Gran enciclopedia catalana
Esportpedia - Enciclopedia de l’esport catala
Gran enciclopedia de la musica
Diccionari de la literatura catalana
Diccionari d’historiografia catalana
Diccionari del cinema a Catalunya
Diccionari dels partits politics de Catalunya, segle XX
Cronologia dels Paisos Catalans i del Mon
El mon en xifres
Temes d'actualitat
Enciclopedia tematica Proa
Atles de la diversitat
Atles de la presencia catalana al mon
Tradicionari
Art de Catalunya
Del roma al romanic
Catalunya Romanica
L'Art gotic a Catalunya
El Modernisme
Caixes i bancs de Catalunya
Fabriques i empresaris
Historia economica de la Catalunya contemporania
Tecnics i tecnologia en el desenvolupament de la Catalunya contemporania
Aprendre a aprendre
Comarques de Catalunya
Atles electoral de la Segona Republica a Catalunya
Historia. Politica, societat i cultura dels Paisos Catalans
Historia de la Generalitat de Catalunya i els seus presidents
Lluis Companys, president de Catalunya
Llibre d'estil
Enciclopedia de medicina i salut
Biosfera
Historia natural dels Paisos Catalans
Compositor sud-corea naturalitzat alemany.
Format musicalment a les ciutats d’Osaka i Toquio, a partir del 1943 fou professor de musica en diversos centres escolars de Seul. El 1955 rebe el Premi Ciutat de Seul pel seu Quartet per a cordes numero 1 (1955). Aquest guardo li permete, l’any seguent, traslladar-se a Paris, on estudia amb T. Aubin, i mes tard a la Hochschule fur Musik de Berlin, on fou deixeble de B. Blacher. Assisti en diverses ocasions als Cursos de Darmstadt. A partir del 1964 s’instal·la a Berlin i el 1971 obtingue la nacionalitat alemanya. Imparti classes de composicio a la Hochschule der Kunste Berlin del 1970 al 1985 en qualitat de professor interi i a partir del 1974 com a professor adjunt. El seu cataleg inclou obres orquestrals, de cambra, operes i peces corals. La musica de Yun fusiona les avantguardes musicals europees amb la tradicio oriental, tot creant un estil molt personal. De les seves obres sobresurt l’oratori budista Om mani padme hum (1965) i l’opera taoista Sim Tjong (1972).