Inacabats els estudis de dret per la guerra, feu periodisme. Es dona a coneixer amb la novel·la rural tremendista La familia de Pascual Duarte (1942). Conrea la novel·la d’atmosfera ( Pabellon de reposo , 1944), imita els classics ( Nuevas andanzas y desventuras de Lazarillo de Tormes, 1947) i compongue un gran mosaic de vides tristes i frustrades del Madrid del 1942 ( La colmena, 1951). Escrivi la narracio poematica Mrs. Caldwell habla con su hijo (1953), amb la qual abandona la tematica social per la introspeccio freudiana, i en La Catira (1955), novel·la d’ambient venecola, plena de color i de violencia, s’abandona a la recreacio idiomatica. A San Camilo 1936 (1960) aporta noves tecniques narratives en un intent de retratar la vida madrilenya en un moment historic crucial. Escrivi tambe contes i esbossos costumistes ('' apuntes carpetovetonicos '), ferotges caricatures de l’Espanya negra, com les recollides en El bonito crimen del carabinero (1947) i El gallego y su cuadrilla (1955), i llibres de viatges per la peninsula Iberica: Viaje a la Alcarria (1948), Viaje al Pirineo de Lerida (1965), etc. Altres novel·les son: Mazurca para dos muertos (1983), La cruz de san Andres (premi Planeta 1994) i Madera de boj (1999). Completen la seva produccio els poemes surrealistes de Pisando la dudosa luz del dia (1945), el primer volum de memories ( La cucana , 1959), el Diccionario secreto (1968-71) i les narracions Historias familiares (1998). El 1956 funda, a Palma, la revista literaria Papeles de Son Armadans , i el 1957 ingressa a l’Academia Espanola. El 1984 li fou atorgat el Premio Nacional de literatura, el 1989 el premi Nobel i el 1996 el premi Cervantes. Fou membre de la Reial Academia de Bones Lletres de Barcelona i de la Hispanic Society of America. La seva obra ha sintetitzat la tradicio narrativa hispanica (especialment Pio Baroja i Valle-Inclan).