La capital es Juneau. L'estat es constituit per tres regions naturals, ben diferenciades, esteses de S a N: la costa meridional, els altiplans de l’interior i el cinturo artic.

La costa meridional : entre la costa pacifica i la frontera canadenca s’esten en una franja d’uns 20 km d’amplada (Panhandle, ‘manec de paella’), retallada per fiords i amb nombroses illes (arxipelag Alexander), constituida per massissos primaris i secundaris aplanats per l’erosio glacial, prolongacio dels de la Columbia Britanica. Cobreixen el terreny boscs d’avets i d’altres coniferes (Tongass National Forest), on habiten l’os i d’altres grans mamifers. Passat el Lynn Canal, el relleu s’eleva tot al llarg de l’encorbament del golf d’Alaska (Wrangell Mountains, Chugach Mountains) i culmina en l’Alaska Range (mont Denali, 6.194 m). Es una regio que ha sofert moviments bruscs de terreny, i en son prova la depressio estructural del riu Copper, el massis dels Wrangell i els horste dels monts Talkeetna. La costa es esquerpa i retallada, amb badies profundes (Prince William Sound). La vegetacio es ja de transicio vers l’interior; els arbres son mes petits. La peninsula d’Alaska es una area de gran activitat tectonica i volcanica (Valley of Ten Thousand Smokes), especialment a les illes Aleutianes. El bosc desapareix o s’esclarissa i deixa lloc als prats de pastura. El clima d’aquesta regio meridional es humit, amb nuvols gairebe permanents i una mitjana de precipitacions de 2 a 5 m anuals. La temperatura hivernal oscil·la de 6 a -2°C, i la d’estiu de 5 a 8°C.

La regio interior : la gran barrera muntanyenca de l’Alaska Range ailla l’interior del pais de la influencia de l’ocea. Els altiplans i les muntanyes que el constitueixen, d’estructura plegada i aplanada, amb depressions interiors que atreuen corrents fluvials (Yukon), son prolongacio de la Columbia Britanica (Brooks Range, al N, Tanana Hills i Kuskokwim Mountains al S). El bosc hi es poc desenvolupat (bedolls, etc) i esdeve davanter del bosc canadenc subartic, mentre que apareix en gran extensio la praderia. El clima es tipicament continental, amb hiverns molt freds (minima -50°C) i estius calorosos (Fairbanks 16-18°C al juliol), amb precipitacions escasses (250-500 mm a l’estiu).

La regio artica : estesa al N del cercle polar, des de les Brooks Range fins a la mar, es constituida per plegaments jurassics retallats en crestes de roques dures i un altipla. El clima es subpolar, amb 10 mesos d’hivern, escasses precipitacions (150-200 mm/any) i un periode vegetatiu de 40 dies. Es el domini de la tundra. Les nombroses glaceres del pais nodreixen i regulen els corrents fluvials; aixi, els rius principals (el Yukon i el Tanana) porten cabal abundant i practicament regular, i alhora proporcionen potencial per al desenvolupament de l’energia hidroelectrica (Rampart Canyon, capac per a 5 milions de kW).

Els recursos economics tradicionals son la pesca (salmo, bacalla, halibut, areng), la transformacio del peix (conserves, saladures) i el comerc de les pells. La fusta i els seus derivats constitueixen un altre recurs important, sobretot a la costa sud-oriental del Pacific (Ketchikan, Sitka). L’agricultura (cereals, farratge, a l’interior de pais) es poc desenvolupada. Es important, en canvi, l’explotacio forestal. La tradicional riquesa de l’estat en forma de recursos miners (or, coure, zinc, carbo, plata, etc.) ocupa actualment una posicio secundaria a causa de l’exhauriment de molts dels jaciments (be que actualment hom ha repres les prospeccions a la costa S i a l’Artic) i, sobretot, a causa de l’auge assolit des dels anys cinquanta per l’extraccio de petroli i, posteriorment, de gas natural, recursos que han esdevingut la principal riquesa d’Alaska. El petroli es explotat a la peninsula de Kenai i a la de Prudhoe Bay, a la costa artica; des del 1977 un oleoducte de 1.300 km (Trans-Alaska Pipeline) uneix Prudhoe Bay amb el port de Valdez, a l’ocea Pacific. Els darrers anys el turisme ha esdevingut una font d’ingressos important.

El territori d’Alaska te una poblacio autoctona molt escassa. L’etnia mes nombrosa es la dels esquimals (el nom autocton es inuit ) i els aleutes, que formen una familia linguistica propia; compta uns 35.000-40.000 individus. Dels amerindis, destaquen els tlingits, situats a la costa i a les illes, des de la badia de Iaxntat fins al N de l’illa Prince of Wales, de familia linguistica atapascana, amb uns 5.000 individus. Hi ha, encara, d’altres etnies molt poc nombroses (1.000 representants o menys), algunes a punt d’extingir-se. La poblacio, formada basicament per immigrants (prop del 80% el 1980), es concentra a la costa del Pacific. Els nuclis principals de poblacio son Anchorage, Fairbanks, Juneau (capital de l’estat) i Ketchikan. El transport es basicament aeri, i destaca l’aeroport d’Anchorage, be que l’Alaska Highway i els dos ferrocarrils (Alaska Railroad i el que enllaca Skagway amb el Canada) son igualment aprofitats.

Alaska fou explorada pel danes Vitus Johansen Bering l’any 1741 i ocupada molt aviat per mercaders russos que formaven la Russian American Company, la qual obtingue el monopoli del trafic de pells; la capital era Sitka. El tsar Alexandre II vengue el territori als EUA (tractat de Washington, 1867) per 7,2 milions de dolars. La riquesa minera d’Alaska dona lloc des del tombant de segle fins ben entrat el segle XX a una intensa activitat extractiva, que tingue el seu aspecte mes notable en el Gold Rush (‘febre de l’or’). Inicialment, Alaska depengue de l’estat d’Oregon, pero el 1912 passa a esser un territori amb un determinat grau d’autogovern, i el 1958 en fou aprovat l’estatut. L’any seguent, el pais fou proclamat el 49e estat dels EUA. El 1980, el Congres nord-america aprova una llei que declarava protegit prop del 30% del territori d’Alaska, mesura destinada a fer compatible la preservacio del seu important patrimoni natural amb l’explotacio industrial dels abundants recursos (especialment de cru i de gas natural).