Gran enciclopedia catalana
Esportpedia - Enciclopedia de l’esport catala
Gran enciclopedia de la musica
Diccionari de la literatura catalana
Diccionari d’historiografia catalana
Diccionari del cinema a Catalunya
Diccionari dels partits politics de Catalunya, segle XX
Cronologia dels Paisos Catalans i del Mon
El mon en xifres
Temes d'actualitat
Enciclopedia tematica Proa
Atles de la diversitat
Atles de la presencia catalana al mon
Tradicionari
Art de Catalunya
Del roma al romanic
Catalunya Romanica
L'Art gotic a Catalunya
El Modernisme
Caixes i bancs de Catalunya
Fabriques i empresaris
Historia economica de la Catalunya contemporania
Tecnics i tecnologia en el desenvolupament de la Catalunya contemporania
Aprendre a aprendre
Comarques de Catalunya
Atles electoral de la Segona Republica a Catalunya
Historia. Politica, societat i cultura dels Paisos Catalans
Historia de la Generalitat de Catalunya i els seus presidents
Lluis Companys, president de Catalunya
Llibre d'estil
Enciclopedia de medicina i salut
Biosfera
Historia natural dels Paisos Catalans
Politic sovietic.
Fill d’un obrer metal·lurgic, a vint anys fou vicepresident del soviet rural dels Urals (1927-30), el 1931 s’adheri al PCUS i el 1937 entra dins el comite regional de Dniprodzer?yns’ke. Durant la Segona Guerra Mundial ascendi a coronel (1941) i a major general (1943), i esdevingue comissari politic del IV front d’Ucraina (1942-45). El 1950 fou nomenat primer secretari del comite central del partit comunista de la Republica de Moldavia. Membre del comite central del PCUS (1952), en fou secretari diverses vegades (1952-53; 1956-60; 1963). Entra al praesidium el 1957. Del 1960 al 1964 i del 1977 al 1982 fou president del praesidium del Soviet Suprem. A la caiguda de Khhru??ov (1964), esdevingue primer secretari del PCUS, carrec que el 1966 es transforma en secretari general. Nomenat mariscal de l’URSS (1976), els trets mes destacats de la seva actuacio politica foren l’adopcio d’una nova constitucio de l’URSS (1977), la intervencio militar a Praga (1968), l’intervencionisme a l’Africa, l’enfrontament amb la Xina (1969), la politica de distensio amb l’Occident (acords SALT I, 1972; SALT II, 1979), i la invasio de l’Afganistan (1979).