ~1805); Variacions sobre la marxa de Delayrac ’Les deux savoyards’ , op. 15 (publ. ~1805); Fantasia , mi? M, op. 15 (publ. ~1804); Rondo quasi una fantasia , op. 19 (publ. ~1806); Sonata , fa m, op. 20 (publ. ~1807); Variacions sobre una canco holandesa , op. 21 (publ. ~1806); Variacions , op. 34 (publ. ~1810); Choix de plus beaux morceaux de musique , op. 37 (publ. ~1811); Sonata , do M, op. 38 (publ. ~1808); Variacions sobre la marxa d’Isouard ’Cendrillon’ , op. 4a (publ. ~1811); Potpourri , op. 47 (decada del 1820); Capriccio , fa M, op. 49 (publ. 1811-15); Six pieces tres faciles , op. 52 (1811); Variacions sobre un tema de Gluck d’Armide’ , op. 57 (publ. 1811-15); Potpourri , op. 58 (publ. 1814-15); Potpourri , num. 2, op. 59 (publ. 1814-15); Vint-i-quatre preludis , op. 67 (publ. 1814-15); Adagi, Variacions i Rondo sobre ’La bella Polly’ , op. 75 (publ. ~1817); Variacions sobre un tema original , op. 76 (publ. ~1817); Sonata , fa? m, op. 81 (publ. 1819); Tres valsos rondo , op. 103 (publ. ~1824); Trois amusements en forme de caprices , op. 105 (a 1823); 50 variacions sobre un vals (publ. ~1824); Marche a la romaine (1824); Sonata , re M, op. 106 (publ. ~1825); Variacions (1825); Sis bagatel·les , op. 107 (publ. ~1825); Rondoletto (1826); Rondo brillant , op. 109 (1825); Dos rondolettos en vals (publ. ~1824-26); Trois pieces faciles , op. 111 (publ. ~1828); Zwolf neue favorit Landler , op. 112 (’Dotze nous i celebrats valsos’, publ. 1828); Impromptu in canone (1828); Peca per a piano (publ. 1830); Les charmes de Londres , op. 119 (publ. 1831); La galante , op. 120 (1831); Rondo villegeois , op. 122 (publ. 1831); Fantasia , sol m, op. 123 (publ. 1833); Fantasia sobre temes de Mozart de ’Le nozze de Figaro’ , op. 124 (publ. 1833); Vint-i-quatre estudis , op. 125 (publ. 1833); Scotch Contradance Rondo (publ. 1839); Capriccio , mi m (1839)

Piano (4 mans)

2 sonates (mi? M, op. 51, publ. ~1811-15; la? M, op. 92, 1820); Nocturne , fa M, op. 99 (1822)

Orquestra

Concerto , pno., vl., orq., op. 6 (publ. ~1798); Concert per a mandolina , sol M (1799; rev. com a Concertino , op. 73); Sis danses alemanyes , op. 16 (1804); 6 concerts per a piano i orquestra (do M, op. 34a; publ. ~1811; la m, op. 85, ~1816; si m, op. 89, 1819; mi M, op. 110; 1814; la? M, op. 113, 1827; fa M., 1833); Set danses hongareses , op. 23 (publ. ~1806); Dotze Minuets , op. 24 (1806); Dotze danses alemanyes amb code de batalla , op. 25 (1807); Dotze Minuets i Trios per a la Sala Apolo , op. 27 (publ. ~1808); Dansa per a la Sala Apolo , num. 2, op. 28 (publ. ~1808); Danses alemanyes per a la Sala Redoute , op. 29 (1808); Dansa per a la Sala Apolo , num. 3, op. 31 (publ. ~1810); Deu danses per a la Sala Apolo , num. 4, op. 39 (1811); Dotze danses per a la Sala Apolo , num. 5, op. 45 (publ. ~1815); Rondo brillant , pno., orq., la M, op. 56 (publ. ~1814); Sis poloneses , op. 70 (publ. ~1815); Concertino , pno., orq. cambra, sol M., op. 73 (publ. ~1816); Sis valsos per a la Sala Apolo , op. 90 (1820); Variacions , pno., orq. cambra, fa M, op. 97 (publ. ~1821-22); Rondo brillant , pno., orq., op. 98 (a 1823); 2 obertures (num. 1, si? M, op. 101, publ. ~1826; num. 2, re M, publ. ~1815, rev. decada del 1820)

Cambra

8 Piano Trio (mi? M, op. 12, publ. ~1803; fa M, op. 22, 1799; sol M, op. 35, publ. 1811; sol M, op. 65, publ. ~1814-15; mi M, op. 83, publ. 1819; mi? M, op. 93, 1821; mi? M, op. 96, publ. ~1822; sol M, publ. ~1839); Variacions sobre un tema de Mehul , sol M, op. 14 (publ. ~1803); 2 sonates pno., vl./fl. (op. 50, publ. ~1810-14; op. 64, publ. ~1814-15); Septet , re m, op. 74 (publ. ~1816); Sonata per a violoncel , la M, op. 104 (publ. 1826); Amusement , fl., vl., op. 108 (publ. 1826); Rondo brillant , pno., vl., sol M, op. 126 (publ. 1835)

Musica vocal

2 Salve regina (sol M, ~1804-10; mi? M, 1809); 5 misses per a v. solistes, cor i orq. (si? M, op. 77, ~1804-10; mi? M, op. 80, 1804; re m, 1805; Missa solemnis , do M., 1806; re M, op. 111, 1808); Diana ed Endimione , cantata, v. solistes, cor, orq. (1806); Le portrait d’amour , 1 v., pno., op. 48 (publ. 1810); Cantata per a les noces de Napoleo i Maria Lluisa , cantata, v. solistes, cor, orq. (1810); Cor patriotic i canon , cor, orq., op. 62 (1814); La sentinelle , 1 v., vl., guit./vlc., vlc., cb. ad lib. , op. 71 (publ. 1815); Polymelos russischer national Lieder , v. solistes, cor, orq., op. 82 (’El cant nacional rus de Polymelos’, publ. 1819-20); Cinc cancons , 1 v., pno., op. 84 (publ. d 1816); Air a la tirolienne avec variations , 1 v., orq., op. 18 (~1829); The Orphan’s Ode to the Patriots , S., pno. (1833)