Hom n'exclou, doncs, el temps dedicat a la satisfaccio de les necessitats vitals (descans, alimentacio, etc), imprescindibles per a assegurar la reproduccio de la forca de treball, als desplacaments o al propi perfeccionament (intel·lectual, laboral, etc); aixi mateix, el lleure no es refereix a activitats no estrictament laborals, pero remunerades o motivades politicament, religiosament, etc (com les derivades d’un compromis amb el partit o de la propia conviccio creient). Disposar de temps lliure voluntari ?exclusiu durant molt de temps de les classes altes?, com exposa T.Veblen a The Theory of the Leisure Class (1899), ha estat considerat, des del principi del s. XX, com una conquesta social que havien d’assolir els treballadors, possibilitada per la creixent automatitzacio del proces productiu que configura l’anomenada societat postindustrial. Per la seva progressiva generalitzacio, el lleure es, actualment, un important objecte d’estudi en els tractats de sociologia, fins al punt d’esser-li assignat un paper de protagonista en la societat contemporania (aixi, per exemple, J.Dumazadier a Vers une civilization du loisir ?, 1962). En perdre la seva independencia respecte als valors mercantils, el lleure ha estat integrat, a diferents nivells, com un aspecte mes de la societat de consum.