Succei al seu pare Nicolau I i la seva primera tasca fou de posar fi a la guerra de Crimea (1856). El seu regnat es caracteritza per un timid intent de liberalitzacio que tingue una repercussio molt profunda en els esdeveniments posteriors de la historia russa; les reformes foren fetes per una petita minoria de nobles, funcionaris i periodistes als quals el tsar deixa en llibertat d’actuacio. L’ucas del 3 de marc de 1861 allibera els serfs i expropia els nobles; la reforma fou feta mitjancant institucions tradicionals com el mir . Pero tot aixo fou lletra morta, perque l’estat, una vegada els hague alliberats, es desinteressa de la sort dels camperols.

Respecte a l’administracio, es limita a reformes menors: creacio d’assemblees locals ( zemstvo ), reforma de la justicia a l’estil occidental, autonomia municipal, modificacio de l’ensenyament secundari i superior (passa de la jurisdiccio religiosa a la del ministre d’instruccio publica), i institucio del servei militar obligatori (1874). Les reformes arribaren massa tard i, en lloc d’apaivagar el descontentament general, accentuaren la resistencia. La reforma agraria descontenta els nobles desposseits i els mateixos camperols (al govern de Kazan’ se’n revoltaren deu mil a les ordres d’Anton Petrov, que fou empresonat i afusellat).

Amb la insurreccio de Polonia i l’intent subseguent de russificar el pais (com tambe Ucraina i els Paisos Baltics), acaba el periode de reformes. Com que la noblesa polonesa fou considerada responsable de la insurreccio, a Polonia, en canvi, la reforma agraria fou radical, i les terres foren repartides integrament entre els camperols. L’expansio continental russa continua ininterrompudament durant el regnat d’Alexandre II. El seu ministre d’afers exteriors Gor?akov basa la seva politica en el paneslavisme. Des del 1859 els russos atacaren el Caucas, conqueriren Daguestan i comencaren les exploracions petrolieres de Baku. L’any seguent fou fundada la ciutat de Vladivostok i comenca la conquesta del Turquestan. El 1870 l’emir de Bukhara es reconegue vassall del tsar.

A causa del fracas de les reformes i de la politica paneslavista, es desenvolupa el ferment revolucionari. La intelligencija es decanta cap al nihilisme i al populisme i, a partir del 1878, cap al terrorisme, manifestat en multiples atemptats. D’un d’ells, organitzat pel grup La Voluntat del Poble, en fou victima el mateix tsar.